El futbol no afluixa i creix el negoci dels fitxatges
La Premier empeny el mercat mundial, que superarà els 4.466 milions en traspassos
El ball de xifres multimilionàries quan es parla de fitxatges de futbolistes és últimament espectacular i no perquè siguin clubs espanyols els que avui liderin la dansa de les quantitats astronòmiques que es remenen, com passava anys enrere, sinó per l’impuls que la Premier League està donant al mercat. Des de la perspectiva de l’aficionat corrent les xifres maregen. Hi ha sostre en els preus que se satisfan pels drets sobre els jugadors? En quins criteris es basa la valoració d’un futbolista? És raonable pagar per un futbolista més de 100 milions d’euros?
No només hi ha futbol en un futbolista... És mediàtic, té carisma, enganxa comercialment? Cada vegada més les inversions que els grans clubs fan en els seus jugadors han de considerar-se com autèntics actius intangibles, o fins i tot actius financers en tota regla, gràcies a la seva capacitat de generació de negoci de què es beneficia tant el club com el mateix futbolista. La lluita atiada per guanyar títols es combina amb la potència comercial de la plantilla i de les seves figures. Els dubtes sobre com es valoren aquests cracs futbolístics emergeixen i, sens dubte, l’estupefacció pels preus que es paguen és impressionant.
Centrem-nos a comparar la mida de la Premier i de la nostra Lliga. Al tancament de l’última temporada (2015-2016), els actius totals dels 20 clubs de la lliga anglesa ascendien a 8.883 milions d’euros, els seus deutes totals eren de 6.548 milions i el seu patrimoni net es xifrava en 2.335. Per la seva part, els 20 de la nostra Lliga tenien actius per 4.017 milions davant uns deutes de 3.002 i uns recursos propis de 1.015. Per tant, la mida patrimonial de la Premier supera 2,2 vegades la de la Lliga.
Per què aquesta diferència tan abismal en el pla financer? L’hegemonia de la Premier en termes econòmics és aclaparadora, gestionant acuradament els seus ingressos que de 2.662 milions d’euros a la temporada 2009-2010 han passat a 4.858 milions l’exercici 2015-2016 per als 20 clubs integrants. La seva facturació es reparteix així: 2.546 milions en concepte de drets televisius, 1.487 per màrqueting i comercials, i 825 de
match-day, és a dir, taquillatge, socis i abonats, explotació de l’estadi...
Aquesta potència permet als clubs, en primer lloc, desemborsar quantitats respectables per fer-se amb els serveis de futbolistes de talent i, en segon lloc, satisfer nòmines de quantia elevada, amb l’avantatge addicional per als jugadors que les normes fiscals al Regne Unit són diàfanes, en un marc de seguretat jurídica, amb la qual cosa saben del cert els impostos que els tocarà pagar. Així, les despeses de personal dels clubs angle-
sos van ser de 2.881 milions d’euros la temporada 2015-2016, les amortitzacions de drets sobre futbolistes –el cost anualitzat dels fitxatges fets– de 902 milions i les altres despeses d’explotació de 1.248 milions.
Comparem aquestes xifres amb les de la nostra Lliga, la facturació de la qual va sumar 2.511 milions d’euros –1.650 la 2009-2010– desglossats en 946 milions per drets televisius, 816 milions per comercialització i 750 de match-day. Les despeses de personal totals dels 20 clubs de la Lliga van pujar a 1.430 milions, les amortitzacions de jugadors a 328 i les altres despeses d’explotació a 674.
Les diferències de facturació entre la Premier League i la Lliga són pràcticament del doble i una mica més del doble és el total de nòmines que paguen els clubs anglesos respecte als espanyols, però no defugim la quantia de l’amortització de drets sobre futbolistes, on la Premier va pel camí de triplicar la Lliga.
El model futbolístic i l’explotació econòmica de la Premier es converteixen així en paradigmàtics... Segur que vostè rumia allò que els clubs anglesos no marquen el pas a la Champions League... “Champions League...?”, amb cara d’escepticisme un bon amic anglès em preguntava dies enrere. “Premier League!”, exclamava omplint-se la boca.