Comença el compte enrere per a Barcelona’92

La Vanguardia comença a partir d’avui la rememoració dels Jocs Olímpics de Barcelona en el seu 25è aniversari amb la publicació del suplement de 200 pàgines Barcelona 1992-2042 (de franc amb La Vanguardia i Mundo Deportivo )i d’aquest petit article que recuperarà diàriament alguna de les notícies relacionada amb la llavors imminent arribada de la cita olímpica. Durant les dues setmanes de la seva celebració, les pàgines d’Esports oferiran una sèrie de reportatges amb alguns dels principals protagonistes d’aquells dies, a més de recollir diferents vivències dels considerats millors Jocs de la història.

Un dia abans que La Vanguardia posés en marxa, ara fa 25 anys, el seu particular compte enrere, les pàgines d’aquest diari es feien ressò de la incertesa que Barcelona pogués gaudir de la gran estrella de les dues Olimpíades anteriors –Los Angeles’84 i Seül’88–, Carl Lewis. El Fill del Vent havia aconseguit quatre ors a Los Angeles i dos a Seül, incloent-hi el doblet de 100 m i salt de llargada, i La Vanguardia l’havia seguit en els seus entrenaments a Houston. A Barcelona ja s’havia descartat la seva presència a l’hectòmetre i, per tant, el seu esperat retrobament amb Ben Johnson després del positiu del canadenc a Seül. I els seus registres al fossat de caiguda, que alguns van començar a atribuir a la seva nova dieta vegana, tampoc no feien presagiar una bona actuació.

Tot i això, Lewis no només va revalidar l’or olímpic de llargada a Montjuïc, sinó que va contribuir a fer que el seu país també s’enfilés a dalt de tot del podi al relleu 4x100 m per confirmar-se, ja contra pronòstic, com una de les grans estrelles de la cita.