El judici als expresidents andalusos pels ERO s’iniciarà el 13 de desembre
Gairebé set anys després de l’inici del cas, el gener del 2011, el judici contra els expresidents socialistes andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán pels expedients de regulació d’ocupació (ERO) il·legals començarà el proper 13 de desembre amb les qüestions prèvies, tot i que no serà fins a partir del 9 de gener quan s’iniciïn les declaracions dels acusats. A més de Chaves i Griñán també seran jutjats 20 ex-alts càrrecs de la Junta d’Andalusia, sis d’ells exconsellers, com ara José Antonio Viera, Gaspar Zarrías i l’exministra Magdalena Álvarez.
Sobre tots ells pesa l’acusació d’haver-se confabulat per ordir i/o mantenir un procediment administratiu específic per concedir ajuts a treballadors i empreses en crisi, un sistema que els magistrats que van instruir la coneguda com a peça específica dels ERO (Mercedes Alaya i Álvaro Martín) consideren que era il·legal. Tots ells estan acusats del delicte de prevaricació i alguns, com Griñán, també del de malversació, fet que comporta una petició fiscal de sis anys de presó.
El judici pels ERO irregulars s’allargarà amb tota seguretat durant diversos mesos, ja que el magistrat ponent, Juan Antonio Calle Peña, va admetre ahir la petició de diversos bufets d’advocats defensors que se celebrin només quatre sessions setmanals, els dilluns i dimarts al matí i els dimecres al matí i a la tarda. El tribunal estarà format pel magistrat Calle Peña i les magistrades Pilar Llorente i Encarnación Gómez, tots membres de la secció primera de l’Audiència Provincial de Sevilla.
El primer jutge ponent, Pedro Izquierdo, a qui li va correspondre per sorteig, va ser finalment apartat davant la recusació feta pel Partit Popular i Manos Limpias, que exerceixen l’acusació particular. Izquierdo havia estat un alt càrrec tècnic de la Conselleria de Justícia. El PP sol·licita dos anys de presó i 22 d’inhabilitació per a Chaves, i vuit de presó i 42 d’inhabilitació per a Griñán, atès que als delictes de prevaricació i malversació hi suma el delicte d’associació il·lícita.
En el cas també està personada com a acusació particular la Junta d’Andalusia, que sol·licita l’arxivament d’aquesta peça separada perquè considera que ni existeix cap “trama criminal” ni es va crear un procediment específic per lliurar els ajuts, eludint així els controls establerts per la mateixa Junta a través de la intervenció general.
El cas dels ERO va començar oficialment el 19 de gener del 2011, moment en què la jutgessa Alaya incoa les diligències prèvies 174/2011 per la comissió de delictes de malversació, prevaricació i tràfic d’influències, entre d’altres. Un procediment en el qual va anar-hi sumant imputats i apuntant cada vegada més amunt en les seves acusacions, fins a arribar a la mateixa presidència de la Junta d’Andalusia.
El cas ha acabat per arruïnar la carrera de polítics que han tingut molt de pes a Andalusia i també a Espanya. El 27 d’agost del 2013 José Antonio Griñán anunciava la seva dimissió com a president de l’Executiu autonòmic per “preservar” la presidència de la Junta de l’“erosió” pel cas. El 7 de setembre el substituïa Susana Díaz, que fins aleshores ocupava el càrrec de consellera de Presidència. Per la seva banda, el 2 de juliol del 2015 Manuel Chaves deixava la seva acta com a diputat al Congrés, juntament amb Gaspar Zarrías. Uns dies abans, Griñán havia formalitzat la seva renúncia com a senador.
Chaves, Griñán i 20 ex-alts càrrecs més, acusats de prevaricació, malversació i associació il·lícita