El deure inexcusable del ‘fare bella figura’

Sempre és arriscat generalitzar sobre la idiosincràsia dels pobles. Però observar la vida quotidiana i treballar en un país, durant uns anys, permeten treure’n algunes conclusions, per descomptat subjectives. Crida molt l’atenció, per exemple, la freqüència amb què els italians utilitzen l’expressió fare bella figura. Significa quedar bé, causar bona impressió o fins i tot, en alguns casos, impressionar els interlocutors, encara que sigui amb artificis. L’oposat és fare brutta (lletja) figura. Quedar malament és una cosa que l’italià sempre ha d’evitar. Ho aprenen des de petits. Aquesta tendència potser respon a la forta pulsió individualista, a la teatralitat que sol acompanyar la vida, ja sigui en la política, en les reunions socials, en les discussions al carrer. L’avantatge d’aquesta obsessió per causar bona impressió és que els italians, en general, saben parlar bé. Són capaços d’enllaçar frases adequadament construïdes, d’argumentar amb brillantor, encara que també de confondre, de portar l’aigua al seu molí, de saturar l’altre amb una verborrea inesgotable. No en va tenen fama de bons seductors. Les seves habilitats per al fare bella figura poden derivar també de la tradició dels exàmens orals, com en la maturità (prova del final del batxillerat). És natural que l’estudiant italià se les enginyi, davant el tribunal, per fer veure que sap més del que sap. És un entrenament per a una manera d’actuar que l’ajudarà i haurà d’aplicar sempre per tirar endavant.