El ‘La La Land’ de l’Orient Mitjà
“No ho enteneu; els mantenim aquí a Doha per tenir-los controlats”, diu un alt càrrec qatarià
Israel i Qatar tenen alguna cosa en comú: som dos països petits, envoltats d’enemics i de perills, i tots dos vam fer florir el desert”. Aquestes van ser les paraules que em va dir un membre d’alt rang del Govern qatarià després de convidar-me a casa seva durant la meva última visita al seu país. Em trobava en un dels diversos fòrums internacionals que tenen lloc en aquest petit Estat de menys de 300.000 ciutadans que es va convertir al país amb la renda per càpita més alta del món, quan de sobte em van convidar a mantenir una reunió personal, llarga i estirada, amb aquest home. Em va demanar que li parlés amb franquesa. Li vaig dir que no entenia el significat de les relacions de Qatar amb els Germans Musulmans, Hamàs i el Front al-Nusra –la branca d’AlQaida a Síria–. Fins i tot li vaig preguntar sobre les donacions a membres de l’Estat Islàmic (EI) per part del Govern de Qatar. L’home, la casa del qual era blanca i lluent com la seva gal·labiyya, va prendre aire i immediatament va negar tota relació amb l’EI o amb altres grups gihadistes. Sobre Hamàs i els Germans Musulmans, va dir: “Vosaltres, els occidentals, no enteneu res. Els mantenim aquí a Doha per tenir-los controlats. No poden sortir de casa sense el nostre permís. I això ens convé més que tenir-los lliures per l’Orient Mitjà”.
Al llarg de la conversa, es va tornar evident que la política d’Estat de Qatar és jugar a diverses bandes per sobreviure. En ocasions això significa flirtejar amb els odiats iranians. “Veus aquells llums a l’altra banda del golf? És l’Iran. Si arriben a tenir poder nuclear, en un quart d’hora els tindríem en les nostres reserves de gas...”, sol explicar als seus convidats.
Pel que es veu, han hagut de pagar no poques vegades a organitza- cions extremistes a canvi de protecció. Qatar va viure una revolució de mitjans de transport que va convertir Doha en un eix aeri. Un punt de referència on aterren homes de negocis de camí cap a Orient i descobreixen el La La Land del golf Pèrsic; i una revolució educativa que va permetre viatjar als millors estudiants locals amb beques a les millors universitats. Quan tornen, alguns d’ells ajuden en l’intent de transformar el desert en un Estat vibrant. El canal de televisió Al-Jazira, creat per l’antic emir de Qatar, és temut per tots els líders d’Orient per la possibilitat de ser criticats. No és estrany, doncs, que els saudites tanquessin les oficines locals del canal, igual que van fer els egipcis. És un canal poderós en un país petit, i també per això l’emir va ser castigat per les potències veïnes.
Finalment, l’autocràcia qatariana va iniciar un complex programa de diplomàcia pública, que pel que es veu també va incloure diversos suborns, que va portar a aquest petit país les millors celebracions esportives de la dècada, passant pel Mundial de futbol del 2022, que promet ser un espectacle sense precedents. A més dels treballadors estrangers d’Orient que aixequen el país amb sang i suor, hi ha desenes de milers de joves acadèmics europeus que han unit els seus destins al de l’emirat; se’ls pot veure treballant en els projectes internacionals com a arquitectes, enginyers, construint el seu futur i el de les seves famílies en aquell país.
L’alt càrrec qatarià em va dir: “No oblideu que els meus fills i jo, igual com totes les esferes del poder qatarià, estem amenaçats per membres de l’EI. Si poguessin, calarien foc al Ferrari que tinc aparcat davant de casa i ens tallarien el cap. Per això en tenim desenes a la presó i perseguim les noves cèl·lules gihadistes que apareixen. També en això tenim interessos en comú amb Israel”.
L’aïllament diplomàtic que l’Aràbia Saudita, Egipte i altres països àrabs han imposat a Qatar és el resultat del pecat de la vanitat: un
país petit que creu que pot comportar-se com un poder regional per tenir enormes reserves de gas. Sembla que fins i tot La La Land té els seus límits.
Així doncs, la decisió del Barça de posar fi al patrocini de Qatar Airways pot haver estat l’inici de l’onada que s’acosta sobre el petit país. La pregunta és si el canvi de relacions amb Qatar és una targeta vermella o groga.