“Al final el producte innovador l’he aconseguit als 70 anys”
Tinc 81 anys. Vaig néixer a Artés (Bages) i visc a Perafita (Osona). Estic casat, tinc un fill i una neta. Hi ha moltes coses que no em semblen justes. Els polítics diuen blanc i fan negre, i això no està bé. Crec i no crec en Déu. No m’ho plantejo, l’úni
Erem treballartres germansal camp,i, com fèiem que torns calia per anar a l’escola.
...!
Sí, hi anava cada tres dies. Però sempre vaig ser inquiet, sempre vaig voler fer coses.
Fill de pagesos pobres? Hi va haver anys durs, però sempre vam anar menjant.
Analfabets?
Sí, i jo pràcticament també. Als sis anys ja era pastor, portava ramats de vaques i cabres.
I què en recorda?
Que em perdia i em posava a plorar.
No va voler mai marxar del poble?
Mai, i mai no en vaig sortir fins que me’n vaig anar a la mili. Llaurar, segar i cuidar-me del bestiar eren les meves tasques. A la mili vaig obtenir el carnet de conduir camions i vaig estar tres anys i mig de camioner.
Què va aprendre?
Que m’havia de plantar per a mi.
Què?
Treballar per compte propi. Em vaig comprar un camió a terminis. Transportava llet dels petits productors a la fàbrica Rania. Llavors no hi havia camions frigorífics, així que el transport
es feia molt d’hora i cada dia de l’any.
Sacrificat...
I molt poc rendible. Vaig deixar el camió i vaig muntar una granja d’engreix de vedells, però el pinso anava pujant de preu i els vedells es venien a preu baix.
Es va reinventar.
Sí, als 56 anys vaig decidir dedicar-me a comprar i vendre formatges i embotits artesans, i als 65 em vaig adonar que havia de fabricar els meus propis formatges.
Per què?
Els productors un dia em donaven una qualitat i un altre dia una altra, o no tenien prou producte.
Mentrestant es va casar.
Sí, fa 51 anys. La meva dona anava a buscar llet a les cases de pagès on jo no podia entrar amb el camió. No he cregut mai que pugui funcionar un matrimoni en el qual un dels dos és un mantingut.
Sabia fer formatge?
Vaig fer diversos cursos a Caldes de Montbui i quan m’hi vaig veure capaç, vaig crear la meva marca de formatges artesans, Betara, i vaig acabar venent a tot Catalunya.
I co m ho va fer?
Treballant molt de mans i de cap. Jo en la vida
no he fet cap altra cosa que treballar. Em continuo llevant a les cinc de la matinada i ficant-me al llit a les nou del vespre, i el dia passa que ni me n’adono.
Molta feina...
Sí, per això abans d’embarcar-me en aquesta aventura, vaig asseure el meu fill, que era professor de secundària, i li vaig proposar que deixés l’escola i m’acompanyés. El món de la paperassa és aclaparador, no m’hi veia capaç. Junts hem llançat els nostres formatges a escala nacional.
La fama dels seus formatges ha traspassat fronteres.
Som la formatgeria artesana catalana més premiada dels World Cheese Awards i una de les quatre més premiades a escala estatal.
Vostè és un emprenedor.
Les coses s’han de fer perquè t’agrada fer-les, amb afició. I sobretot no s’ha de tenir por. La por no et porta a cap port. Equivocar-se no és un error, és la manera d’aprendre. Jo m’he equivocat moltes vegades. La vida són experiències.
Què ha estat el més difícil?
Tot és difícil, però jo sempre he volgut tirar endavant. D’obstacles en trobes sempre, de vegades vas enrere i de vegades cap endavant.
Com arriba a tenir la formatgeria catalana més premiada del món?
Suposo que fent-ho bé, amb amor, no hi ha cap altre secret. Fa set anys vaig decidir fer formatges ecològics de vaca, de cabra i d’ovella, però a Catalunya només hi havia un productor de llet d’ovella ecològica i va deixar el negoci.
Com ho va resoldre?
Vam crear la nostra pròpia granja d’ovelles ecològiques. Tenim 150 ovelles que cada dia surten a pasturar. I vam crear la primera granja escola de Catalunya. Llavors tenia 79 anys.
I ganes de lluitar?
Per què no pots lluitar als 70 i als 30 sí...? Al final el producte innovador l’he aconseguit als 70 anys.
Què li ha ensenyat la vida?
Que no s’ha de perdre mai l’ànim, sempre tirar endavant. I tenir una idea clara: “Els productes ecològics són el futur perquè són sans”; aquesta era la meva idea quan vaig crear la granja.
I què li van ensenyar els seus pares?
Que no havia d’enganyar mai ningú, que havia de fer les coses bé i que això requeria treball. Mai de la vida no he fet vacances i no m’ha passat mai pel cap retirar-me.
I les ovelles, què li han ensenyat?
Si vols que et donin bona llet, les has de tractar bé. Les ovelles són molt afectuoses.
Què vol, vostè?
Viure molts anys i continuar treballant. La meva il·lusió és ser-hi. A mi el que m’agrada és millorar, això m’encanta.
Què és el més savi que ha après?
Ser amable i fidel. Val més no discutir amb ningú, però s’ha de seguir el propi criteri.
No ha topat amb l’enveja?
Sí, sol disfressar-se de bones intencions.
IMA SANCHÍS