Aquells turistes exòtics
Els japonesos, després de més de 25 anys visitant Barcelona, avui dia són uns dels clients més preuats
Carregats amb càmeres fotogràfiques d’última generació, la pell gairebé translúcida i els ulls ametllats, van ser el paradigma del turisme exòtic a Barcelona, quan la ciutat encara vivia d’esquena al mar. Eren els anys vuitanta, quan el llavors arquitecte del temple de la Sagrada Família, Francesc de Paula Cardona, anunciava a so de bombo i platerets que el Japó anava al capdavant dels països estrangers interessats per l’obra i vida de Gaudí. Un turisme incipient, pioner, envalentit pels primers desembarcaments empresarials i per l’obertura del consolat del Japó a Barcelona el 1987. Avui, amb poc més de 300.000 visitants, el japonès continua sense suposar un contingent turístic extraordinari dins del ventall de nacionalitats que rep Barcelona, una ciutat on l’exotisme ha passat a ser quotidià. Però, tot i que discret, continua sent, ahir com avui, el turista més estable, un admirador fidel de la ciutat, respectuós amb l’entorn i amb un alt poder adquisitiu que inverteix a conèixer la cultura, la gastronomia i la moda de la ciutat. Un turista preferent.
“Sempre ha estat un client preferent, el que s’ha gastat més diners, el que ha mostrat més interès per la nostra cultura, que ha evolucionat de manera gradual i constant”. Xavier Espasa, actual responsable de l’Agència Catalana de Turisme, coneix bé el mercat. Del 2006 al 2011 va ser el responsable de la unitat per als mercats d’Àsia Pacífic de l’agència de la Generalitat per al foment de la competència ACCIÓ. Avui Catalunya té 350 establiments japonesos, cosa que denota la importància de
En 25 anys l’edat ha baixat i han afegit la gastronomia i la moda als seus interessos culturals a l’hora de viatjar
la presència del país en el nostre dia a dia. “La seguretat és el primer per a ells, llavors i ara, i si no hi ha res extraordinari és el mercat on sabem millor per endavant què passarà d’un any a l’altre, amb creixements que s’han situat sempre entre el 2% i el 3%”, explica (vegeu dades adjuntes de l’evolució dels darrers anys, incloent-hi la xifra de visitants fins ara). “Quan ho explico la gent no s’ho creu o es pensa que som burros. Si algú es deixa un moneder al carrer al Japó, no l’agafa ningú. Som així, per això la seguretat és primordial per a nosaltres”, corrobora Kiori Inagaki, la directora per al mercat espanyol i portuguès de la flamant oficina nacional de turisme del Japó, amb seu a Madrid.
La diferència entre aquells primers turistes i els més de 300.000 que visiten Barcelona avui és que l’edat dels visitants ha baixat –abans venien persones de més de 45 anys i ara venen molts joves a partir de 25– i han anat incorporant progressivament nous interessos als aspectes culturals i arquitectònics: la gastronomia i la moda, principalment. Continuen allotjant-se en hotels de quatre i cinc estrelles i continuen al capdamunt de la llista dels que gasten més. I ara ja no són pocs els que repeteixen destinació. I és que Barcelona rep invariablement el 55% aproximadament del total de turistes japonesos que visiten Espanya. I això sense tenir en compte els vols directes, un aspecte que els responsables turístics catalans consideren l’assignatura pendent i que esperen que es pugui esmenar si el turista català avui es converteix en el nostre japonès dels anys vuitanta.