Susana Díaz s’atrinxera
La presidenta andalusa emprèn una frenètica cursa de canvis per consolidar el seu futur després del fiasco a les primàries del PSOE
Està disposada a deixar anar tot el llast que sigui necessari per reinventar-se, per resetejar-se; per ressorgir com una majestuosa au fènix. Tot just tres setmanes després de la seva derrota a les primàries, Susana Díaz s’ha llançat a una cursa desesperada per recuperar-se del cop, sense donar-se ni un minut de respir, ni una tarda per a les llàgrimes. De moment, ha llançat per la borda els consellers encarregats de l’estat del benestar (educació, sanitat i ocupació) i els ha substituït per gent més jove: professionals de prestigi i més propers a la societat real.
La remodelació del seu Govern, coneguda dijous a la nit, és l’últim pas d’una cascada d’actuacions que l’ha portat, des del 21 de maig, a avançar el congrés regional del PSOE, examinar el seu pacte amb Ciutadans, presentarse a cos descobert davant l’oposició i enviar un missatge clar als andalusos: la presidenta ha tornat per arremangar-se en aquests dos anys que resten de legislatura fins als comicis autonòmics. “Un gran canvi per a un panorama diferent”, assegura. Una sensació d’urgència que s’ha apoderat de Susana Díaz per recuperar múscul polític, amb el risc que de les presses en surtin decisions efectistes, més bones per a un titular als mitjans de comunicació que veritablement efectives.
Díaz va reconèixer el divendres que “cal aprendre de les derrotes; en ocasions ensenyen més que les victòries”. Torna a Andalusia, comunitat que havia abandonat en els últims mesos mentre buscava el seu futur a Madrid, com el metge a garrotades, però disposada a aixecar-se amb rapidesa, amb l’exemple dels boxejadors que besen la lona durant un segon, però que es reincorporen més forts encara i acaben guanyant el combat.
“Hem tingut un Govern adequat per gestionar els anys de dura crisi, però ara entrem en una època diferent: tindrem recuperació econòmica i estendrem els drets de la ciutadania, com la gratuïtat en l’ensenyament universitari o la renda mínima d’inserció social”, va assenyalar Díaz en una entrevista a Canal Sur Ràdio, concedida el matí següent al seu canvi de col·laboradors.
I un canvi en les seves relacions amb l’oposició, especialment amb Podem-IU? En la mateixa entrevista hi va deixar la porta oberta, però sempre que la rectificació provingui dels altres. “El PSOE no ha de dependre de ningú, ha d’aspirar a guanyar-se la confiança majoritària dels ciutadans”, va reiterar, una posició que ha repetit mil vegades. Tot i que sap que aquest escenari és molt difícil i el suport de Ciutadans ha deixat de ser un xec en blanc per al futur. En aquest difícil context, a Canal Sur va llançar una furtiva mostra de complicitat amb Podem, quan va assegurar que “sempre tinc la mà estesa, però ells han de reflexionar, aquest estiu, sobre si els val la pena defensar Andalusia o volen continuar sostenint les pancartes de la dreta”.
El que dona per fet, sempre que Pedro Sánchez no pertorbi la pau dels territoris, és que s’ha acabat el susanisme dins del PSOE. La cosidora que va voler adobar la destrossa socialista després dels esdeveniments de l’1 d’octubre s’ha quedat sense agulles i sense fil. “Pedro Sánchez té tot el dret del món a envoltar-se de qui consideri més oportú. Els més de seixanta mil companys que em van votar a les primàries ara el que em demanen és que hi posi l’espatlla, i això és el que faré”, insisteix una vegada i una altra. Ja es va acabar per sempre allò d’“a aquest el vull mort avui”. Perquè, com Llàtzer, els morts ressusciten de tant en tant, per espantar.
Sí que hi ha un tema en el qual ja adverteix que no canviarà: la defensa de la unitat i de la igualtat dels espanyols. “A mi em van ensenyar que per als socialistes el primer és Espanya, després el partit i, en tercer lloc, el que ens passi a nosaltres”, va assenyalar a Canal Sur abans de considerar el procés sobiranista de Carles Puigdemont “un engany més, un teatre, i al final acabarem en eleccions anticipades. Perquè a aquesta gent els importa més saber quants escons pot aconseguir ERC, el PDECat o la CUP que preocupar-se realment per millorar la vida dels catalans”.
Nou Govern, polítiques més socials, fi del susanisme al PSOE i una mica de complicitat amb Podem