El Congrés vol sentir les cintes de Trump amb Comey
El president va insinuar que les tenia, però ara evita el tema
L’ardor tuitaire torna a jugar una mala passada a Donald Trump. Tres dies després que el president dels Estats Units destituís el cap de l’FBI, Trump va amenaçar James Comey de fer públics els enregistraments de les seves converses al despatx oval. Aquestes converses són les que han donat peu a la discussió sobre si el president va cometre obstrucció a la justícia demanant al cap de l’FBI que deixés córrer la investigació del Russiagate. Ara el Congrés ha demanat que, si existeixen aquests enregistraments, la Casa Blanca els ha de lliurar al Comitè d’Intel·ligència del Senat que investiga el Russiagate abans del 23 de juny.
Sembla tot un contratemps per al president, sobretot perquè després del seu tuit Trump s’ha negat a respondre tants cops com se li ha preguntat si existeixen aquestes cintes. El mateix han fet els portaveus de la Casa Blanca, fins al punt que, un d’ells, Sarah HuckabeeSaners, després de dir que no tenia ni idea que existissin les cintes, es va comprometre a “buscar-les a sota dels sofàs”. Així que Trump no sembla gaire interessat que apareguin les cintes i, en canvi, Comey va dir al Senat: “Déu meu, espero que hi hagi cintes!”.
Si existissin els enregistraments i se’n conegués el contingut, s’aclaririen les acusacions creuades de Trump i Comey sobre quin dels dos ha mentit. L’exdirector de l’FBI va declarar sota jurament davant el Senat que es va prendre com una ordre (il·legal) del president que li transmetés els seus desitjos que posés fi a la investigació de les connexions del seu equip de campanya amb funcionaris russos.
Divendres, Trump va assegurar que no era veritat que hagués pronunciat les frases que havia denunciat Comey, i es va mostrar “disposat al 100%” a declarar “sota jurament” davant el fiscal especial que investiga ara el Russiagate, Robert Mueller.
Encara que, després de la declaració del cap de l’FBI destituït, Trump i el personal de la Casa Blanca van respirar alleujats perquè no veuen factible l’acusació al president per obstrucció a la justícia pel simple fet d’haver expressat un desig, l’assumpte difícilment desapareixerà de l’actualitat política, que és el que està intentant l’Administració Trump, ja que li està generant un enorme desgast i li impedeix de dur a terme la seva agenda política.
El Comitè d’Intel·ligència de la Cambra de Representants ja ha demanat també els memoràndums escrits per James Comey sobre les seves converses amb Trump i el mateix ha fet el Comitè Judicial del Senat. Aquest comitè s’ha adreçat directament a Daniel Richman, professor de la Universitat de Colúmbia, l’amic de James Comey a qui l’excap de l’FBI va confiar els seus memoràndums perquè els filtrés a la premsa. Comey va admetre haver-ho fet després de la seva destitució per forçar el nomenament d’un fiscal especial que investigués el Russiagate. Richman ha reconegut actuar de intermediari entre Comey i la premsa. Trump i el seu advocat particular, Marc Kasowitz s’han agafat a aquest assumpte com a taula de salvació, per denunciar Comey com a filtrador i desacreditar-ne el testimoni.
La batalla de la credibilitat l’està guanyant de carrer James Comey. No s’ha d’oblidar que fins fa molt poc eren els demòcrates qui l’acusaven d’haver propiciat la derrota de Hillary Clinton quan va reobrir la investigació per l’escàndol dels e-mails onze dies abans de les eleccions. Comey és militant republicà i va participar activament en les campanyes de McCain i Romney, però es va enfrontar amb Bush fill quan després de l’11-S el president pretenia donar via lliure a les escoltes telefòniques sense ordre judicial. Comey té una fama merescuda d’íntegre, però, tot sigui dit, a favor seu només hi té la llei. No tindrà el suport partidista ni la influència institucional que és capaç de desplegar el president dels Estats Units. Però, bé, torres més altes han caigut.
Els enregistraments que ara la Casa Blanca no troba “a sota dels sofàs” aclaririen qui menteix