Els escriptors d’èxit es promocionen en les xarxes socials
Prescindeixen de la bohèmia, fan esport i s’exposen a la xarxa
MARTA FORN
Barcelona
La decadència renaixentista de Baudelaire, una vida dissoluta arrossegada per l’opi, ha deixat de ser el referent dels escriptors d’èxit. Els intel·lectuals tenen una nova manera d’entendre el món i han desmitificat la imatge tronada de bohèmia, alcohol i drogues. Al segle XX escriptors com Hemingway i Jack Kerouac van tenir grans habilitats atlètiques i les van posar en pràctica, però l’alcohol era un hàbit glamurós que va alliberar la creativitat literària. S’atribueix a Hemingway la màxima: “Escriu borratxo, corregeix sobri”.
La disciplina de l’esport i la importància de la imatge marquen ara el camí dels autors que han donat per conclòs el dualisme cartesià entre cos i ment i han convertit l’esport en una part important de les seves vides. El reflex d’una imatge cuidada els proporciona seguretat davant les càmeres, pressionats pels seus editors i agents perquè esdevinguin productes de màrqueting. Amb estils literaris i personalitats dispars tenen un objectiu comú: promocionar-se a les xarxes.
Un dels escriptors que més exposa la seva vida i que més fans té és el nord-americà Pierce Brown (Denver, Colorado, 1988). Va camí de ser un supervendes amb la seva trilogia de ciència-ficció Amanecer rojo. Ha estat número 1 de la llista dels més venuts de The New York Times ide USA Today. El 2014 Universal Pictures va adquirir els drets per a la producció cinematogràfica de la seva obra. Brown practica el senderisme i en una de les seves rutes va exhibir els seus abdominals a l’Instagram. Els seus fans van embogir. És assidu a la xarxa i sap sortir a les fotos amb naturalitat.
L’argentí Alan Pauls (Buenos Aires, 1959) és el campió mundial de l’ego. Entre els seus lectors provoca reaccions contraposades. El seu Facebook és incendiari i utilitza la xarxa per conrear la seva fama de Narcís. Agraeix públicament a la seva mare “ser tan guapo” i assegura que si el Nobel anés de literatura i bellesa “hauria de guanyar-lo cada any”. El 2003 va guanyar el premi Herralde amb la seva novel·la El pasado i Anagrama va publicar la seva trilogia sobre l’Argentina dels anys setanta. Considera que no hi ha distància entre la literatura i l’esport i es declara apassionat del futbol i del clàssic argentí entre el River i el Boca.
El suec Jens Lapidus (Estocolm, 1974) és un respectat advocat criminalista que utilitza la seva experiència en els baixos fons d’Estocolm i les ombres de la classe alta per escriure novel·la negra. Comparen la duresa del seu estil amb el de Stieg Larsson, encara que ell s’inspira en l’obsessiu James Ellroy. El seu aspecte, perfectament estudiat, més de model que d’advocat, l’ha dut a les portades de les revistes de moda i és un dels autors que més ven a Suècia.
El nord-americà David Vann (Alaska, 1966) gaudeix del seu èxit literari. Amb l’escriptura ha aconseguit superar el sentiment de cul-
PROMOCIÓ A LES XARXES Els autors d’èxit es deixen anar a les xarxes socials per promocionar la seva obra
LA IMPORTÀNCIA DE LA IMATGE La disciplina de l’esport i la imatge són fonamentals per a les noves generacions
pa pel suïcidi del seu pare quan ell era un nen. La seva obra es basa en la seva pròpia experiència i assegura que escriure l’ha salvat del suïcidi. Les seves novel·les són dures, fins i tot asfixiants, i recrea les complicades situacions familiars de la seva infantesa. Gran aficionat a la navegació va construir el seu propi veler al jardí posterior de casa seva.
Què seria de les lletres franceses sense un enfant terrible? Frédéric Beigbeder (Neuilly-sur-Seine, 1965) interpreta aquest paper a la perfecció. És un fenomen mediàtic i pot dir-se que té més fans que lectors. És odiat i estimat de la mateixa manera i el seu personatge el supera. Amant de l’escàndol, conrea la provocació i vol mantenir viva en el record la vida dissoluta dels autors clàssics. Diu que les drogues el fan escriure frases molt curtes i el vodka, frases molt llargues. És brillant i creatiu; com a exemple l’eslògan publicitari “Mira’m als ulls”, amb una sensual Eva Herzigova amb un Wonderbra. Es considera burgès, vesteix de Prada i beu Borgonya, però li agrada jugar a l’anticapitalisme. No està disposat a envellir i dobla l’edat a la seva dona. En Una
novel·la francesa (Àmsterdam) explica com la recerca del plaer fugaç disminueix l’esperança de vida dels escriptors. I com a exemple cita Baudelaire, el seu referent, el gran poeta maleït de França.