Tinc 53 anys. Vaig néixer a Montluçon (Alvèrnia) i visc a París. Soc crític d’art i escriptor. Visc en parella i tinc dos fills, Nina (12) i Kolia (8). Soc socialista i no tinc creences religioses. Jugo als escacs, toco el baix i enquaderno llibres amb pe
“Tot és ruïna”
Es Sempre dedica hi a ha historiarhagut ruïnes.les ruïnes...
Sí, Sempre?i cada ruïna explicita el seu ens recorden temps. què som,Les ruïnesens expressen.ens delaten,
Les Què guerres expressen?de les quals provenim.
SempreJa no hi hi haha guerra,hagut guerrano generemi continuem ruïnes. en guerra. No hem sortit mai de la guerra.
No la noto.
És silenciosa, però és guerra. Encara que les bombes no rebentin edificis, estem en la guerra. Neixes i la guerra comença.
La guerra, mare de totes les coses?
Ho va dir Heràclit, filòsof presocràtic, però va dir “el pare”, amb raó.
El seu primer contacte amb la guerra, va ser...
De petit. Jugava a escacs. Contra... el pare...
Per què s’atura?
L’altre dia feia una xerrada al Centre Pompidou davant de 200 persones i... em vaig adonar d’una cosa i... vaig plorar, i...
...
Disculpi’m.
Vaig No evocarem demanila figura disculpesdel meu per pare, plorar...que feia poc que havia mort... i vaig plorar com ara.
El Què meu sent?pare va ser a la guerra. Amb la pau va sol·licitar la seva legítima pensió a l’Estat francès... i l’hi van denegar per no sé quin error formal.
Això sí que és perdre la guerra.
Orfe del seu pare (que va morir a la guerra) i orfe de la seva pàtria (que se’n va burlar), va ser un home malenconiós... El millor record d’ell era ensenyant-me a jugar a escacs.
Que és una estilització de la guerra...
I un dia... va passar el que havia de passar.
Què?
El vaig guanyar.
I?
Ell era electricista, jo intel·lectual... Crec que se sentia intimidat per mi... Per què aquell dens silenci entre nosaltres...? I va morir, en silenci. Morim com vivim.
Entenc el seu plor...
Jo vivia a París feia anys, publicant a la prestigiosa revista Artpress. Mort ell, la meva mare va trobar una cosa en un armari... Eren tots els exemplars de la revista..., marcades amb post-it les pàgines dels meus articles... Orgullós de vostè, però en silenci... Avuimeu Sabrà fill soc que de jo tot vuit qui ésser anys ensenyo vivent.... a neix jugar per a ser escacs ruïna. el
I també li parla de ruïnes?
“Tot neix per ser ruïna”: el veig ara tan malenconiós com el seu pare...
Tot ruïna naturals)és o ruïna,bé o s’accelerabé s’alenteixsiguin (guerres,edificis (restauracions).o inclemènciespersones: Tot la nadóLa “Tot guerra conté nadóés el un contéseu home cadàver.el que seu cau, cadàver...”un edifici que cau,tot unesun pont ruïnes que que cau, cauen,un monument...,com les ruïnesi fins de i Palmira, ara abatudes per l’Estat Islàmic...
Compara un home amb un pont?
Mai, unni el ésser llibre vivent més es genialel que del és món realmentval la valuós: vida de l’ésser humà més immund.
La cobdícia humana va desencadenar la guerra ....
No, comerçal revés:el que la l’atenuarà.guerra va ser primer, i serà el
Que descoratjador.
NoLa guerra pretenc és convence’t,la nostra naturalesa,ni arreglar-te el la nostre vida. mèrit és sobreviure-la.
Tots desitgem la pau al món.
Jo també... però només hi ha pau on no hi ha persones. Somiem amb la pau, però si hi ha pau... ens avorrim.
“No quedarà pedra sobre pedra”, diu l’Antic Testament.
Robar-li a la posteritat la ruïna és el pitjor càstig, és la pena de l’oblit.
És la ruïna una invenció del romanticisme en l’art?
Amenitzen els seus paisatges pintorescos, sí, on la natura es desferma. Però... saps on neix la literatura?
On?
En un setge a una ciutat fortificada: Troia, Ílion. Aquí neix La Ilíada, base de la literatura occidental, sobre les set capes de ruïnes troianes, també l’art neix de la guerra.
Les ruïnes estan nodrint els museus d’Occident.
Un insult a la cultura de la humanitat: deixen fora els somnis, els grafits dels pobles del desert australià, els contes dels xamans, l’oralitat, la imaginació...
Quines ruïnes deixarem nosaltres?
Com ara Txernòbil, o com el final d’El planeta dels simis...
Continua la guerra, Jouannais?
La proa d’un cuirassat dels Estats Units es va fer amb acer fos de les Torres Bessones: cendres d’uns cossos per abatre altres cossos! La mateixa guerra, única i immortal, sempre un cos a cos.
I què fa l’art amb això?
Explicar-ho. El que no s’explica, no existeix. El relat és un mecanisme que engendra temps, no n’hi ha cap altre.