Surrealisme delirant
El Museu d’Art Modern de Ceret ret homenatge a la paranoia crítica
L’exposició Dalí: Eureka que avui s’obre al Museu d’Art Modern de Ceret evoca la performance que el 1965 va fer allà mateix el pintor empordanès, un “viatge triomfal” que va acabar “al centre del món”, l’estació de Perpinyà.
El 27 d’agost de 1965 Salvador Dalí va organitzar una performance que va començar a Ceret i va acabar al “centre del món”, a l’estació de tren de Perpinyà. En aquest “viatge triomfal” l’artista protagonitzava una “resurrecció cartesiana”, que associava el seu desig d’immortalitat a projectes científics com la hibernació i la teoria de l’antigravitació inventada per Marcel Pagès, que el va acompanyar a l’acte. Va ser un exemple més de la curiositat de Dalí per les disciplines científiques que va tenir al llarg de tota la seva vida. I aquest és també el leitmotiv de l’exposició Dalí: Eureka que avui s’inaugura al Museu d’Art Modern de Ceret.
L’exposició de Ceret (que estarà oberta fins a l’1 d’octubre) reuneix 180 obres de Dalí, entre les quals hi ha 25 pintures, i peces d’altres artistes que corroboren la seva pretensió d’imitar els grans mestres del Renaixement, interessats també pels avenços científics. Però a Dalí, aquest interès passa pel sedàs del seu mètode paranoicocrític que va elaborar als anys trenta.
L’exposició, dividida en capítols temàtics, s’obre amb una referència a l’estada de Dalí a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on es barrejaven precisament artistes i científics, i per on van desfilar conferenciants com Einstein, Marie Curie o Louis Aragon. És aquí on comença a llegir Freud –a qui coneixerà a Londres el 1938– i on se sentirà interessat per obres com Souvenirs entomologiques de Jean Henri Fabre, que després influirà directament sobre escenes de la pel·lícula L’Age d’or.
El pas més important el fa quan s’integra al moviment surrealista i utilitza el deliri paranoic, inspirat en Jacques Lacan, per entrar en l’inconscient. Una de les primeres obres que juguen amb les imatges dobles obtingudes a partir d’aquest fenomen paranoic és Dormeuse, cheval, lion invisibles, del 1930 (oli ara prestat pel Centre Pompidou). La seva pintura sobre L’Angelus (1932), els 50 gravats per a Les chants de Maldoror, l’escultura Nu femení histèric i aerodinàmic o els olis relacionats amb les primeres explosions atòmiques, com Equilibri intraatòmic d’una ploma o Leda Atòmica, són altres obres destacades de l’exposició. Com destaca el comissari JeanMichel Bouhours, que també ho va ser de la gran i exposició d’èxit del Pompidou sobre Dalí del 2013, “la ciència serveix per llegir l’obra de Dalí des de la seva joventut”.
L’interès pel científic va augmentar amb el pas dels anys. El 1963 va homenatjar els descobridors de l’ADN, James Watson i Francis Crick, encara que discrepaven de la intervenció divina sobre l’univers. Més tard es va interessar per la quarta dimensió, els jocs òptics, les estereoscòpies i els hologrames (va treballar juntament amb el Nobel de física Dennis Gabor) i ja en l’última etapa de la seva vida per la teoria de les catàstrofes de René Thom. Aquest matemàtic, que va visitar dalí a la torre Galatea de Figueres, reconeixia que la intuïció, tal com la plantejava Dalí, era una necessitat per al progrés científic.