“Capitanejaré el Girona a Primera Divisió”
Pablo Machín, entrenador del Girona FC
Cansat però feliç. La cara de Pablo Machín no amaga les intenses hores viscudes els darrers dies celebrant l’històric ascens del Girona a Primera divisió. Amb 42 anys i en poc més de tres a la banqueta, el tècnic sorià pot presumir d’haver salvat el club del descens i haver-lo dut a jugar dos playoffs d’ascens abans de pujar de manera directa aquesta temporada. Alliberat per una pressió que ell mateix s’havia autoimposat, Machín atén La Vanguardia abans de marxar uns dies de vacances. Necessita fer una pausa i descansar.
Ja ha baixat del núvol o encara no ho assimilat?
No hem tingut gaire temps per pensar-hi, la veritat, però sí que et diré que és l’any que, personalment, més clar ho he tingut. Teníem aquella por que ens feia ser prudents, per tot el que havíem viscut abans, però jo sí que creia que aquest era l’any. I no era una sensació dels darrers dies sinó que ja ho pensava molt abans. Però el futbol no para i ja hem de començar a pensar en el que ens ve.
Però bé deu fer uns dies de vacances, suposo.
Sí! Me n’aniré uns dies a les festes del meu poble, a Sòria, on m’esperen molts familiars i amics que tenen ganes de felicitar-me. De totes maneres, també necessito una mica de relax per reconèixer-li a la meva dona tot el que aguanta durant l’any i vull passar moltes estones amb les meves filles.
Per tant, tampoc no serà un estiu tan diferent...
En l’aspecte personal potser no tant, però a nivell professional sí. Aquesta setmana ja m’he dedicat a mirar vídeos d’equips de la part mitjana i baixa de Primera. Durant la temporada normalment només veus el Barça, el Madrid, veus la ciència-ficció del futbol. Ara miro partits de l’Alabés, que és un ascendit recent, que ho ha fet molt bé i que ha jugat molts partits amb tres centrals, com nosaltres. Vull saber si la nostra manera de jugar pot ser vàlida en molts partits de Primera.
I si no ho és, estaria disposat a canviar-la?
No em puc tancar en banda, i com més riquesa tàctica tingui i de més jugadors versàtils disposi, més diferents tipus de futbol podrem fer. Si fins ara hem estat tan fidels al nostre 3-5-2 és perquè ens ha anat molt bé, perquè els jugadors s’ho han cregut i perquè els resultats han sortit. Si no ens hagués anat bé, ja ho hauríem canviat.
Per tant, l’Alabés seria un equip en el qual emmirallarvos? Futbolísticament sí, però ells ja tenen una història a Primera. A nivell de club, d’estructura, penso més en l’Eibar o el Leganés, que tenen una bona base que els pot consolidar a la màxima categoria. Fins i tot el Vila-real, que, sense tenir gaire cultura futbolística i amb el suport d’uns bons inversors, ha anat creixent. En el futbol no hi ha res impossible si es treballa bé i amb paciència.
Calen molts canvis perquè aquesta consolidació sigui possible? Sí, per molt que ens sàpiga greu. El club té l’obligació de buscar el millor dins les seves possibilitats, que jo, ara mateix, encara desconec. No sé a quin nivell ens podrem moure. He parlat una mica amb en Quique (Cárcel), que ell sí que ha tingut la possibilitat de visualitzar aquest escenari durant molt de temps i hi està treballant de incansablement. Aquesta setmana en tornarem a parlar i, si cal aportar-hi alguna cosa, no em farà perdre’m uns dies de vacances.
Sentint-lo, veig que dona per fet que continuarà entrenant l’equip la temporada vinent. Tinc un any més de contracte que estava condicionat al fet que les dues parts hi estiguéssim d’acord. Tenia un compromís del club de facilitar-me la sortida, amb una clàusula molt assequible, i era una possibilitat que existia. Però les coses tampoc depenen només de mi. Quique Cárcel em va manifestar que tenia molt clar que volia que continués i que ens asseuríem per parlar de quina manera compensaríem tota la feina.
Per tant, era una qüestió estrictament econòmica? No, perquè després de dir-me això ja li vaig dir que sí directament i vaig descartar qualsevol altra opció que se m’havia plantejat. Sense parlar de diners, ja li vaig donar la meva paraula que seguiria sent l’entrenador del Girona la temporada que ve. Aquest èxit me’l sento molt meu i capitanejaré l’equip a Primera.
I si no s’hagués pujat, hauria marxat?
Sí. Penso que no hauria estat bo ni per a mi ni per al club. Haurien estat tres anys seguits quedant-se a les portes de l’ascens i alguna cosa s’hauria hagut de canviar. I jo també he tingut propostes d’entrenar a Primera Divisió. Si el Girona no hagués pogut pujar, hauria estat el moment de sortir.
DESCONNECTAR?
“Aquesta setmana ja m’he dedicat a mirar vídeos d’equips de la part mitjana i baixa de Primera”
LA CONFESSIÓ
“Si no haguéssim pujat, jo hauria marxat; haurien estat tres anys seguits quedant-nos a les portes”