L’entesa del clima
El cop de porta de Trump a l’acord de París augura nous lideratges globals en la defensa del planeta; el papa Francesc és una veu fonamental
Hi ha un lideratge global en defensa del medi ambient que està cridat a cobrar força des que el president dels Estats Units, Donald Trump, va decidir treure el seu país de l’acord de París contra el canvi climàtic. El 5 de juny, al cap de pocs dies de l’anunci, el papa Francesc va fer aquest tuit: “No oblidem mai que el medi ambient és un bé col·lectiu, patrimoni de tota la humanitat i responsabilitat de tots”. Trump havia comunicat al món la seva decisió el dijous 1, i vuit dies abans s’havia entrevistat a Roma amb el Papa –la trobada va ser el 24 de maig– durant la seva primera gira per l’estranger en qualitat de president. En aquella trobada, Francesc li va regalar l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium i l’encíclica ecologista Laudato si’. Trump va prometre que les llegiria. No consta si ho va fer.
Aquesta encíclica del maig del 2015 va camí de convertir-se en peça fonamental en l’argumentari de l’entesa pel clima que s’està forjant d’ençà que els Estats Units, per iniciativa de Trump, han abdicat d’assumir aquell lideratge. La UE i la Xina, cadascú amb les seves modulacions, han reiterat la seva adhesió a l’acord de París, i també estats, ciutats i empreses dels Estats Units han anunciat que ho respectaran. Recordemho: el que es va pactar en la cimera del clima de París de desembre del 2015 –i ho van ratificar després gairebé 200 països– va ser contenir l’augment de la temperatura per sota dels 2º centígrads respecte a l’època preindustrial. Això només podria aconseguir-se reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle, a les quals una aclaparadora majoria de científics atribueix l’escalfament global.
En l’encíclica, el Sant Pare subscriu aquest “consens científic molt consistent” entorn de les causes humanes de l’escalfament. Francesc constata com la Terra s’està convertint en “un immens dipòsit de porqueria”, conseqüència “del model actual de desenvolupament i de la cultura del rebuig”, i esmenta el “deute ecològic” que els països rics tenen amb els països en desenvolupament després de segles de contaminar i acaparar el mercat.
Donant un elevat contingut social a la defensa del medi ambient, el Papa declara que “aquestes situacions provoquen el gemec de la germana terra, que s’uneix al gemec dels abandonats del món, amb un clamor que ens reclama un altre rumb”. Perquè Francesc veu el canvi climàtic amb ulls morals i espirituals, com a fenomen que incideix en els pobres i marginats de manera encara més catastròfica que en la població general. Així ho va declarar també la Conferència Episcopal dels Estats Units el mateix dia en què Trump va donar el cop de porta: “La decisió del president Trump perjudicarà la gent dels Estats Units i del món, especialment a les comunitats més pobres i vulnerables”. Els bisbes dels Estats Units van recordar que “les Escriptures afirmen el valor de cuidar-se de la creació, i de cuidar els uns dels altres solidàriament”.
No ha estat sempre aquesta la visió. Abans que sorgís la consciència mediambiental, i d’acord amb el món tal com era, el catolicisme no va dedicar atenció al planeta ni als éssers vius, més enllà de l’ésser humà. Malgrat el missatge de sant Francesc d’Assís al Càntic del germà sol, durant segles el mandat diví contingut en el Gènesi (“Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineula; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra”) va ser interpretat en el sentit de dominar la Terra, d’explotar-la.
Per fortuna, aquesta visió va quedar enrere fa temps, amb aportacions successives, i l’encíclica Laudato si’ pot considerar-se la consumació. Que l’assumpte és un pilar del pontificat de Francesc es veu també en la seva acció exterior. L’habitual missatge que la Santa Seu envia als musulmans pel Ramadà es titula aquest any Cristians i musulmans: junts per la cura de la casa de tots, i crida a una “conversió ecològica global” de les religions del món.
L’endemà de l’anunci de Trump, el Papa i el president de França, Emmanuel Macron, van parlar per telèfon per primera vegada. Segons l’Elisi, Macron “va agrair al papa Francesc la seva acció abans i durant la cimera del clima i la seva mobilització a favor de l’acord de París”. Tots dos van acordar que es tindrien al dia de “les iniciatives que es prendran en les properes setmanes a favor del clima”.
Quan fa dos anys es va publicar Laudato si’, ja va ser saludada amb reconeixement per organitzacions i oenagés de protecció de la natura. Greenpeace, Ecologistes en Acció, WWF o la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO-Birdlife) –les principals organitzacions conservacionistes a Espanya– la van cobrir d’elogis. Ara més que mai, l’activisme laic pot incorporar al seu patrimoni de combat aquesta encíclica tan pertinent.