El metge que cuida les veus líriques
PEDRO CLARÓS ÉS L’ESPECIALISTA DE REFERÈNCIA I TÉ COM A PACIENTS ELS MILLORS CANTANTS LÍRICS NACIONALS I INTERNACIONALS
Amb la Fundació Clarós fa viatges humanitaris i opera pacients sense recursos
Ja de petit Pedro Clarós (Barcelona, 1948) era aficionat a tot allò que feia olor de medicina. Li agradava disseccionar animals i observar amb deteniment els instruments mèdics del seu pare, el doctor Andrés Clarós Doménech. Als 16 anys va descobrir la seva vocació. “Recordo un dia que després de presenciar una intervenció quirúrgica que realitzava el meu pare li vaig confessar que m’agradaria arribar a ser metge com ell”. Aquella va ser la confessió d’un fill al seu pare, però ell ho tenia clar des que era un nen. “De petit, a l’escola, tots els meus companys sabien quina era la meva vocació i quan algun d’ells es feia mal sempre em demanaven que els assistís, pensaven que Clarós ‘el metge’ tenia coneixements de medicina”.
Fa més de 45 anys que Pedro Clarós es dedica a la medicina i s’ha convertit, com ho va ser el seu pare i ho és el seu germà Andrés, en un referent en l’otorrinolaringologia com a cirurgià d’orella, cara, cap i coll. L’exercici de la seva professió li suposa molta feina i una vida molt intensa. “En tot aquest temps he tingut alguns moments molt durs sobretot quan has de prendre decisions importants sobre la vida d’un pacient. Les decisions no sempre són gratificants però intento prendre-les valorant, en primer lloc el pacient, les seves circumstàncies i pensant en la seva família”. Viu situacions complicades però també d’altres que són esperançadores, “he pogut donar l’audició a més de 1.200 pacients amb pèrdues totals fent-los implant coclear”.
Per a Clarós la relació amb els seus pacients és fonamental, “la clau perquè tot surti bé”. Té gran capacitat d’empatia i transmet seguretat. Està acostumat a tenir tota mena de pacients: des dels que viuen en països desfavorits i als quals visita en els viatges que fa amb la seva fundació, fins als millors cantants lírics nacionals i internacionals que tracta a la clínica Clarós, fundada fa 30 anys i on treballa amb el seu germà Andrés. En la seva consulta és fàcil coincidir amb algun dels cantants lírics de més èxit. “Ser metge consultor del Gran Teatre del Liceu, i d’altres teatres, m’ha permès tractar les millors veus de la lírica mundial”. Entre totes les veus que ha cuidat i que coneix a la perfecció, té diverses preferències. “Les veus de Montserrat Caballé i de Jaume Aragall han estat d’una qualitat irrepetible. Hi ha veus de cantants estrangers que em continuen enamorant cada vegada que les sento. Podria enumerar-ne una llista interminable”.
Es considera un privilegiat: “Quan algun d’ells ve a la consulta el faig cantar només per a mi, és la manera que tinc per valorar l’estat de la veu”. Gaudeix quan escolta els seus pacients: “Fa poc Javier Camarena va interpretar l’òpera
La fille du régiment i l’ària Ah! Mes amis va ser espectacular. El tenor va fer nou dos de pit que el van portar a un bis que va ser encara millor”.
Es relaxa escoltant música clàssica i especialment alguns fragments d’òpera, li agrada navegar, pescar i conduir vehicles clàssics. La seva qualitat humana el porta a ajudar de manera altruista persones de països subdesenvolupats. Fa més de 20 anys va crear la Fundació Clarós i des d’aleshores ha realitzat més de cent missions humanitàries i ha donat beques per a la formació de metges de països desfavorits. “Les meves experiències han estat infinites. He tractat pacients amb malformacions facials o tumorals de la cara i coll a qui hem pogut solucionar la malaltia. Això dona sentit a la professió i a la vida. El primer beneficiat soc jo”.
Clarós encara s’emociona quan recorda el cas d’una dona de 25 anys al Gabon. “Era una mare jove, amb sis fills, afectada per un tumor orbitatori que estava en estat de putrefacció i produïa el rebuig dels seus fills; els feia por veure-la. La seva família la va fer fora de casa. La vam operar, tot va anar bé i va poder tornar a casa seva amb els seus fills”.
En la seva última expedició, per Setmana Santa, va viatjar a l’illa de Santiago (Cap Verd) per realitzar una sèrie d’intervencions i allà es va posar malalt. “Em vaig començar a trobar malament, vaig tenir una pancreatitis aguda necrosant, procés molt greu, però vaig tenir la sort de poder expatriar-me en un avió medicalitzat. Després de cinc setmanes ingressat vaig poder tornar a la feina. A l’estiu tornaré a Cap Verd, em va quedar molt per fer a l’hospital”.
Tal com li va passar a ell de petit, els seus tres fills tenen vocació per aquesta disciplina i treballen a la clínica com a especialistes en odontologia, logopèdia i psicologia clínica.