Pressió sobre Ximo Puig
Els sanchistes no descarten presentar un candidat alternatiu a liderar el PSPV si el president no els cedeix amplis poders en la seva executiva
La ressaca de les primàries del PSOE ha contaminat la vida interna del PSPV. El seu líder, el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig, ha estat qüestionat com a líder de la federació socialista, malgrat que gaudeix de nombroses lleialtats. Va apostar obertament per Susana Díaz, però finalment va ser Pedro Sánchez qui va arrasar a la Comunitat Valenciana. Aquella aposta, i la mala relació que manté amb l’actual secretari general del PSOE, ha obert un incòmode debat sobre la continuïtat de Ximo Puig al capdavant de la tercera federació socialista, que celebrarà el congrés al juliol.
Els sanchistes, que a València lidera José Luís Ábalos, mà dreta de Pedro Sánchez al partit, no descarten buscar un candidat alternatiu en el conclave socialista valencià. Ábalos ha arribat a verbalitzar-ho: “No hauria de descartar-se una bicefàlia”; és a dir, un president i un líder del PSPV diferents. Però totes les famílies coincideixen a subratllar el capital polític del president: “Ningú no ho qüestiona, això, però ha de comprendre el canvi que s’ha produït”, apunten fonts pròximes a Ábalos.
Els moviments interns són intensos. Tots els sectors reconeixen que el vot a favor de Pedro Sánchez dels socialistes valencians no va ser un vot contra Ximo Puig, però la campanya del president a favor de la líder andalusa ha deteriorat el seu lideratge dins el PSPV. Els sanchistes sí que li han deixat clar al president que mantenir el seu lideratge passa necessàriament per renovar àmpliament la futura executiva “amb una estructura que respongui al resultat de les primàries”, afirmen fonts pròximes a Sánchez. És a dir: cedir les àrees claus de poder del PSPV als vencedors de les primàries.
No obstant això, el nucli dur de Ximo Puig intenta maniobrar per no perdre poder en excés davant un congrés que podria ser de confrontació. El president ha recorregut a algun dels seus fidels al partit per organitzar el congrés del PSPV, fet que ha despertat força rebuig entre els sanchistes. Hi ha, també, una tercera via, una solució que lidera l’alcalde d’Ontinyent i president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez. Aquesta solució passaria per donar protagonisme a joves alcaldes que, alhora, serien pont de reconciliació amb els sanchistes.
Tot són hipòtesis, i el temps corre en contra. No es farà res concret fins que no passi el congrés del PSOE, un moment que també serà clau per valorar la nova executiva de Pedro Sánchez i la seva projecció sobre la resta de federacions. En aquest congrés, Ábalos sortirà molt reforçat al nucli dur del nou secretari general del PSOE; posició des de la qual ningú no dubta que intentarà influir en el conclave valencià.
El problema és que, en el cas valencià, la relació de Puig amb Sánchez és nefasta: no només en el terreny polític, sinó també en el personal. Una realitat que dificulta assolir consensos entre els dos líders. És tal la situació de crisi al PSPV que Jorge Rodríguez va arribar a dir aquesta setmana que “cal aconseguir la unitat per garantir que Ximo Puig continuï de president” i “hem d’evitar tant sí com no un xoc de trens”. No són pocs els que valoren que desestabilitzar el lideratge de Puig en el partit podria tenir greus efectes en la gestió de la Generalitat Valenciana.
Ximo Puig ha estat l’home clau en el canvi polític a la Comunitat Valenciana després de 20 anys del PP. El seu lideratge va permetre forjar l’anomenat pacte del Botànic, que va possibilitat sumar-hi Compromís i Podem per recuperar les institucions, des de la Generalitat als principals ajuntaments. Si Puig és qüestionat com a líder del PSPV, no són pocs els que vaticinen negres presagis per a un executiu que se sosté, principalment, per la sintonia de Ximo Puig i Mónica Oltra, líder de Compromís.
Puig va apostar per Susana Díaz, però a València va arrasar Sánchez, amb qui manté una pèssima relació