“Demà encara tindrem casa?”
Barcelona ha registrat en una setmana tres desnonaments amb quatre menors implicats
La princesa de les flors i el nen de la clau màgica semblen personatges d’un conte, però les seves desgràcies són ben reals. Són dos dels quatre menors implicats en els desnonaments que ha registrat Barcelona en menys d’una setmana. El drama dels qui perden casa seva o poden perdre-la en qualsevol moment no només no s’ha aturat, sinó que continua a un ritme molt preocupant. Així ho denuncia la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), emparant-se en dades oficials.
La majoria de desallotjaments –gairebé un 75%– ja no són per retards en la mensualitats de la hipoteca, sinó per impagaments del lloguer. L’any passat hi va haver 63.037 desnonaments a Espanya, un 6,4% menys que el 2015. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) afirma que és la xifra més baixa des del 2013, quan n’hi va haver més de 67.000. Aquesta és la bona notícia. La dolenta és que per quart any consecutiu els desallotjaments són més de 60.000, molt per sobre dels països del nostre entorn.
Només en el primer trimestre d’aquest any ja hi ha hagut 17.055, diu el CGPJ. Dimarts n’hi va haver almenys cinc a Barcelona (al marge dels que es van poder escapar al control de la PAH). Un d’aquests cinc casos va ser el de la princesa de les flors. La seva mare, Jessica Bueno Conesa, que no té inconvenient a aparèixer amb nom i cognoms, demana intimitat per a la seva filla, de tres anys, i que es canviï el seu nom de pila.
La tarda anterior al desallotjament, aquesta nena preciosa, però d’expressió trista, menjava cireres i portava una samarreta amb la inscripció “princess of the flowers”. Un nouvingut a casa seva, a Gràcia, li va encarregar un dibuix. Aquella nit, la seva mare va estar a punt de portar-la a urgències perquè una estranya picor no la deixava dormir. L’insomni, la depressió i l’estrès, que de vegades adopta la forma d’una dermatitis atòpica, són freqüents en menors i adults amb aquesta espasa de Dàmocles. Gràcies a la PAH i altres mares i pares de l’escola Univers, la de la princesa de les flors, el desallotjament es va paralitzar momentàniament...
Menys sort va tenir l’endemà a Sants un nen de nou anys: ell, el pare i la mare, l’Eva, embarassada de nou mesos i que ja havia sortit de comptes, van ser desallotjats. Quan el menor va tornar de l’escola, li van dir per atenuar el cop que la seva casa s’havia inundat i que havien d’anar-se’n a viure amb uns parents. L’Ajuntament busca una solució per a aquesta família especialment vulnerable.
No hi ha dos desallotjaments iguals. Els de comerços reconvertits en habitatges comencen a proliferar. És el cas de la Karima, de 49 anys, mare de dos nens espanyols, el Manil, de 9, i la Sara, de 10. La Karima va pagar 33.000 euros pel traspàs el 2001 d’una fruiteria de Sant Martí, que va transformar en una llar “treballant com una burra”. Aquí van néixer els fills. Fins i tot quan la propietat va aprofitar la reforma de la llei d’Arrendaments Urbans i va donar per extingit un contracte en teoria indefinit, va continuar pagant i ingressava els diners a l’oficina de consignacions del jutjat degà. El seu advocat, Eduard Dopacio, i un altre cop la PAH van ajornar el desnonament, previst per al dia 15.
Aquesta família no pot optar a un habitatge social de la mesa d’emergències, malgrat que compleix tots els requisits. Tots, menys un: no té un habitatge, sinó un local. Habitatge o local, això es casa seva i així ho va entendre l’Ajuntament el 2015, quan la Karima es va quedar a l’atur i el Consistori li va donar una ajuda per al pagament del lloguer.
La Sara ha demostrat una maduresa impròpia de la seva edat. Però el seu germà s’ha tornat molt reservat. “Ens n’hem d’anar de casa”, li va dir a la psicòloga que l’atén. “No passa res per una mudança”, va respondre ella. “No és una mudança: ens volen fer fora”. Al nen li agradaria ajudar la mare amb la clau màgica que acaba de dibuixar. La immobiliària ha demanat, com en el cas de la Jessica i la seva filla, que la comitiva judicial hi vagi acompanyada de la policia quan hi hagi data per a un nou intent de desnonament.
Cada cop que va a l’escola, el Manil pregunta: “Quan torni, tindrem casa? I demà? Encara tindrem casa demà? Un informe de la seva tutora és molt revelador. La professora, llavors aliena al drama i preocupada pel descens del seu rendiment, va escriure a la mare. El petit, deia, “té un to baix, fora de lloc, desconnectat. Se’l veu massa preocupat i em pregunto si hi ha alguna causa que desconec i que depassa l’àmbit escolar”. La causa té onze lletres: desnonament.
La capital catalana pot viure qualsevol matí fins a cinc intents de desallotjament, com va passar dimarts