La competència i els preus baixos posen en qüestió la marca cava
Algunes firmes busquen alternatives per produir més barat o per diferenciar-se
La Denominació d’Origen Cava ha aconseguit en els seus 31 anys de vida vendre 245 milions d’ampolles a 140 països de tot el món i superar en vendes a França el mateix xampany. “Un èxit comercial i un reconeixement internacional rotund, difícil d’imaginar quan es va crear la DO” assenyala Pere Bonet, president del Consell Regulador del Cava. Però el gir del sector cap als preus baixos i l’increment de la competència internacional, amb productes com el prossecco o els escumosos, estan portant les empreses a buscar alternatives fora de la DO Cava.
Els dubtes, i les fugues, es produeixen tant per dalt, per empreses que busquen posicionar-se en la gamma alta, com per baix, en firmes que volen guanyar quota entre els consumidors que busquen només un escumós barat. La dicotomia no és nova: Raventós i Blanc se’n va anar el 2012 i el 2014 14 empreses més van decidir crear una denominació d’origen alternativa, Clàssic Penedès, apostant clarament per diferenciar-se del cava com a producte barat. Altres companyies van allunyant-se del cava amb estratègies més tranquil·les, com deixar d’anunciar-se com a cava i centrar la seva promoció en el fet de crear marca i associar-la a un producte de qualitat, com Codorniu. Fins i tot Freixenet mateix ha iniciat una prova de mercat venent prosseco amb la seva pròpia marca a la Gran Bretanya.
“El cava és un gran producte, i hem aconseguit que sigui reconegut internacionalment. Ara el nostre repte és que el preu també reconegui aquest fet”, assenyala Xavier Nadal president de la patronal de les petites empreses del sector, PimeCava. Nadal recorda que la marca cava és un actiu essencial per als petits elaboradors, i ha estat clau per regular les varietats i les normes d’elaboració per assegurar un producte de gran qualitat.
Pere Bonet reconeix que “fa mal veure caves a dos euros en els lineals de la gran distribució”. Segons les dades del Consell Regulador, tot i això, els cellers venen cada ampolla a un preu mitjà de 4,5 euros, i la gamma alta ja suposa més del 12% de les vendes.“En totes les denominacions d’origen conviuen productes low cost amb altres de prèmium, així que també es poden comprar vins de Rioja o Ribera del Duero a preus ridículs al supermercat,” afegeix. Els cavistes centren les seves crítiques per l’ensorrament de preus a García Carrión: el grup murcià fabricant del vi Don Simón va comprar el 1997 el celler Jaume Serra de Vilanova i la Geltrú a la família Rato i s’ha convertit en el tercer productor més important amb 45 milions d’ampolles, i el fabricant de marca blanca més gran, com a subministrador de Mercadona.
“Hem de ser capaços de segmentar el cava perquè el consumidor pugui apreciar la qualitat de cada tipus de producte” assenyala Nadal. Un propòsit al qual s’encamina la creació dels Caves de Paratge i l’impuls als caves ecològics, que van suposar l’any passat més de 4 milions d’ampolles.
“No tots competeixen amb les mateixes condicions” lamenta Sergio Lozano, secretari general del cava del sindicat CC.OO., que assenyala que Jaume Serra, per exemple, no aplica el conveni col·lectiu del sector del cava, sinó el de Vinos de Barcelona, amb sous més baixos i pitjors condicions laborals. “El consell regulador hauria d’incloure les condicions laborals entre els molts aspectes que regula en les empreses que elaboren cava”, lamenta.
El primer expedient de regulación d’ocupació (ERO) del sector, aplicat per Codorniu a 71 treballadors per la seva decisió de deixar de produir marca blanca, ha sacsejat el sector. Fins i tot l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia ha fet una resolució de suport. “Hem de fer un front comú les administracions, els agricultors, les empreses i els sindicats, per buscar una solució i prestigiar el cava” va assenyalar l’alcaldessa de Sant Sadurní, Maria Rosell, que va recordar que “el cava és un gran producte i les empreses ja han vist que apostar per la marca blanca no és la solució”.
El consumidor del cava, tot i això, no ha estat capaç d’assumir pujades de preus: les vendes a Alemanya han caigut un 30% des que el primer exportador, Freixenet, va apujar els preus. Tampoc a Espanya, on la marca blanca suposa el 25% de les vendes. “Hi ha menys consumidors capaços de pagar preus mitjans que abans de la crisi”, reconeix Nadal.
Això porta alguns cellers a buscar reduccions de costos sortint de la DO Cava per produir només escumosos, vins sense requisits de varietats o criances que competeixen a Espanya amb els de cellers de Castella-La Manxa o Galícia i a tot el món amb els dels nous països, com Austràlia, els EUA, l’Argentina o el Brasil. Des del 2014, quan la Generalitat va permetre als escumosos utilitzar l’ampolla verdosa i el suro i precinte metàl·lic típics del cava, només es diferencien del cava per la seva qualitat. “No s’ha de ser alarmista”, assenyala Bonet. “Podríem i voldríem estar millor però el cava està fent les coses bé i té molt marge per créixer, conclou”.
Raventós i Blanc va ser pionera a deixar la DO i 14 firmes més han creat Clàssic Penedès
Alguns cellers produeixen escumós per arribar al mercat que busca només preu