El lehendakari insta Rajoy a “reconduir” la situació catalana
Urkullu demana al líder popular que passi “de l’enfrontament a la negociació”
Només mitjançant el diàleg es pot posar fi al conflicte territorial a Espanya. El lehendakari Iñigo Urkullu va defensar ahir aquesta posició al ple del Parlament de Vitòria, des d’on va demanar a Mariano Rajoy que “recondueixi” la situació de Catalunya “assumint la seva responsabilitat” en el xoc entre administracions i abandonant la seva “quietud”. “Cal passar dels enfrontaments agonístics a negociar”, va reclamar el president basc.
Urkullu es va referir a la situació catalana després d’una petició del grup popular perquè marqués distàncies amb el procés unilateral de Catalunya després de la seva trobada de dilluns passat amb el president Carles Puigdemont. Com és habitual, el lehendakari va reiterar l’aposta basca per avançar en l’autogovern a través de la negociació bilateral, un model d’actuació que voldria també per a Catalunya, però que considera abandonat per Rajoy.
El líder basc va demanar al president del Govern central que reconegui l’existència d’un “conflicte de voluntats” en les societats catalana, basca i espanyola, i que treballi per buscar solucions per “conciliar” els sentiments territorials “divergents”. En aquest sentit, Urkullu va considerar vital l’obertura d’una via de negociació basada en “mesures integradores” que aparquin el desacord institucional i evitin la “fractura social i política”.
Per això, va considerar que el Govern central i el PP han d’abandonar l’actitud immobilista i “assumir la seva responsabilitat” en l’actual situació de Catalunya. El penabista va recordar al líder popular a Euskadi, Alfonso Alonso, que el conflicte “es va iniciar amb la recollida de firmes” contra l’Estatut, impulsada des del PP.
Així mateix, respecte al referèndum català previst per a l’1 d’octubre el lehendakari va defensar la “institucionalització del dret a decidir” des d’una via “legal” i “pactada”, una consulta acordada a l’estil escocès, fet que pel PNB ha estat sempre el paradigma d’actuació. “Si la legalitat es converteix en una cotilla, ofega les aspiracions democràtiques
El dirigent basc recorda que el PP va iniciar la recollida de firmes contra l’Estatut Ajuria Enea troba vital que la Moncloa obri un diàleg basat en “mesures integradores”
i no serveix per solucionar els problemes de les nacions i els pobles”, va recordar.
Sobre la seva trobada amb Puigdemont, a causa de la qual el PP basc ha acusat aquesta setmana el PNB de donar suport a les mesures rupturistes, el lehendakari va subratllar que “dialogar mai no és un error”. Així, va assegurar que el seu Govern “mantindrà el contacte” amb Catalunya, tot i que “cadascú des de la seva realitat nacional, política i institucional”. Alonso va advertir, en la seva interpel·lació a Urkullu, que, si es “radicalitzés”, es podria trencar la bona sintonia actual entre el PNB i el PP.
Davant la posició de Catalunya, el líder popular basc va instar Urkullu a “aprofundir” en l’autogovern pel camí de la moderació i a través de l’acord, com en la reclamació de les transferències pendents, els pròxims objectius de l’Executiu de Vitòria. En aquest ambient de sintonia, el PP ja ha allargat la mà per a la negociació pressupostària de l’any que ve. “Continuï per aquest camí moderat i podrem col·laborar”, va recalcar Alonso.
Malgrat les advertències populars, un escenari rupturista per part del PNB sembla, tot i això, impossible. Urkullu, ferm defensor del pragmatisme polític, exposa el seu pacte pressupostari amb el Partit Popular i la consegüent liquidació de la quota basca com l’exemple de negociació satisfactòria entre diferents, una mostra de la bilateralitat “efectiva” que reclamava entre administracions.
Al seu torn, les necessitats polítiques d’un PP en minoria al Congrés donen als cinc diputats del PNB un poder negociador amb què el partit basc no s’havia trobat mai; una oportunitat d’aconseguir “augmentar” l’autogovern des de Madrid, per a la qual cosa l’Executiu basc prepara, en primer lloc, la llista de transferències pendents, entre les quals hi ha la gestió de presons i la Seguretat Social.