El Barça aconsegueix la seva quarta Copa consecutiva
El Barça no dubta i supera el Naturhouse, que va resistir mitja hora
Oblidat. Al Barcelona Lassa se li va escapar el cap de setmana passat el gran objectiu de la temporada. Després de perdre amb el Vardar a les semifinals de l’F4 de Colònia, qualsevol equip hauria abaixat els braços, tenint tan a prop les vacances i després de guanyar tant i tant. Però no hi ha res millor per lleparse les ferides que un títol. Això és el que defineix un equip guanyador. I ningú no pot dubtar que el de Xavi Pascual ho és. Per mentalitat, cor i qualitat. Ho va demostrar una vegada més a Lleó proclamant-se campió de la Copa del Rei. Els blaugrana segueixen a anys llum de la resta d’equips nacionals. A la final, el Naturhouse La Rioja, amb un Montoro motivat, va aguantar mitja hora (14-14). La resistència va tenir molt mèrit. Però a la segona part, va aparèixer un extraordinari Raúl Entrerríos per aplanar el camí del triomf (29-34).
En un esport en què són molt habituals els grans dominis (el Granollers de Vilà, l’Atlètic de Bárcenas, el Calpisa de Roca, l’Atlètic de Román, el dream team de Valero Rivera i el Ciudad Real de Dujshebaev), el Barça de Pascual es va convertir en el primer conjunt que aconsegueix encadenar quatre Copes seguides –21a de la història– , a les quals cal sumar els set títols de Lliga consecutius. Imparable.
Abans del partit, els companys animaven Richard Kappelin, el porter titular de La Rioja. Però va ser el relleu sota els pals per Gurutz Aguinagalde el que va lligar el Barcelona a la primera meitat perquè no marxés al marcador. El germà de Julen va posar el cadenat amb set parades i un pal. A tot això cal afegir que Gonzalo Pérez de Vargas no va poder fer cap intervenció durant els primers 30 minuts.
Per això tot just sortir del descans, Pascual va apostar per Ristovski. I va funcionar. Els tres primers atacs de La Rioja es van estavellar. I el Barcelona es va disparar.
El central Raúl Entrerríos, que va fer una exhibició en la direcció alternant fintes, passades i rematades, per fi va trobar la solució a la defensa 5-1 que se li havia entravessat al Barça, amb unes assistències bombades per aprofitar l’altura de Syprzak, que així va poder desfer-se de l’embafador marcatge del veterà Garabaya. Als dos gols del pivot polonès, els va seguir una altra penetració de N’Guessan i una altra diana de Mem, prenent responsabilitats tots dos. El coixí ja estava fet. Només va caldre mantenir-lo. L’intercanvi de cops va afavorir el Barça, amb un Lazarov inspirat. El Naturhouse es va acostar a dos gols. Però el triomf no va perillar mai, ni quan els de La Rioja van passar a jugar amb 7.
En el lliurament de premis, es va repetir el gest de la Lliga, quan Jesper Nøddesbo va recollir el trofeu, i es va elegir Kiril Lazarov –que també abandona el club– perquè fos qui aixequés la Copa. “Crec que
Lazarov va ser l’encarregat d’aixecar la Copa, igual que Nøddesbo, que va recollir el trofeu de la Lliga
la temporada és d’excel·lent. Esclar que ens hauria agradat que fos diferent a Colònia. Però no ens podem retreure res. La Champions que vam fer va ser espectacular i la resta de competicions les hem guanyat”, va destacar el capità Víctor Tomàs.
El central Raúl Entrerríos, amb set gols, va saber trobar la solució connectant amb Syprzak