La Vanguardia (Català)

“Els maçons hem de sortir a la societat i deixar d’amagar-nos”

-

Oscar de Alfonso és advocat. Valencià de 50 anys. És des del 2010 el gran mestre de la Gran Lògia d’Espanya (GLE) i màxima autoritat dels 3.000 maçons regulars del país. Avui precisamen­t fa 300 anys, el 24 de juny del 1717, es va fundar la maçoneria moderna, quan quatre lògies hereves dels gremis medievals de constructo­rs de catedrals van crear la Gran Lògia de Londres a la capital britànica. Des d’aleshores, es calcula que hi ha uns tres milions de maçons a tot el món, de totes les religions i ideologies.

Com va anar a parar a la maçoneria?

Als quinze anys vaig començar a interessar-me per la maçoneria, però no va ser fins ja llicenciat en Dret que, treballant com a passant en un despatx, un dia va arribar un client. “No dius que t’agrada la maçoneria? Doncs aquest senyor és maçó”, em va dir el meu cap. Vaig parlar amb ell, em va posar en contacte amb una lògia de València i un any i mig després em van iniciar. Va ser el plujós 28 de gener del 1998, en una cerimònia preciosa. Aquella nit no vaig poder dormir per l’emoció d’haver fet realitat

una cosa que havia esperat tant de temps.

I què va passar?

No diré que tenia por, però sí certa aprehensió. Em va impactar i és una cosa que m’ha quedat gravada al cor.

Ja, però li preguntava pel que va passar en la cerimònia.

És que això forma part del secret maçònic, ha, ha.

Doncs quina decepció. Quan a un maçó se li pregunta què és la maçoneria, sol respondre una alguna cosa així: és un sistema peculiar de moral, il·lustrat per símbols i vetllat per al·legories. Francament, ens quedem igual.

Faci un esforç i millori aquesta definició. Per mi hi ha dos conceptes bàsics que defineixen la maçoneria: el caràcter iniciàtic i la fraternita­t. A partir d’això se li poden afegir altres caracterís­tiques, com ara escola de formació, institució filantròpi­ca...

Què ha après com a maçó i què li ha aportat la maçoneria?

Amb cinquanta anys em veig més madur, calmat i tolerant. Això ho ha fet la maçoneria o l’edat? Doncs no ho sé. Del que sí que n’estic segur és que avui no concebo la meva vida sense els meus germans maçons. En algun moment ha ocultat la seva condició de maçó? Em vaig iniciar sense que la meva mare, una catòlica practicant, ho sabés. L’hi vaig explicar l’endemà i em va dir: “Però això serveix per a alguna cosa?”. Des d’aleshores, no ho he amagat mai ni als meus clients ni als meus amics. Tampoc no és que hagi fet grans ostentacio­ns, però sí que quan ha calgut ho he dit. El pitjor de la maçoneria és que sigui a cobert, en silenci i a les fosques. La maçoneria ha de sortir a la societat. Els maçons hem de deixar d’amagar-nos.

En què l’ha beneficiat la maçoneria? Doncs m’ha obert tres milions de cors al món i la possibilit­at de viatjar i contactar amb altres maçons. Conèixer algú i que immediatam­ent es converteix­i en un germà per sempre sol ocorre en la maçoneria. Som una família mundial, tret de 42 països on encara està prohibida la maçoneria.

A Espanya hi ha una mica més de 4.000 maçons, si als 3.000 de la GLE s’hi afegeixen els d’altres grans lògies. A França i la Gran Bretanya n’hi ha més de 200.000, i als EUA, més d’un milió. Per què a Espanya no creix la maçoneria?

Per dos motius fonamental­s. El

Avui fa 300 anys que es va fundar la maçoneria moderna a partir de quatre lògies a Londres “Volem demostrar que som bona gent, que intentem ser honestos, justos i estar amb el progrés”

primer és la persecució durant el règim de Franco i, d’altra banda, el desconeixe­ment per part de la societat espanyola. I he de dir que els grans culpables són els maçons mateixos. És veritat que vam ser perseguits i liquidats després de la Guerra Civil, però després de la legalitzac­ió, ja en democràcia, quan la responsabi­litat ja era tota nostra, la maçoneria va romandre molt tancada en si mateixa. El 2010 es va produir un canvi i vam decidir que havíem de sortir a l’exterior. Des d’aleshores busquem normalitza­r la relació amb la societat. Volem demostrar que som bona gent, que intentem ser honestos, justos i estar sempre amb el progrés moral i científic. Advoquem perquè la societat millori a través de la millora de l’individu.

La societat majoritàri­ament associa la maçoneria amb un lobby de poder... No som un grup de pressió. No per ser maçó t’augmentara­n el sou, pujaràs en l’empresa o et ficaran en política. És el concepte que alguns tenen encara, però és erroni.

També se’ls acusa de ser una secta.

Sí. Almenys d’algun temps ençà hem avançat una mica i ara a les llibreries ja no estem a sectes o ciències ocultes, sinó a filosofia o història. Això de dir-ne secta és resultat directe de la campanya de difamació i propaganda antimaçòni­ca que hi ha hagut a Espanya, no només durant el franquisme, sinó molt abans, de quan fa 200 anys existia una Església catòlica antimaçòni­ca que pugnava contra una maçoneria anticleric­al. Però a mi el que m’interessa no és el passat, sinó la maçoneria del segle XXI. No podem estar enyorant sempre una maçoneria de naftalina del mil vuit-cents. Això ja és el passat.

Són vigents al segle XXI els valors i principis de la maçoneria medieval o de la de fa tres segles? Sens dubte. Els principis d’amor a la llibertat, a la justícia i la igualtat, el concepte de fraternita­t i el donar-se suport mútuament és clar que continuen sent vàlids perquè són inherents a l’ésser humà. Per descomptat que no som l’única institució que els promou, però els practiquem des de l’època de les catedrals.

La GLE forma part de l’anomenada maçoneria regular. Què vol dir? La maçoneria regular és la que respecta la tradició original. Un dels requisits és ser creient, que no vol dir ser practicant d’una religió, però sí creure en un ésser suprem. Per als cristians és Déu, per als musulmans Al·là i per als jueus Jahvè. Nosaltres el denominem de forma genèrica Gran Arquitecte de l’Univers. La maçoneria regular accepta tots els creients. Un altre dels requisits és que és exclusivam­ent masculina.

Els maçons són masclistes?

No, no. Les dones poden ser maçones, en unes grans lògies creades posteriorm­ent a les quals representa la maçoneria regular i que amb el pas del temps van evoluciona­r i van acceptar les dones. A Espanya hi ha organitzac­ions maçòniques mixtes, com la Gran Lògia Simbòlica o el Dret Humà, i una que només accepta dones, la Gran Lògia Femenina.

Què se li pregunta a un candidat a maçó?

El que s’intenta és comprovar que es tracta d’una persona honesta i íntegra. Només això.

Quin és el secret de la maçoneria?

Per mi és l’experiènci­a viscuda, l’ auto transforma­ció personal amb la que s’intenta millorar com a ésser humà. Si algú entra buscant com es converteix el plom en or s’equivoca.

aviat D’acord,a altres però secrets,em referia com més ara paraules, rituals... signes de reconeixem­ent,

Tot és a internet, ha, ha.

Digui-me’n algun almenys.

No, perquè hem jurat no revelarlos, com tampoc no revelem si un altre germà és maçó i a les lògies no parlem mai ni de religió ni de política, perquè és el que separa els homes.

Segona decepció. Bárcenas o Rodrigo Rato podrien ser maçons? Aquells que han protagonit­zat algun contratemp­s o delicte penal greu no poden ser admesos dins de la maçoneria. Si són condemnats sent maçons, o se’n van o se’ls expulsa. Després, si han complert la condemna i han pagat el delicte, se’ls pot obrir la porta sense necessitat de recordar una cosa que potser va passar fa cinquanta anys.

Llavors, un Franco penedit hauria pogut entrar en la maçoneria? Doncsmolt que jo es no penedís.li perdonaria­Va fer mai tant perde mal, obsessivav­a perseguiri compulsiva­de maneraels maçons, tan té perdó. entre molts d’altres, que no

 ??  ?? De Alfonso mostra un dels símbols maçons a la seu de la Gran Lògia d’Espanya, a la Gran Via de Barcelona
De Alfonso mostra un dels símbols maçons a la seu de la Gran Lògia d’Espanya, a la Gran Via de Barcelona
 ?? XAVIER CERVERA ??
XAVIER CERVERA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain