Una cosa és dir i l’altra fer

Dos anys de mandat amb regust agredolç. N’esperàvem més, la ciutadania havia demanat canvi i aquest no arriba. No és suficient presentarse a unes eleccions amb un programa i una llista; cal estar a punt per agafar les regnes, i en aquesta ocasió ha quedat patent que no s’esperaven accedir a l’alcaldia. El govern no ha sabut aprofitar els suports de la investidura, poc diàleg, poca entesa. Pressupostos, PAM, serveis funeraris, contracte de la llum, Glòries... són clars exemples d’això. Alguns han estat cops d’efecte que es queden en poc més que això i creen frustració en la ciutadania. L’habitatge continua sent una assignatura suspesa: continuem amb pisos sense gent i gent sense pisos. D’altra banda, expulsió de veïnes dels barris per la pressió dels especuladors en forma de pujades de lloguers. Un altre aspecte és l’incivisme, que va en augment a les zones on hi ha massificació de l’espai públic. Mala nota per falta de participació i consens amb les veïnes i per no donar suport a les consultes de barri ni els seus resultats. Malament per la gestió i per la falta de transparència davant conflictes en transport públic i a l’espai públic (terrasses, top manta). Bona acció en polítiques socials, millorant cada dia també en temes ambientals. Són a meitat del mandat i a temps de reconduir la situació.