Setge a Soros a Hongria
El Govern del nacionalista Orbán dissenya lleis per delimitar les activitats filantròpiques del milionari dels Estats Units
La nova llei aprovada a mitjans de mes pel Parlament d’Hongria, per reforçar el control governamental sobre les oenagés, reforça el setge que el primer ministre nacionalista, Viktor Orbán, està traçant entorn del multimilionari dels Estats Units d’origen magiar George Soros, mecenes de diverses oenagés d’aquell país. Orbán i els seus el consideren propagador d’idees contràries a l’Hongria que vol Fidesz, el partit del primer ministre.
La llei, aprovada el 13 de juny, obliga les oenagés que reben més de 23.000 euros de donants estrangers a informar qui són aquells donants, a identificar-se en els seus documents com a “organització finançada des de l’estranger”, i a inscriure’s com a tals. Les oenagés diuen que això busca laminar la seva credibilitat, i que es pretén sufocar les veus independents. Oenagés afectades, com TASZ (Unió Hongaresa per les Llibertats Civils) o el Comitè Hongarès de Hèlsinki pels Drets Humans, van dir en un comunicat que “la llei és un atac dirigit a silenciar organitzacions que tenen el coratge d’ajudar els oprimits”.
Per la seva banda, els autors de la llei afirmen que “és d’interès públic fonamental que la societat i els ciutadans vegin clarament els interessos que representen aquestes organitzacions; grups d’interès estrangers s’escarrassen per aprofitar-se de les organitzacions civils”, informa Reuters des de Budapest.
Tant TASZ com el Comitè Hongarès de Hèlsinki reben substancioses donacions d’Open Society Foundations (OSF), organització fundada el 1984 per Soros per a, segons els seus estatuts, “construir societats vibrants i tolerants, els governs de les quals els retin comptes i siguin oberts a la participació de totes les persones”. Des d’aleshores, OSF ha donat a nivell mundial 12.000 milions de dòlars (uns 10.700 milions d’euros) per aquest fi. L’organització –molt activa en països de l’Est– prioritza “la protecció i millora de les vides de gent de comunitats marginades”.
Soros mateix, de 86 anys, posseeix una biografia que contribueix a comprendre els principis del seu Open Society Foundations. Nascut a Budapest el 1930 en una família jueva, Soros es va salvar de la persecució nazi durant l’ocupació alemanya d’Hongria perquè la família va aconseguir documentació falsa. Acabada la guerra, i convertit el país en satèl·lit soviètic, Soros va marxar a Londres el 1947, on va treballar per costejar-se els estudis en la London School of Economics. El 1956 va emigrar als Estats Units, on es va ficar en les finances especulatives i va amassar una gran fortuna. En aquell àmbit no li han faltat polèmiques: així, entre altres situacions, el 1992 es va convertir en “l’home que va fer saltar el Banc d’Anglaterra” quan va llançar un atac especulatiu contra la lliura esterlina. La revista Forbes el considera la 29a fortuna mundial.
Curiosament, el mateix Viktor Orbán, de 54 anys, va ser becat per Soros quan era un jove estudiant anticomunista. Orbán, que es presentarà a les eleccions l’abril del 2018, qualifica ara l’Open Society de xarxa mafiosa que amenaça la sobirania nacional. L’hostilitat contra Soros creix. Una campanya del Govern ha representat en cartells el financer com un titellaire, amb una iconografia que recorda a les caricatures antisemites dels anys trenta, informa Afp.
L’altra institució vinculada a Soros que el Govern del conservador Orbán detesta és la Universitat Centreeuropea (CEU), cofundada pel magnat, amb seu a Budapest des del 1993 després d’enlairar-se dos anys abans a Praga. La CEU, amb 420 professors i 1.500 estudiants, ofereix estudis de Ciències Socials, Humanitats, Dret i Administració Pública. Una altra llei recent, que els observadors consideren feta a mida per collar Soros, exigeix que les universitats estrangeres presents a Hongria (n’hi ha 28) tinguin un campus universitari al seu país d’origen. La CEU no en té, i ara està negociant amb l’estat de Nova York per instal·lar-ne un allà i eludir així el veto.
Les oenagés i la universitat CEU que finança el magnat són vistes com a “grups d’interès estrangers”