Immobiliàries, equips esportius i empreses copen el club dels fallits
La llista d’Hisenda està farcida de morosos que ja no pagaran mai res
Qualsevol banc, auditor o advocat concursalista sap distingir perfectament entre un morós i un fallit. El primer no està al corrent de pagament del deute, però encara pot existir certa esperança de recuperar els diners. El segon –fallit, liquidat o, simplement, desaparegut– es considera incobrable i té un valor comptable igual a zero. Per l’Agència Tributària, tot i això, els deutors morosos i els fallits són tot el mateix, almenys a l’hora d’elaborar la seva Llista de Deutors, publicada ahir.
Juntament amb persones i empreses en actiu que tenen dificultats per pagar, la relació de deutors està dominada per centenars de companyies que van suspendre pagaments, van aprovar un conveni, van renegociar el seu deute, van tornar a presentar concurs de creditors i van ser liquidades en els últims deu anys. Es tracta de veritables cadàvers empresarials que, en el millor dels casos, podran satisfer una petitíssima part del seu deute.
Una de les més il·lustres, Reyal Urbis, amb 363 milions d’euros en deutes amb l’Administració, va fracassar la setmana passada a l’hora d’aconseguir un pacte amb els creditors i entrarà en liquidació d’aquí a uns dies amb uns deutes de més de 3.500 milions. La promotora que presidía Rafael Santamaría se suma així al cementiri dels en altre temps reis del totxo, en el qual ja es troben moltes de les immobiliàries i constructores protagonistes del boom de la dècada anterior, com Nozar (198 milions), Nyesa (25,6), Lábaro (24), Polaris World (23,5), Inmobiliaria Chamartín (20), Fergo Aisa (13) i tantes altres.
La relació de deutors inclou algunes empreses que semblen extretes de la nit dels temps. Per exemple, hi apareix Grand Tibidabo, l’extint hòlding liderat per Javier de la Rosa a començaments dels anys 90, amb deutes encara pendents de 2,6 milions. O firmes com Afinsa, amb 5 milions, la filatèlica que va deixar milers d’afectats a finals dels 90 i que encara avui continuen penant
Una relíquia com Grand Tibidabo, un megaprostíbul a Reus i l’exfutbolista Gaby Milito, a la llista
en totes les instàncies possibles per intentar recuperar els seus diners.
A Catalunya, destaquen dues empreses que al seu dia van ser reconegudes: Husa, avui fora del concurs de creditors, però amb moltes de les seves filials en liquidació; i Spanair, l’aerolínia que estava cridada a fer de l’aeroport del Prat un potent centre de connexió amb vols intercontinentals.
La llista està atapeïda de curiositats, com la presència del decadent megaprostíbul Privee Reus, amb 3,1 milions penjats. Hi ha molts altres clubs entre els morosos, però són esportius. Malgrat la llei de l’Esport i els esforços d’Hisenda, el Consell Superior d’Esports i les federacions, els excessos del passat i el descontrol que regnava al món de la pilota han deixat una tremenda factura per a la societat en forma d’impostos insatisfets per sempre.
També hi ha societats anònimes esportives com el Múrcia, l’Albacete, el Lleida, el Salamanca, el Mérida... El futbol ha permès fer fortuna a molts, però en alguns casos l’habilitat a la pista no es va donar a l’hora de gestionar les finances personals. Gaby Milito, exfutbolista del Barça i del Saragossa, deu 1,8 milions a les administracions públiques.