Un any després

A140 quilòmetres de Londres s’aixeca l’impressionant monument megalític de Stonehenge, de finals del neolític (segle XX a.C.), situat al comtat de Wiltshire, que reuneix milers de persones la nit de Sant Joan (celebració del solstici d’estiu) per veure com el sol surt just travessant l’eix del conjunt, cosa que permet suposar que els seus constructors tenien coneixements d’astronomia. L’any passat els reunits estaven pendents de les notícies que arribaven sobre el referèndum per a la permanència del Regne Unit a la UE. Per a molts, la notícia del triomf del Brexit va ser com si els hagués caigut al damunt una d’aquelles roques. És possible que Stonehenge fos un temple religiós, potser per això més d’un va pensar a resar davant el que els esperava.

Un any després, el Brexit s’ha carregat la carrera política de l’impulsor de la consulta, David Cameron, i ha deixat seriosament tocada la biografia de la seva successora, Theresa May, que ha perdut la majoria absoluta al Parlament. El país no té un rumb clar i l’economia creix la tercera part que la mitjana de la UE, mentre la lliura esterlina ha perdut més del 14% del seu valor. Per tot això, la frase “Brexit significa Brexit” pronunciada per May en la primera aparició a Downing Street ha perdut contundència.

Aquesta setmana han començat les negociacions per a la sortida de la Gran Bretanya i poc després, en l’últim Consell de Ministres, es van acostar posicions, com si alguns líders europeus pensessin que és possible que no es consumi el divorci. Donald Tusk, el president del Consell Europeu, sospesa que la ruptura sigui reversible. I Antonio Tajani, president de l’Eurocambra, va insistir que seria una bona idea que els britànics s’hi quedessin. Els 27 es mostren conciliadors i May sap que un Brexit dur no és possible. És com si haguessin fet un conjur a Stonehenge, tot i que al continent es creu poc en els druides.