Experts i sector social i funerari defensen la col·laboració publicoprivada com a model d’èxit
El sector funerario destaca la importancia de la coordinación y la planificación en el continuum asistencial. La jornada puso de manifi El sector funerari analitza el model publicoprivat amb els agents socials, econòmics
Experts dels àmbits socials, econòmics, assistencials i acadèmics van analitzar el model funerari actual de la ciutat de Barcelona en
la Jornada L’abordatge social, polític i econòmic dels serveis socials. El
cas dels serveis funeraris, celebrada aquesta setmana a la Universitat Pompeu Fabra. A l’acte hi van assistir gairebé un centenar de professionals procedents dels sectors públic i privat i prestigiosos ponents dels àmbits acadèmic, sanitari, jurídic, sindical, associatiu, del tercer sector, polítiques públiques i deontologia.
Després d’aprovar, el 1996, la llei espanyola de liberalització del sector, el 2011 el consistori va apostar per fer un pas més en la liberalització reservant-se el monopoli de l’activitat de cementiris i crematoris, i una participació minoritària en la companyia principal de prestació de serveis funeraris amb l’objectiu de participar en les decisions principals, entre les quals hi ha la fixació de preus. Entre els ponents de la jornada hi va haver un consens clar que la liberalització ha portat una millora notable de la qualitat del servei que s’ha prestat als ciutadans.
AVANTATGES DEL SISTEMA
Josep Ventura, director general d’Áltima, va defensar aquest marc legal dels últims vint anys: “Tant la Generalitat com els ajuntaments van establir un model que donava estabilitat seguretat jurídica”.
Un dels avantatges d’aquesta liberalització, segons el responsable d’Áltima, ha estat la creació d’una xarxa de 294 tanatoris a Catalunya, que ha permès acostar els serveis funeraris als ciutadans i que es percebin com una prestació de qualitat. Sobre les intencions de l’Ajuntament de Barcelona de remunicipalitzar el servei, el director general d’Áltima creu que el control de les administracions “ha de ser a escala comarcal o autonòmica, superant l’àmbit municipal”. Ventura considera que la realitat és complexa i pot superar l’àmbit d’actuació d’un consistori, “per exemple, en el cas que una persona mori en un municipi però la família vulgui que la vetlla sigui en un altre”.
També va intervenir Juan Jesús Domingo, president de Serveis Funeraris de Barcelona i CEO de Mémora, que va apuntar que “el debat ha de ser sobre si es gestiona bé o malament, no si ha de prevaler allò públic o privat”. De la mateixa manera, va recordar la llarga tradició de col·laboració d’ambdues esferes a Catalunya i que ha donat bons resultats en àmbits com, per exemple, la sanitat i l’educació. Domingo va recordar, a més, que “quan parlem dels serveis funeraris, moltes vegades ens oblidem de la gran quantitat d’actors que també en formen part més enllà del tanatori, com ara hospitals, residències, asseguradores, personal sanitari…”.
A la jornada també es va posar de manifest que, malgrat l’apreciació de bon servei que ha comportat la liberalització, hi ha d’haver un marc legal clar. Lluís Cases, soci del despatx d’advocats Garrigues, va recordar que “al sector ningú defensa una desregulació completa, els empresaris volen unes regles clares i entenen que hi ha d’haver una legislació important”.
REMUNICIPALITZACIÓ?
Per a Cases, la qüestió d’una remunicipalització del servei a Barcelona “només es justificaria si hi hagués un mal funcionament del sector, però no és el cas”. De la mateixa manera, va apuntar que si l’Administració actua com un operador més d’aquests serveis, ho ha de fer en un marc de lliure competència.
Mónica Reig, directora associada del Centre de Governança Pública d’ESADE, es va manifestar, en la seva intervenció, en la línia de Ventura i Cases: “La relació entre el mercat, la societat civil i l’Estat permet fer créixer els països que apliquen aquest model de relació”. Reig també va continuar l’exposició afirmant que “actualment la col·laboració publicoprivada respon més a objectius fiscals de l’Administració que no pas a buscar una millora en els serveis”. La investigadora va argumentar que es tracta d’una realitat que ha de canviar, ja que “cal una visió estratègica per aconseguir una col·laboració publicoprivada adequada”.
En aquest sentit, Reig va continuar amb l’explicació afirmant que “els ciutadans ja no són només un subjecte de drets i deures; el seu rol és actiu, ja que com a contribuents exigeixen una bona administració dels serveis públics i que siguin de qualitat”.
Davant d’aquest nou panorama de més demanda de qualitat per part de la ciutadania, Reig va apuntar que l’obligació de les administracions “és buscar les màximes sinergies entre els recursos del sector públic i els del privat”.
El model actual de la ciutat de Barcelona és un referent mundial La despesa funerària a la ciutat registra grans diferències segons els districtes