Aleksiévitx: “Els nostres nets diran que vam ser uns bàrbars”
“Soc una pacifista convençuda. La vida és un regal. No hi ha justificació per anar a matar Síria o a Ucraïna. Vivim temps de barbàrie. Els nostres descendents miraran enrere i diran que vam ser uns bàrbars. La democràcia no deixa de perdre posicions”, va assegurar l’escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de Literatura el 2015, en una trobada celebrada dissabte amb els lectors al Centre Gógol de Moscou.
En la seva primera intervenció a Rússia des que va rebre el guardó, Aleksiévitx, el Nobel de la qual va ser celebrat per pocs a Rússia, va dir que creia que els règims autoritaris utilitzen la guerra per encobrir les seves mancances, en al·lusió a la decisió del líder rus, Vladímir Putin, d’intervenir a Síria i a Ucraïna.
“Els ucraïnesos amb qui he parlat no volen lluitar. Són els polítics els que volen. A la guerra les persones normals es converteixen en assassins. Els herois són els que no disparen”, va apuntar, després d’advertir que les guerres del futur encara seran més terribles que les d’“els homes contra els homes”.
“En el futur serà la natura la que lluitarà amb nosaltres. La natura ens posarà al nostre lloc”. Va recordar el que havia passat amb la central nuclear de Fukushima el 2011 i va destacar que no va canviar res després de la catàstrofe atòmica més gran de la història ocorreguda el 1986, a la qual va dedicar La pregària de Txernòbil. “No estem gens preparats per al futur”, va ressaltar i va posar com a exemple que a Bielorússia s’estigui construint la primera planta nuclear després que el 20 per cent del seu territori es veiés afectat pel núvol radioactiu de Txernòbil.
Aleksiévitx ha decidit ara escriure sobre l’amor, llibre per al qual ja té fins i tot títol: L’eterna caça del meravellós cérvol . La vetllada va ser presentada pel director d’aquell teatre, Kiril Serebrennikov, conegut per la seva oposició al Kremlin. L’escriptora va lamentar que “Rússia tingui una altra vegada por del món”. “I tots sabem per què. Jo mateixa tinc tres cases: la meva mare és ucraïnesa (...), el meu pare bielorús (...) i jo soc un producte de la cultura russa”, va insistir. “Com em va dir un taxista: ‘Estem construint el capitalisme sota el comandament del KGB’. Saviesa popular, en diuen. És necessari ser al cantó del bé. La llibertat és un llarg camí”, va asseverar.