Edificis de les Corts

Amb referència a la carta “El nou pla per les Corts” (17/ VI/2017), que parla de que el nou projecte està despertant animadversió a les Corts per la seva alçària, vull dir que si s’apliqués la teoria del lector de que com que ja hi ha alguns edificis més alts del que convé, endavant amb tots els que es vulguin fer, tota la línia de costa de Catalunya seria un seguit de gratacels. Afortunadament, en el seu moment, hi va haver gent que va tenir bon criteri i es va parar a temps el desastre.

Tant la suposada residència de personal docent com la nova residència per a la gent gran no deixen de ser purs negocis amb finalitat totalment econòmica i explotats durant els propers 50 anys per una empresa privada. Això no seria preocupant si no estigués recollit en un pla especial elaborat i projectat en uns terrenys classificats com a equipaments per l’Ajuntament de Barcelona i en què, pel bon saber fer de l’equip d’assessors de l’arquebisbat, s’ha aconseguit convertir jardins protegits en superfície edificable; on per normativa està permès aixecar tres plantes se’n volen fer set; on s’ha fet una permuta d’unes jardineres al costat de la vorera (carrer Remei) a canvi de més superfície edificable.

Si a aquesta situació –voler muntar un negoci pur i dur– hi afegim la cessió de l’explotació per 50 anys a una empresa privada amb interès únicament econòmic, ens porta a la situació actual, en què els molts cortsencs que vivim en edificis més alts del que tocaria (ens els vam trobar ja fets) estem intentant que el desgavell actual no vagi a més.

XAVIER PAGÈS Subscriptor Barcelona