‘Un pas al costat’, cançó de l’estiu

El fet quotidià de caminar és ben ple de metàfores. El llenguatge figurat és l’ànima de la llengua, com el sofregit de l’arròs. Potser no en som conscients, però hi és, el fem servir, el sabem descodificar i és el que li dona la gràcia a les nostres paraules.

Així, quan caminem amb normalitat ho fem amb una successió de passos endavant, però si només fem “un pas endavant” vol dir que hem avançat en alguna cosa, en una investigació, per exemple, encara que ni tan sols ens haguem aixecat de la cadira. I si anem “pas a pas” és que fem les coses a poc a poc, una darrere de l’altra. Si som de caminar lent –i ara tornem al sentit recte–, podem dir que demanem permís a un peu per moure l’altre. Esclar que en aquest cas també podem dir-ho en sentit figurat. Llavors els animals són útils perquè podem anar a pas de bou o de tortuga. Si avancem amb lentitud mesurada, diem que anem “amb passos comptats”. Però si fem grans avenços –en una amistat, una recerca–, només fem un pas, però és “un pas de gegant”.

Les coses que ens són quotidianes són les més fàcils de convertir en llenguatge figurat, i la política no podia

El grup musical Escons Torracollons prepara una versió que es ballarà sense aixecar el cul de l’escó

ser aliena a aquest gran món metafòric dels passos. Quan algú s’equivoca i comet un error, diem que ha fet “un pas en fals”. Un pas en fals pot quedar en no res o pot ser, en canvi, el primer de tota una cascada d’errors que poden destruir la carrera del més excels, amb deixa o sense deixa.

També hi ha els eufemismes per no haver de dir directament plegar. Artur Mas va dir que feia “un pas al costat”. Un pas al costat vol dir no ser al centre, però sí al flanc, com va fer el seu antecessor amb ell: Jordi Pujol també va fer un pas al costat i no va deixar de tocar els nassos al seu hereu, com Mas ha fet amb Marta Pascal i companyia. Anar-se’n a mitges no és mai una actitud exemplar.

Ara és Germà Gordó a qui han demanat no que faci un pas al costat, sinó que en faci uns quants fins que trobi la porta de sortida del Parlament. Però Gordó ha fet un pas al costat i s’ha aferrat a l’escó del costat. Diuen que una retirada a temps també és una victòria, però alguns s’estimen més emprenyar la gata que fer passos valents i plegar quan cal.

Tot apunta que la cançó de l’estiu en català serà Un pas al costat (en castellà ho està petant Sé fuerte, Mariano). Inspirada en la clàssica yenka, Un pas al costat tindrà una coreografia senzilla, però vistosa. S’ha filtrat que el grup de moda Escons Torracollons en prepara una versió que es podrà ballar sense aixecar el cul de l’escó.