Macron estableix les bases d’una majoria aclaparadora
oeEl president francès podria obtenir prop de 400 escons a l’Assemblea oeAbstenció rècord (51%) en la ronda inicial de les legislatives
El moviment d’Emmanuel Macron, La República en Marxa (REM), va quedar ahir ben posicionat per aconseguir una majoria aclaparadora en la futura Assemblea Nacional francesa. Ha rebut més del 32% del vot i parteix amb una estimació d’entre 390 i 430 diputats (la majoria absoluta és 289) per a la segona volta de les legislatives que es disputarà diumenge que ve.
Les dades preliminars de la primera volta signifiquen, sobretot, que el poder presidencial obtingut al maig per Macron en condicions fràgils es consolidarà en la segona i definitiva volta.
Alhora, aquesta victòria anunciada només queda desdibuixada pel fet que més de la meitat dels francesos (51,2%, segons estimacions) no van votar ahir.
El nivell d’abstenció registrat suposa un rècord sense precedents en la V República, fundada pel general Charles De Gaulle el 1958. L’abstenció es consolida com a primer partit de França.
El nou president està consolidant l’èxit més important de la V República amb la participació més minsa i la desconfiança més gran. Malgrat l’increment de sis punts percentuals respecte a la primera volta de les presidencials (23 d’abril), a causa de l’abstenció l’opció de Macron ha rebut menys vots que llavors. A partir d’aquí, com s’ha d’interpretar la gran paradoxa francesa?
El país s’interna en una confusió preocupant, o en una renovació estimulant?
Sigui com sigui, l’elecció d’ahir confirma una recomposició del panorama polític francès, el principal ingredient del qual és l’absorció pel macronisme dels dos grans partits tradicionals, conservadors i socialistes. El partit conservador Els Republicans ha rebut poc més del 20% de vot (la seva projecció seria d’entre 80 i 100 escons). Els socialistes, amb aproximadament el 10% del vot, confirmen el seu ocàs.
El secretari general socialista ha estat eliminat a París de forma humiliant (quarta posició) i l’exprimer
ministre Manuel Valls ha empatat a Evry amb el candidat de l’esquerra.
Les dues forces d’oposició, el Front Nacional (ultradreta) i la França Insubmisa (esquerra), han estat els principals perjudicats per l’abstenció i oscil·len entre el 14% (Front Nacional) i l’11%) del vot, cosa que no deixa clar si seran capaços de crear grup parlamentari en la futura assemblea, un estatut important que requereix com a mínim 15 escons.
Per aquesta raó, les dues forces van llançar ahir a la nit dramàtics missatges per mobilitzar l’electorat popular diumenge que ve.
“En la segona volta no permeteu el ple poder al president”, va dir Mélenchon, que considera que “no hi ha majoria per destruir el codi laboral ni per reduir les llibertats públiques”, va afegir esmentant els dos projectes del president: una radical reforma laboral per aplicar la norma europea i la integració dels preceptes de l’estat d’urgència en el dret ordinari.
“L’abstenció ens penalitza”, va dir per la seva banda la líder del Front Nacional, Marine Le Pen. Tant Le Pen com Mélenchon lideren les seves circumscripcions, a Marsella i al nord, i estan ben si-
El moviment del president obté més del 32% del vot i una majoria aclaparadora Els socialistes confirmen el seu ocàs, i Le Pen i Mélenchon podrien no tenir grup
tuats per guanyar-les.
Idèntica situació per als sis ministres de Macron, la derrota del qual hauria significat la seva sortida del govern. Tots, menys una ministra, tenen gairebé garantit el seu escó. Especialment significatiu és el cas del ministre de Cohesió Territorial, Richard Ferrand, esquitxat per un lleig cas de nepotisme: els electors l’han aprovat i figura com a finalista amb el 34% dels vots, fins i tot en té més que quan es va presentar a la mateixa circumscripció com a candidat socialista el 2012.
Més d’un 51% d’abstenció són vuit punts més que en les legislatives del 2012 i 28 punts més que en la primera volta de les presidencials del 23 d’abril passat. Això significa que per passar a la segona volta, que es disputarà diumenge que ve, els candidats necessiten haver rebut al voltant del 25% del vot emès. També significa que la possibilitat d’eliminatòries amb tres candidats en la segona volta queda considerablement reduïda.
Com s’ha d’interpretar aquesta enorme abstenció? Hi haurà opinions per a tots els gustos. Tal com avançava dissabte un comentarista, “els vencedors obviaran la dada per no veure més que la seva victòria, mentre que els derrotats l’agitaran per dissimular la seva derrota.”
“Els resultats signifiquen el final d’un sistema que els francesos volen renovar”, va declarar ahir Mounir Mahnjoubi, secretari d’Estat en el Govern de Macron,
Formalment l’Assemblea Nacional serà, efectivament, renovada, sobretot com a conseqüència de la llei aprovada el 2014 que prohibeix a un diputat o senador exercir càrrecs executius locals. Era el cas del 82% dels diputats francesos que eren simultàniament alcaldes, presidents de regions, etc. La nova aportació del moviment de Macron procedeix fonamentalment d’exdiputats i funcionaris d’altres partits, i de quadres superiors que ingressen per primera vegada en la política.
En matèria d’abstenció cal tenir en compte també que l’Assemblea Nacional té poc a dir en un sistema tan presidencialista com el francès. Molts consideren que no val la pena participar en les legislatives perquè són les presidencials les que determinen les coses.
Aquesta situació s’ha aguditzat especialment des que Sarkozy va fer que les legislatives se succeïssin amb les presidencials, amb només un mes de diferència. Des d’aleshores, les legislatives han perdut l’autonomia que tenien abans i d’alguna manera s’han devaluat.