“Presente, Óscar está presente”
Revolucionari o terrorista, López Rivera rep tracte d’heroi a la marxa per Manhattan del dia de Puerto Rico
La controvèrsia no apaga el fervor pel convidat en una marxa que coincideix amb un altre referèndum a l’illa
Una furgoneta fa una maniobra rara. –Keep moving! L’imperatiu del “continuïn!” el llancen els de seguretat. Tothom sap què passarà. Del vehicle, n’irromp ell. Puja a la carrossa, alça el puny, regala petons.
–Óscar, estimat, el poble és al teu costat!
És un dels crits que es coreja en plena Cinquena Avinguda. Allà hi ha l’heroi o el malvat, el revolucionari o el delinqüent. –Presente, Óscar está presente! Una altra de les consignes que apaguen unes quantes esbroncades.
Aquest diumenge, 11 de juny, els porto-riquenys celebren el seu dia a Nova York. Després de ser un clandestí i de estar-se 35 anys empresonat, l’habitual marxa festiva per l’espina de Manhattan s’ha convertit aquest 2017 en un bany de multituds per a Óscar López Rivera.
Malgrat les crides al boicot, malgrat la retirada de rellevants empreses patrocinadores o absències com la del governador Andrew Cuomo, López Rivera rep tractament d’ídol.
Els organitzadors de la parade van voler distingir-lo com a “heroi nacional”. Atesa la controvèrsia, ell va optar per anar a la desfilada “com un ciutadà més”. Un dels que no es va deixar veure és James O’Neill, cap del cos de policia de Nova York (NYPD). “No puc donar suport a un home que va ser el cofundador d’una organització implicada en la col·locació de més de 120 artefactes, amb sis persones mortes”, va dir quan anunciava la seva decisió.
La pitjor bomba de les Fuerzas Armadas de Liberación Nacional (FALN) va ser a la Fraunces Tavern de Wall Street, el 1975, amb quatre morts.
En una de les seves últimes mesures, el president Obama li va commutar la meitat de la pena. López Rivera, que sempre va negar tenir sang a les seves mans, va sortir el 17 de maig.
“M’agradaria parlar amb ell, imagina’t la seva saviesa”, afirma Cita Rodríguez, filla d’una de les llegendes de la salsa, Pete el Conde Rodríguez, desaparegut el 2000. “Terrorista?, beneït sigui Déu! És un revolucionari independentista”, subratlla.
“Unitat i Puerto Rico lliure”, és una de les poques frases que se li senten a López Rivera.
Al seu pas davant la catedral de Sant Patrici, les germanes Carmen i Bestsy, que van sortir de Puerto Rico fa mig segle, li donen l’esquena. “És un criminal”, diu Betsy. “Li queda gran això d’heroi”, intervé Carmen.
Curiosament, ahir hi va haver un nou referèndum a l’illa, el cinquè en 50 anys. Les dues germanes estan a favor de continuar com a estat lliure associat i menyspreen aquest altre sufragi.
Sense pretendre-ho, coincideixen amb el “maleït” i els independentistes, que reneguen d’aquestes urnes perquè creuen que només és un intent per reclamar ser el 51è estat dels EUA. “La gent no vota independència; com que viuen sota la síndrome del colonialisme, no veuen el que hi ha alguna cosa més enllà”, afirma Fernando García, músic que es va mudar fa quatre anys a Nova York a la recerca d’oportunitats.