La Vanguardia (Català)

Tan ràpid, tan etern

Nadal ha guanyat les deu finals de Roland Garros sense haver hagut de jugar mai un cinquè set

- JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ Barcelona

Nadal sempre torna. Sembla un tòpic, però gairebé seria millor dir que amb ell la bola sempre torna al camp contrari. Tanmateix, això no vol dir que els partits s’eternitzin. Almenys no en les seves deu simfonies a Roland Garros. Ha guanyat totes les seves finals en terra batuda de París i per conquerir-les no ha necessitat mai anar a un cinquè set. Sis les va aixecar després de quatre mànegues, i quatre arrasant en només tres. En aquesta pista el balear creix i tots els seus adversaris queden minimitzat­s. Tant si es diuen Roger Federer, a qui va batre en un pòquer de finals i al qual li va caure una carbassa en la del 2008, com Novak Djokovic, a qui va doblegar en dos partits pel títol, Wawrinka, Puerta, Söderling o Ferrer. Ningú no el pot batre quan arriba en forma al seu terreny favorit. De fet, en les seves 79 victòries en 81 partits al Roland Garros només dos rivals han estat a prop de superar-lo i el van portar a l’últim set: Djokovic a les semifinals del 2013 i John Isner a la primera ronda del 2011.

Un domini abassegado­r que s’amplia a la immensa majoria dels seus partits sobre terra del circuit. En la seva superfície natural Nadal ha guanyat 53 tornejos i el 91,7% dels seus enfrontame­nts, una autoritat que no pot igualar ni Federer quan salta a una pista d’herba, tornejos en què ha sumat un 86% de victòries. Amb la seva victòria d’ahir, el manacorí se situa amb 15 Grand Slams, en segona posició històrica en solitari per sobre de Pete Sampras, i a tres del geni suís.

El més admirable de Nadal també és la seva longevitat. Ahir es va convertir en el tercer tennista després de Sampras i l’australià Ken Rosewall que s’imposa en un Grand Slam com a teenager , a la vintena i a la trentena. I és que els veterans estan de moda en el circuit, perquè la d’ahir era la primera final a París amb els dos jugadors de més de 30 anys des de la del 1969. “Quan jo jugava semblava impossible que algú pogués empatar els sis Roland Garros de Björn Borg, i en Rafa ha arribat a deu. És

TRES DÈCADES El balear és el tercer tennista que venç en un Grand Slam com a adolescent, a la vintena i a la trentena

una cosa irreal”, va assenyalar, content, Carlos Moyà, una incorporac­ió al cos tècnic de Nadal que ha resultat beneficios­a. “Ha jugat un torneig meravellós, jo no havia vist mai una superiorit­at així”, va dir el de Palma. Tot i que qui estava més content era l’entrenador de tota la vida del jugador, el seu oncle Toni. “M’esperava un partit més difícil, tot i que sabia que en Rafael era el favorit i l’hi vaig dir. Hi ha hagut nervis al principi, però quan s’ha deixat anar ha desarborat el joc de Wawrinka”, va afirmar als micròfons d’Eurosport abans de donar una clau sobre la millora aquesta temporada del seu nebot. “Abans ens costava molt que creués el revés, i ara té un revés fenomenal. Quan tens molt èxit se’t fa difícil canviar i vas perdent una mica de frescor i de físic pel camí. Però en Rafa ha sabut anar sumant virtuts al seu joc”, va subratllar Toni Nadal després del seu últim Roland Garros com a entrenador.

El doble dígit al caseller del campió va provocar una onada d’admiració en el món del tennis, particular­ment, i de l’esport en general. “Derrotar Nadal a Roland Garros és el més difícil que hi ha en aquest joc ara mateix”, va destacar un John McEnroe que en els temps difícils de Rafa li va aconsellar que deixés el seu oncle i busqués un altre tècnic, missatge que el jugador ha seguit a mitges. “Simplement ets massa bo, enhorabona a tu i al teu equip”, li va dir Magnus Norman, entrenador de Stanislas Wawrinka. “10, 10, 10. Ho pots escriure tantes vegades com vulguis, però no és normal. Enorme respecte per Rafa Nadal. Un plaer veure’l”, va escriure a Twitter Andy Roddick, que va sentenciar: “Ha perdut 35 jocs en tot el torneig, jo segur que he perdut les claus del cotxe 35 vegades aquest any”. “És històric i irrepetibl­e, només queda aplaudir”, va sentenciar Juan Martín del Potro. “Ets una inspiració dins i fora de la pista”, li va dir la mítica Billie Jean King.

El partit va durar menys que la cascada de felicitaci­ons. Nadal ha aconseguit una fita única.

 ??  ??
 ?? AFP ??
AFP

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain