Macron i Merkel es conjuren per donar un impuls a Europa
oeEls dos líders compareixen plegats i planten cara als plans de Londres oeEl president dona suport a la cancellera en l’acollida de refugiats
Dos faristols i les banderes d’Alemanya i França unides per l’ensenya europea esperaven ahir Emmanuel Macron i Angela Merkel per intervenir davant la premsa internacional al final del Consell Europeu celebrat a Brussel·les sota el signe d’un optimisme indissimulat, la primera cita en què van voler demostrar que el motor francoalemany torna a funcionar.
“És una mica més que un símbol”, va assegurar el president francès. Darrere hi ha “una autèntica voluntat de treballar junts, un homenatge a l’herència comuna que tenim”, va afegir citant el recentment mort Helmut Kohl i François Mitterrand. La cancellera alemanya assentia, seriosa. “Aquesta roda de premsa conjunta demostra que estem decidits a trobar solucions conjuntes als problemes”, va dir respecte al format, inhabitual des que la crisi de l’euro va posar fi a la concertació política franco-alemanya, tan temuda com enyorada.
“La simbiosi entre França i Alemanya és la condició necessària perquè Europa avanci”, va sentenciar Macron, per bé que “no sigui suficient”. Les seves intervencions dins de la cimera, que va abordar qüestions com la defensa, el comerç o la lluita contra el terrorisme, havien estat preparades de manera conjunta pels seus equips, emfatitzant els punts d’acord i esquivant possibles diferències, com les que afloren en parlar de la reforma de la zona euro. Presentaran un pla al juliol sobre el qual no han donat pistes. “No volem prometre res que no puguem complir”, va dir Merkel, satisfeta pel pragmatisme de Macron, quart cap d’Estat francès amb qui treballa.
Encara que més directe i menys grandiloqüent que anteriors presidents francesos, la retòrica de Macron va contrastar amb el discurs de Merkel, fidel al seu estil, més prosaic. L’opinió sobre si la nova aliança franco-alemanya estarà a l’altura “la deixo als historiadors. Als polítics el que ens correspon és donar solucions raonables i duradores als problemes”, va dir.
El president francès es va apuntar la seva primera victòria en aconseguir que la Unió comenci a debatre la creació d’un sistema de control d’inversions pensat per frenar per exemple operacions empresarials xineses a Europa. El text final va ser finalment suavitzat ateses les reserves de diversos països, entre ells Espanya, però el pla es manté. La seva idea de llançar una Buy European Act per afavorir la compra de productes europeus, tot i això, de moment no vola. Alemanya, entre altres països, no el veu clar.
Macron ha assumit com a pròpia la batalla de Merkel perquè els països de l’Est acceptin el pla de repartiment de refugiats. Ahir es va reunir amb els països del club de Visegrád (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia), els més refractaris a la macronmania regnant, per intentar acostar posicions. La primera ministra polonesa, Beata Szydlo, li va demanar que no es deixi portar “pels estereotips i clixés, de vegades ofensius”, després que Macron els acusés de veure la UE com “un supermercat” del qual només volen obtenir ajuts.
La segona jornada de la cimera es va reprendre amb els líders dels 28 països de la Unió presents. La
Els Vint-i-set veuen insuficient la proposta de May sobre drets després del Brexit
França s’afegeix a la batalla d’Alemanya perquè els països de l’Est acullin refugiats
vigília, després de prendre les postres de cireres macerades en llet d’ametlles i escoltar les propostes de Theresa May sobre els drets dels ciutadans després del Brexit, es va mostrar educadament la porta a la primera ministra britànica per tenir una discussió privada sobre el tema entre els Vint-i-set. El llenguatge corporal de May quan va abandonar la cimera era revelador del disgust que es va endur perquè ningú no va reaccionar al seu “generós i just” oferiment.
Tal com va resoldre la UE fa un any després del referèndum del Brexit, no seran els líders els que negociïn sinó els respectius equips de cada part, i de moment s’ha complert. Ahir van rebre amb fredor la proposta britànica. “Està per sota de les nostres expectatives i amenaça d’empitjorar la situació dels ciutadans”, va criticar Donald Tusk, president del Consell Europeu. Per a Merkel, “és un bon començament però no es pot dir que sigui un immens avenç”.
La pròxima gran decisió que posarà a prova la unitat dels Vint-iset davant el repte del Brexit serà l’elecció de les noves seus per a les dues agències que la UE repatriarà de Londres tan aviat com deixi el club. El Consell va aprovar els criteris tècnics per valorar les diferents candidatures per allotjar l’Agència Europea del Medicament, la més cobejada, i l’Autoritat Bancària Europea, i el sistema de vot que se seguirà. Espanya, que aspira a emportar-se a Barcelona la primera, reclama una decisió objectiva basada en criteris tècnics (disponibilitat d’espai, connexions de transport, facilitats d’acollida al personal internacional...) i no polítics, però els canvis introduïts al pla original van en la direcció contrària.
Els Vint-i-set han pactat donarse un mes de termini més del previst per tenir “una discussió política” a partir de l’avaluació de les candidatures que farà la Comissió al setembre. Els líders europeus tractaran el tema en la cimera d’octubre però seran els ministres els que votin el 14 de novembre. En contra del que desitjava Espanya, cada país tindrà un vot (no es ponderarà en funció de la població, com es fa en el Consell).
CANVIS EN EL PLA La Unió es dona més temps per tenir una “discussió política” sobre les noves seus AGÈNCIA DEL MEDICAMENT Rajoy: “La candidatura de Barcelona reuneix les millors condicions objectives”
“L’important és que els criteris s’objetivitzaran”, va celebrar el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. “Això és positiu”, va emfatitzar, recalcant que Barcelona “reuneix les millors condicions objectives”. La competència és dura. Copenhaguen ha llançat una potent campanya de comunicació pública, Viena s’està treballant a fons les aliances, mentre que la veïna Bratislava podria aglutinar el vot dels països de l’Est i Centre d’Europa. “Serà una competició excitant, ja sabem com funciona això a Eurovisió”, va celebrar el primer ministre austríac, Christian Kern.
El sistema de vot, com ja va avançar La Vanguardia, s’ha inspirat en el del popular concurs musical europeu (cada país podrà emetre tres vots, de tres, dos i un punt cadascun, en diverses rondes si cal) i afavorirà les aliances regionals. En el passat, aquest tipus de decisions ha costat fins a cinc anys de discussions. El compromís aquesta vegada és prendre una decisió ràpida, a temps per traslladar els organismes a la UE sense que la seva feina es vegi alterada i per deixar clar a Londres que el Brexit va de debò.