La parella dels vuit mils
La convivència en el matrimoni acostuma a veure’s sotmesa a difícils proves, unes de més desagradables que altres. Cap altra parella casada al món, tot i això, no ha compartit tantes experiències extremes d’aquesta mena –de felicitat però també d’esforç i perill– com les de Romano Benet i Nives Meroi. Fa poc van tornar del Nepal, on l’11 de maig van coronar el cim de l’Annapurna, l’últim vuit mil que els faltava. Amb ells hi van pujar dos bascos –Alberto Zerain i Jonatan García– i dos xilens.
Romano i Nives, tots dos de 55 anys, casats des del 1989, viuen a Tarvisio, a l’extrem nordest d’Itàlia, en plens Alps, un racó del país als confins d’Àustria i Eslovènia. El seu amor per la muntanya els va portar, fa gairebé vint anys, a provar l’ascens al Nanga Parbat, al Pakistan. Els va agradar l’expedició i van decidir repetirla amb altres vuit mils, encara que, segons Romano, no es van plantejar mai amb la idea d’aconseguir un rècord ni de ser la primera parella que ho feia. “No vaig pensar mai que pujaria un vuit mil –explica l’alpinista des de la botiga d’articles esportius que regenta–. Passa com amb les cireres. Te’n menges una i ja no pots parar”.
La passió per l’alpinisme i les contínues expedicions van afectar la seva vida laboral. Romano va treballar uns anys com a pèrit mecànic. Després, durant un llarg període, va ser guàrdia forestal. Confia que la botiga els doni més estabilitat i flexibilitat. La seva dona es dedica a fer conferències divulgatives.
El 2003 va ser el seu any més exitós. En només 20 dies van pujar el Gasherbrum I, el Gasherbrum II i el Broad Peak. El 2009, quan ja havien fet 11 vuit mils, les coses es van torçar i podrien haver tingut un epíleg fatal. Estaven ascendint el Kanchenjunga. Era el penúltim dia. Els faltava passar la nit i llançar l’atac final al cim. “No em trobava bé –recorda Romano–. No notava res en concret, simplement em sentia molt cansat. Per primera vegada en vint anys, Nives era més ràpida que jo. Ella es va adonar que alguna cosa no funcionava. Jo li vaig dir que continués, que pugés amb altres expedicions que eren allà, que jo m’esperava. Però ella va dir que no, que baixéssim tots dos com més aviat millor. Així ho vam fer. Això em va salvar la vida”.
De tornada a Itàlia, a Romano li van detectar una aplàsia medul·lar severa, una malaltia de la sang molt greu. Es va quedar sense defenses immunitàries. Els metges li van dir que el seu cas era similar al que van patir molts nens després de l’accident a la central nuclear de Txernòbil, el 1986. Al diagnòstic el va seguir un calvari de transfusions i dos trasplantaments de medul·la òssia. El primer va fracassar. El segon va funcionar. Van ser dos anys molt durs. El problema de l’aplàsia es va resoldre, però, com a conseqüència de les altes dosis de cortisona, li van quedar necrosis a les cames i això el va obligar a implantar-se dues pròtesis. Malgrat tot, i després de la llarga recuperació, el 2014 van tornar a reprendre les expedicions.
“La muntanya ens va donar els instruments per superar aquestes dificultats –diu Romano–. Jo vaig afrontar la malaltia com si fos una ascensió a la muntanya. Acostumo a reunir-me amb persones que pateixen aquesta malaltia i intento infondre’ls esperança, perquè sovint la gent es desanima. Tant de bo la meva experiència ajudi també els que no van a la muntanya. Cal tenir confiança, la força de seguir endavant, pas a pas, com davant d’un cim”. Romano i Nives no pensen parar. No descarten tornar a pujar vuit mils, si els diners els ho permeten. No tenen patrocinadors i no contracten portadors ni xerpes. Utilitzen equip lleuger, sense oxigen addicional. Per ells, “pujar al cim és el 50%; ens importa molt el viatge”. Prenen el seu temps per arribar al camp base, a peu. Viuen uns dies amb la població local, a les viles. “Ara no està de moda –comenta Romano–. La gent té pressa. Arriben en helicòpter. A nosaltres ens agrada conèixer el país. Quan tornes a casa veus que els teus problemes no són tan grans com imaginaves. És molt terapèutic”. Què li semblen els embussos per pujar a l’Everest i altres cims? “No és el nostre món. Potser serveix perquè els locals guanyin diners, però per mi això no és alpinisme sinó turisme d’alta cota”.
Al cim de l’Annapurna Romano Benet i Nives Meroi
van coronar el cim de l’Annapurna, al Nepal,
l’11 de maig Un matrimoni italià, tots dos de 55 anys, és l’únic que ha coronat els 14 cims més alts
del planeta Benet i Meroi aconsegueixen el rècord després que ell hagi superat una greu malaltia