Superfície complicada
Nadal té a l’abast el lloc número u del món a Wimbledon
Sense haver passat per Queen’s per poder-se recuperar físicament, Rafael Nadal arriba a Wimbledon, torneig en pista d’herba on preveu moltes més dificultats que sobre la terra batuda de París.
“A l’herba serà més difícil: és una altra superfície i caldrà veure com responen els genolls”. Ho va dir Rafael Nadal a la sala de premsa un parell d’hores després d’aconseguir el seu desè Grand Slam a Roland Garros. El tennista manacorí tenia previst en aquell instant disputar el torneig de Queen’s per preparar l’arribada a Wimbledon, però poc després va consultar amb els metges i va decidir renunciar a aquest compromís i quedar-se a Mallorca per completar tot el treball en un escenari on no ho havia fet mai abans, però igualment sobre herba. Per a Carlos Moyà, “és una manera diferent d’arribar a Wimbledon, però estem satisfets de la feina feta aquestes setmanes”.
Ningú no ho diu, però la possibilitat d’assolir el número u a l’All England Club és assequible per al número dos del món, que arribarà a la cita amb la moral pels núvols després de culminar una temporada de terra espectacular amb victòries a Montecarlo, Barcelona, Madrid i París, a més de les finals a l’Open d’Austràlia i a Miami. Nadal té ara 7.285 punts i al davant tan sols hi ha Murray (9.390). Però l’escocès, després d’una segona meitat del 2016 esplèndida –va acabar l’any amb nou títols–, ara és lluny del seu millor nivell. Va ser semifinalista a Roland Garros, on només va cedir davant Wawrinka en cinc sets, però des que es va imposar a les finals de l’ATP únicament ha pogut guanyar a Dubai. Poc bagatge per al tennista que domina el circuit. Les seves sensacions no han estat bones. No va estar bé a Melbourne, on Mischa Zverev el va eliminar a vuitens de final, ni a Indian Wells, on va caure davant Pospisil en segona ronda.
Nadal sap que haurà d’ajupirse a l’herba de l’SW19 –abreviació de South-West London 19, lloc on estan les instal·lacions del tercer Grand Slam de l’any–, però també té molt clar que si repeteix el títol que ja va aconseguir el 2008 i el 2010 serà número u del món una altra vegada. Va començar l’any com novè i ja entreveu el primer lloc a la classificació, que no ocupa des del 23 de juny del 2014. En la seva millor època a Wimbledon va arribar a cinc finals en sis anys, entre el 2006 i el 2011. Però des d’aleshores ha passat molt de temps. El 2012 els seus genolls van dir prou. Ara, tot i això, ha renascut. I si no és campió, també superarà Murray si arriba a la final i l’escocès no ho fa. En tot cas, el que és segur és que Nadal i Federer es retrobaran a Londres després de l’apassionant duel que van mantenir fa uns mesos.