Una casa per a Carmen
Artistes com Teresa Berganza o Plácido Domingo s’uneixen per comprar la mansió on Bizet va crear la seva òpera
Carmen vol deixar de ser okupa a casa de Bizet, a Bougival, a vint minuts de París. Cal comprar-li la casa. I crear-hi un centre europeu de música. Els actuals propietaris de la mansió on Bizet va crear la seva òpera universal l’han posada a la venda i artistes com Teresa Berganza i Plácido Domingo s’han unit per recollir fons per a adquirir-la (900.000 euros), i salvar-la així de l’especulació immobiliària, i posteriorment desenvolupar el projecte.
La iniciativa ha partit del baríton Jorge Chaminé, fill d’espanyola i portuguès, que el 1992, a la Maestranza de Sevilla, va cantar Escamillo amb Carreras i Berganza, dirigida per Domingo. Vuit anys més tard, Anne Gaelli Pellistrandi –filla d’un melòman que va comprar el 1982 la casa de Bizet a Bougival– li va ensenyar l’habitació en la qual Bizet va escriure Carmen, la mateixa en la qual moriria pocs mesos després.
Fascinat, Chaminé va convèncer Berganza perquè dictés allà els seus màsters. Prefigura així el Centre Européen de Musique.
“Els diners són el nervi de la guerra; pretenc que ho siguin de la pau”. Fan falta tres milions d’euros? Chaminé va convèncer Dartagnans.com, empresa de micromecenatge perquè posés en marxa una campanya de recollida de fons. Durant la presentació del projecte se sent la música de Rodrigo i Granados en la veu sorprenent de la soprano nigeriana Oma Bello. Després, Chaminé tira de telèfon i el timbre inconfusible de Berganza, en francès, entra en escena: “El metge no em deixa estar amb vosaltres, però sapigueu que cantar Carmen va canviar la meva vida i em va fer la dona que soc”. A continuació, una imatge, captada per un altre telèfon. Diumenge entre bastidors –a l’Opera de Viena, on cantava Don Carlos, el seu paper núm. 148– assegura, en anglès, que cal comptar amb ell. I a més de ser qui és, Domingo és president d’honor d’Europa Nostra: 50 països, 450 organitzacions i més de 1.500 membres individuals.
Chaminé va recordar que Bougival és, gràcies als impressionistes, la localitat més pintada del món (476 quadres!). Caldria posar-li so. I entonar un mea culpa francès. Perquè el públic de l’Opéra Comique de París va xiular l’estrena de Carmen, el 3 de març del 1875. Aquella burgesia no entén que Carmen es deixi matar per “aquella cosa embriagadora, la llibertat”. Ni suporta que una òpera còmica tingui un final infeliç.
No només Carmen posarà fi a aquesta distinció entre òpera seriosa i bufa sinó que, tot just tres mesos després del fiasco, Bizet, 37 anys, morirà a la seva habitació de Bougival. Quatre mesos més i serà venjat, post mortem, per Viena, que llança
El projecte impulsat pel baríton Jorge Chaminé preveu la creació del Centre Européen de Musique
el seu Carmen. Un cas únic: es convertirà en l’òpera més representada. Amb intèrprets de la talla de Victòria dels Àngels, Maria Callas, Berganza, Angela Gheorghiu... Al cinema –25 versions!– tindrà la cara de Theda Bara, Dolores del Río, Pola Negri, Raquel Meller i Imperio Argentina. Darrere de la càmera, Saura, Godard, Francesco Rossi, Peter Brook. I Preminger amb la seva Carmen negra. En fi, Gades, Roland Petit, Mats Ek (amb la gran Ana Laguna) i Sara Baras, li posaran coreografia.
I tot gràcies a la senyora Viardot, veïna de Bizet a Bougival. Paulina Viardot-García (1821-1910), filla del tenor i mestre del bel canto Manuel García i de la soprano Joaquina Briones, germana de la diva María Malibrán i del baríton Manuel Patricio García, era al seu torn una brillant mezzo. I compositora. Primera estrangera a cantar el repertori italià a Rússia, Paulina va inspirar la Consuelo de la novel·la homònima de George Sand. I com també tenia saló a Baden-Baden, li va fer llegir al seu gran amic Johannes Brahms (1833-1897) la partitura de Carmen.
“És genial, de la primera a l’última nota”, dictamina el pianista romàntic. La recomanació de Brahms força l’estrena vienesa. I de Viena al món.
El 27 de novembre del 1881, al teatre Paganini, de Gènova, un espectador descobreix que la seva filosofia pot ser cantada. És Nietzsche. A Bizet, el filòsof va entreveure “a aquells homes estranys i rarament satisfets, massa vastos perquè un patriotisme pugui mai satisfer-los, aquests que al nord saben estimar el sud i al sud, el nord. Mediterranis nats i bons europeus. Per a ells va escriure Bizet la seva música”.
Seria normal, aleshores, que Europa donés empara a Carmen”.