Malena espera a Kyoto
Javier Sinay és un periodista argentí, autor de diversos llibres de cròniques, que, després de ser acomiadat com a corresponsal a Buenos Aires, ha decidit emprendre el viatge de la seva vida. Fa un temps, la seva nòvia Malena va abandonar l’Argentina i se’n va anar a viure al Japó “perquè la meva vida és el te, Javier”. “El te?”, es va demanar ell amb estupor. Al país del Sol Naixent, els estudis d’aquest important ritual, influït pel budisme zen, tenen rang universitari, arriben als tres anys de durada i s’hi adquireix un profund coneixement de la història i la cultura locals, a més de virtuts com l’harmonia, el refinament del gust, l’honestedat, el coratge i les bones maneres. Així, Malena és a Kyoto estudiant la cerimònia del te, cosa que és una manera, en realitat, d’estudiar-ho tot.
El Javier, en una nit d’insomni i entusiasme, va desenvolupar una idea. Va saber veure, com recomanen els gurus de l’autoajuda, una oportunitat en l’acomiadament i va decidir que es desplaçaria a Kyoto per la ruta més llarga, travessant primer Europa i després Àsia, a fi de trobar-se amb la Malena. Per finançar-se el viatge al llarg de quatre mesos, en comptes de tallar llenya, rentar plats o collir fruita, que és el que feien els viatgers clàssics, ha optat per la seva especialitat, explicar la realitat, i, a cada ciutat per on passa, recull una història d’amor que l’editorial Tusquets publicarà en un futur llibre, del qual li ha avançat el pagament.
Vaig saber de l’odissea del Javier perquè, divendres, va recalar a la taula on ens vam citar a dinar uns amics. Aquests dies és a Barcelona, on vol entrevistar un actor i una actriu porno que són parella estable en la vida real. A la remota ciutat d’Irkutsk té previst veure’s amb l’assassí en sèrie més important de la història de Rússia, engarjolat des del gener. Ignoro quines cites –sempre relacionades amb l’amor o el desamor– ha concertat a París, Munic, Berlín, Minsk, Grodno, Moscou, Mongòlia, Pequín, Seül o altres escales del seu periple, però el rigor amb què ha escomès les feines anteriors –que li van valer el premi García Márquez de periodisme– em fa pensar que seran interessants i, de fet, alguns diaris a Sibèria ja anuncien la futura visita del reporter amb honors d’esdeveniment.
Mentre Sinay em mostra el bitllet del mític Transsiberià, em demano què passarà quan arribi a Kyoto, transformat per quatre mesos de viatge tan intens. El reconeixerà la seva Penèlope? Escriurà algú algun dia la seva història d’amor, filtrada pel contacte amb tantes altres històries i per la mil·lenària saviesa del te?