Aristocràcia i noblesa
El dia de Sant Joan va ser durant gairebé dues dècades la festa amb què se celebrava el regnat de Joan Carles I. Les recepcions multitudinàries que es convocaven als jardins del Camp del Moro del Palau Reial entre el 1976 i el 1990, any en què la celebració va perdre el seu objectiu original de confraternitza ció dela família reial amb representants polítics i socials per convertir-se en una fira de vanitats. Es va intentar fer una festa itinerant, però després de convocar recepcions de Sant Joan a Las Palmas i a Sevilla, la celebració es va reduir al mínim i només les autoritats passaven per la Zarzuela i no cada any per felicitar el Rei, fins que aquest
rendezvous va quedar anul·lat. Perduda la tradició, el nou Rei (ja no tan nou, atès que han passat tres anys des de la seva proclamació) no va considerar oportú tenir un dia propi de celebrar la seva persona.
En el primer aniversari de la proclamació, els Reis van marcar la seva empremta aprofitant l’efemèride per imposar, en un acte que va tenir lloc al Palau Reial, les medalles al Mèrit Civil a una sèrie de ciutadans anònims pels seus valors cívics, accions, moltes vegades heroiques, i conductes exemplars. Es van reconèixer els mèrits d’un emigrant que havia salvat del foc un ancià que cuidava; els d’una mestra rural, o un treballador social, persones necessàries que, tot i això, no són mai protagonistes. D’aquella iniciativa, que semblava que s’havia de repetir tots els 19 de juny, no se’n va saber mai més res.
D UCDE MANACOR
L’última iniciativa gestionada a través de la plataforma participativa Change.org consisteix a demanar firmes perquè el Rei concedeixi a Rafael Nadal el títol de duc de Manacor. Val més que demanin una altra cosa, ja que no sembla que el Rei actual estigui interessat a ampliar la nòmina d’aristòcrates; és més, recordem que va reduir en un el nombre de títols al retirar a la seva germana el de duquessa de Palma. En tres anys, Felip VI no ha concedit nous títols perquè encara no té clar si actualment s’entén el sentit d’aquesta mena de distincions, sobretot entre els més joves. Vaja, que no està per orgues.
Dels 55 títols concedits pel rei Joan Carles en 39 anys de regnat, només dos van anar a parar persones vinculades amb l’esport: Juan Antonio Samaranch, president del COI, i Vicente del Bosque, seleccionador de l’equip de futbol. Nadal ja té les distincions oficials més altes: la medalla d’or al Mèrit Esportiu, el 2006; el premi Príncep d’Astúries d’Esports, el 2008, i la medalla d’or al Mèrit del Treball, el 2015.
MARQUÈS
DE CRÉMENES
Un mes abans de l’abdicació, el rei Joan Carles va concedir vuit títols nobiliaris, un dels quals a l’empresari David Álvarez, propietari del grup Eulen, a qui va nomenar marquès de Crémenes, nom del poble lleonès on va néixer. Álvarez tenia 87 anys i set fills en el moment en què es va convertir en marquès, però va demanar expressament que el títol fos de caràcter vitalici i no hereditari. En la guerra que mantenia amb dos dels seus set fills pel control de les empreses familiars, l’amo d’Eulen va optar per no incloure el marquesat en la que preveia disputada herència i el títol nobiliari es va extingir quan, el 26 de novembre del 2015, l’empresari va morir. Dos dels seus fills van heretar el control d’Eulen i els altre cinc van aconseguir quedar-se amb El Enebro, la societat patrimonial familiar que tenia entre els seus actius el celler Vega Sicilia. La setmana passada, el rei Joan Carles va presidir a Samaniego (Àlaba) la inauguració del nou celler Rothschild-Vega Sicilia i al seu costat hi havia, en qualitat d’amfitrió, Pablo Álvarez, un dels fills rebels del difunt marquès de Crémenes.