Dovizioso dona la sorpresa a Montmeló
El de Ducati aconsegueix el segon triomf consecutiu i ja empaita un Viñales que es desfà al forn català
L’aire calent que bufetejava Montmeló a l’hora de la cursa, 33ºC al termòmetre, com si arribés d’un calefactor instal·lat a Granollers, presagiava coses atípiques a MotoGP. “Ha estat una cursa i un cap de setmana molt estranys”, confirmava Andrea Dovizioso, l’home del dia. El sobri pilot italià va fer que se n’anés en orris el guió que havien preparat Dani Pedrosa i Marc Márquez amb les seves Honda, que semblaven més disposats a assaltar el Gran Premi de casa i assetjar el lideratge de Maverick Viñales. Però ni l’un, ni l’altre.
Andrea Dovizioso, amb 31 anys i en la seva 10a temporada a MotoGP (com Jorge Lorenzo), truca amb insistència a la porta de la lluita pel títol del 2017, que semblava reservada en exclusiva per a Viñales i Márquez. L’italià ha trigat, però al final hi ha arribat. Les seves dues victòries consecutives, a Mugello i sobrevelocitat tot la de Montmeló, un feu esquiu a les Ducati (no guanyaven a Catalunya des de Stoner el 2007), confirmen que el de Forli s’ha guanyat la consideració d’aspirant. Que sigui segon, trepitjant ja els talons a Viñales al Mundial, a només 7 punts, no és casualitat: viu una segona joventut aferrat a la seva experiència i la Ducati s’ha acostat moltíssim a les màquines japoneses. Ningú no repetia victòria amb una Desmosedici des de Stoner el 2010. El resultat: Dovi ha guanyat les mateixes curses en 7 dies que en els 7 anys anteriors a MotoGP.
“Fa dies que dic que Ducati ho està fent molt bé; Dovi és un rival molt difícil, amb punts positius com la
L’italià viu una segona joventut: en 7 dies ha guanyat tantes curses (2) com en els 7 anys anteriors
punta”, destacava Viñales. “És segon, per mi sí que és un rival al títol, és ràpid i serà interessant veure com estarà a Assen”, deia Márquez. “Té molta experiència, pilota bé, posa la moto al lloc correcte, té consistència... És un rival per tenir en compte, segur”, l’elogiava Pedrosa. I Lorenzo, el seu veí de garatge, donava les claus del bon moment de l’italià: “No crec que jo l’hagi esperonat quan ha arribat a Ducati, sinó que està molt fort físicament, té experiència per treure el màxim suc als pneumàtics, és molt regular, no fa res d’excepcional però tot ho fa bé i ho aprofita, i aquí a Montmeló, amb tanta calor, ha sabut conservar bé el pneumàtic davanter, més que els altres, i ha guanyat”.
Així de simple: en una pista amb l’asfalt pròxim al punt d’ebullició, a 54ºC, foc pur, la gestió dels pneumàtics seria clau. Per això Pedrosa, lleuger i tan fi pilotant, i amb bon ritme als entrenaments, era el teòric favorit, i per això va liderar un terç
“Millor quedar-se amb 20 punts que caure una altra vegada”, admetia el 93, que va caure cinc cops en el GP Viñales perd bona part de la seva renda amb el 10è lloc, i ja té Dovizioso a 7 punts i Márquez a 23
de la cursa. Però Dovi, com el descrivia Lorenzo, “és un paio llest”.
La de l’italià va ser una victòria representada en tres actes ben definits: un primer terç de cursa en què es va dedicar a escalar posicions des del 7è lloc de la graella, col·locant-se pacientment en situació d’atac, passant Aleix Espargaró, després Lorenzo i Márquez; un segon acte, de la volta 8 a la 16, en què va seguir la roda de Pedrosa, que li va fer de xerpa fins a la base del cim, alhora que conservava goma; i el desenllaç, l’atac final, que va llançar quan faltaven 9 girs avançant Pedrosa al final de recta i posant ràpidament terra pel mig –gràcies a les gomes més senceres–, sense que tingués resposta ni del vallesà ni de Márquez, que anaven justíssims de pneumàtic, més pendents de no caure que d’intentar atrapar-lo.
Per Márquez, el segon lloc guanyat a Pedrosa va ser un premi suculent veient com havia estat la cursa i com li havia anat el cap de setmana, amb cinc caigudes, l’última a la volta d’escalfament matinal i una altra, a peu, ensopegant al box amb la màquina d’arrencada. Li va fer cas a la seva mare, la Roser, que li aconsellava: “Tu, punts al sac, Marc!”. “Millor quedar-se amb 20 punts que caure un altre cop”, admetia el 93, que ahir retallava més a Viñales (14 punts) que si hagués guanyat, però Viñales hagués pujat
al podi.
El de Roses era la viva imatge de la desolació. “Em sento frustrat”, reconeixia, per la falta d’adherència dels pneumàtics, que l’han martiritzat tot el cap de setmana i amb els quals no va poder passar del 10è lloc. Com el seu veí Rossi (8è). Mack estava desesperat. “És un drama perquè marxo a casa sense saber què ha passat. És un drama perquè vinc de guanyar o ser 2n i ara soc 10è havent fet el mateix... Soc l’únic que es queixa; m’agradaria que Yamaha digués alguna cosa [a Michelin]”. Missatge per al seu equip.
Ple a les grades de Montmeló
L’altre gran triomfador del cap de setmana ha estat l’ambient festiu del Circuit, que per cinquè any consecutiu ha incrementat l’assistència de públic en el GP de Catalunya. Ahir van ser 99.873 espectadors els que van assistir a la cursa (5.000 més que a la d’F-1 el maig); en total, 176.391 el cap de setmana. Unes xifres que consoliden el Circuit de Barcelona com el cinquè recinte del Mundial amb més públic.