La llista del xef
L’actualitat blaugrana no acaba d’aixecar el vol ni generar gaire il·lusió. A nivell institucional hi ha hagut massa decepcions, i per endavant tenim massa incerteses. Malgrat que, a nivell esportiu, el fitxatge de Valverde pugui haver estat un encert, encara trigarem un temps a veure’n els resultats. Potser és per això que he anat tornant mentalment a la taula rodona dels Amics del Johan de fa deu dies, on hi van coincidir Ferran Adrià, Pep Guardiola, Sergi Pàmies i Antoni Bassas. En l’anterior columna em vaig fixar en l’esforç desmitificador de Sergi Pàmies a l’hora de recordar Cruyff. Avui em voldria centrar en un aspecte semblant de les intervencions d’Adrià. El prestigiós cuiner, conegut per haver posat cap per avall tota mena de convencions, va insistir a superar l’aproximació mitificadora del personatge. És fantàstic recordar les anècdotes que donen notícia del carisma d’algú extraordinari. Però és molt millor, més eficaç per tothom i més just per la seva memòria, determinar en què va consistir el seu talent, fer inventari de quines van ser les seves aportacions concretes a la història del futbol. Ferran Adrià ha documentat totes les seves innovacions culinàries, any rere any, en llibres profusament il·lustrats i un catàleg general consultable en línia. El seu afany divulgador és una viva prova de la seva nul·la intenció de cobrir amb un vel de misteri l’origen i la validesa de les seves idees. Per entendre el geni creatiu de la cuina d’El Bulli potser no n’hi ha prou amb recórrer als llibres. Però són un punt de partida indiscutible i molt valuós. Per entendre el d’en Johan, es lamentava Adrià, els amants del futbol potser ni tan sols disposin d’aquest catàleg.
Per entendre el geni creatiu de la cuina d’El Bulli potser no n’hi ha prou amb recórrer als llibres
La inquietud del xef és reveladora, he anat pensant aquests dies, no només del seu geni, sinó també de la seva profunda humilitat. I en la combinació dels dos aspectes hi reconec el caràcter terrenal d’en Johan. Recordo que en una conversa em va dir que l’única diferència entre un bon jugador i un de dolent és que el primer fa les coses més ràpid. Pel geni holandès, la qualitat d’un futbolista quedava reduïda a una qüestió de velocitat i, per tant, a quelcom de quantificable. Mentre el comú de mortals assistim a les genialitats obrint la boca de bat a bat, aquesta gent es dedica a comptar, mesurar i comparar. La distància que separa l’èxit del fracàs, finalment, ha de ser un camí que es pot recórrer.
Els grans mestres, els visionaris, han exercit necessàriament aquesta funció comptable i dessacralitzadora. Totes les revolucions han hagut de començar amb una llista. De greuges, de drets, de vicis, de virtuts. l tots els grans descobriments, amb un mapa que només s’havia de completar.