Buscant una sortida
El Barça es disposa a vendre els seus transferibles per fer caixa
L’estiu es farà llarg fins que no es produeixi el desenllaç de la temptativa del FC Barcelona per fitxar el migcampista Marco Verratti, però estan en marxa altres operacions menys glamuroses destinades a deixar anar llast i, en alguns casos, el seu final és imminent. La intenció del club blaugrana és fer caixa, precisament, per poder comprar amb més recursos i també per quadrar balanços amb més comoditat comptable abans que conclogui el mes de juny. Les presses per negociar no són bones conselleres però, en alguns casos, no es tracta tant de guanyar diners com de deixar de perdre’n. Vista la tradicional incapacitat de l’entitat per a les vendes, en ocasions l’objectiu és l’estalvi d’unes quantes fitxes: un autèntic drama i el motiu principal pel qual és tan difícil, per al club, desprendre’s d’alguns futbolistes amb un bon traspàs. La massa salarial de la plantilla blaugrana, incloses les seves peces secundàries, complementàries o directament inservibles, assoleix nivells escandalosos.
Jérémy Mathieu està a punt de deixar de pertànyer al Barça. El central francès està negociant la seva marxa a l’Sporting Clube de Portugal i només el separa de la seva nova aventura concretar quin serà el seu sou; és a dir, la xifra que més s’acosti a la que cobrava com a blaugrana. El Barça, en aquesta operació, deixaria lliure el futbolista. Fitxat l’estiu del 2014 per Andoni Zubizarreta en el seu infructuós afany per localitzar un central de garanties, Mathieu va costar 20 milions a l’edat de 30 anys. Ara en té 33 i se’n va de franc. El seu rendiment ha estat clarament decreixent durant aquestes tres temporades.
Inclassificable és i serà el pas pel Camp Nou de Thomas Vermaelen, un altre central fitxat per Zubizarreta, aquest llastat per un historial interminable de lesions. El seu any cedit al Roma ha confirmat els pitjors auguris. Al Barça li resultarà tan difícil obtenir-ne beneficis com trobar un destí per al belga; d’altra banda, també veterà (31).
Però no tot és ruïnós, almenys en teoria. El Barça espera treure rèdit d’altres futbolistes de qui ha decidit prescindir, començant per Cristian Tello, extrem que va despuntar amb Pep Guardiola, es va guanyar un bon contracte i després va caure en desgràcia. Procedent del Fiorentina, ara tot apunta a un retorn a la Lliga espanyola. El Barça l’ha taxat en uns deu milions d’euros. Caldrà veure si el Betis, el seu principal pretendent, assoleix aquesta quantitat o no.
Més cartell té avui dia Munir El Haddadi. Per joventut i projecció, el davanter cedit aquesta temporada al convuls València disposa de diverses ofertes sobre la taula i el seu preu de sortida, fixat pel Barça, oscil·la entre els 25 i els 30 milions d’euros. Després de rebutjar una oferta en ferm del Nàpols italià, Munir ha rebut propostes d’Alemanya (Schalke 04), Rússia (Zenit de Sant Petersburg) i Anglaterra.
Un cas diferent és el d’Arda Turan, reforç decebedor per les seves prestacions i compromís insuficients. El turc manté, malgrat tot, certa fama –almenys aquesta és l’esperança del Barça–. El mercat xinès, que semblava ser la seva sortida natural, ara s’ha complicat perquè el govern d’aquest país ha incrementat l’impost aranzelari als clubs compradors.
El futur de Gerard Deulofeu és una incògnita. Recuperat pel Barça després de ser recomprat a l’Everton a canvi de 12 milions, el jugador espera una xerrada amb Ernesto Valverde. Podria passar el mateix entre alguns dels seus companys, sobretot migcampistes. L’excedent és tal a la línia de creació que no és pas descartable alguna sortida, avui imprevista, consensuada amb el nou entrenador. Samper i Douglas, finalment, seran cedits de nou.