Jorge Mendes

REPRESENTANT DE FUTBOLISTES El món del futbol torna a donar mostres de no haver après la lliçó i els grans fitxatges d’aquest estiu trencaran la barrera psicològica dels 100 milions. Agents com Jorge Mendes (51) troben empara en aquest context.

AAndrew Wylie, en els negocis, l’anomenen el Xacal. S’ha guanyat a pols aquest sobrenom. Quan era jove va baixar als baixos fons de Manhattan amb Lou Reed, i ara mira la Gran Poma des de les altures al seu despatx a prop de Central Park. Elegantment vestit, agressiu en les formes i arrogant en les declaracions, afirma que no representaria mai Dan Brown per molts exemplars que vengui. A la seva cartera hi té tants premis Nobel com la Balcells. Hi són Roth, Rushdie, Amis, DeLillo i fins i tot va fitxar Shakespeare per poder cobrar-ne drets... quatre segles després de la seva mort. Només per això mereix ser considerat el Jorge Mendes de la literatura.

El superagent Mendes és assessor del Mònaco, com abans ho va ser del València de Lim, home fort del Madrid de Mourinho, Cristiano, Pepe i Di María i anteriorment va tenir tracte d’amic preferent al Barça de Laporta, on entre el 2003 i el 2004 va col·locar Márquez, Quaresma i Deco.

Els jugadors de Gestifute, la seva empresa, tenen un valor de 625 milions, segons Transfermarkt. Cristiano Ronaldo és la seva gallina dels ous d’or però entre els seus representats hi figuren De Gea, Thiago Silva, Diego Costa, James o el barcelonista André Gomes. De moment, en aquesta pretemporada el mercat està una mica quiet, però dos dels primers a canviar d’aires han estat Bernardo Silva, al City, i André Silva, comprat pel Milan. Tots dos tenen en comú que són joves, portuguesos, cars... i que el seu representant no és cap altre que l’inefable Mendes.

Si Mendes va començar la seva carrera amb un videoclub i des del seu primer traspàs (el de l’exporter Nuno al Deportivo) mou els jugadors com si llogués i tornés pel·lícules, Carmine Mino Raiola era propietari d’una pizzeria a Haarlem (Holanda). Mendes i Raiola són la nit i el dia. Un prefereix que els seus èxits parlin per ell; l’altre destaca per parlar massa i deixar frases per a la posteritat. El portuguès sempre va fet un pinzell; l’italoholandès no cuida gaire la seva imatge. Fins al punt que, quan Ibrahimovic el va conèixer, li va recordar Tony Soprano. Però si en alguna cosa coincideixen és que, quan obren la boca, s’apuja el preu del pa.

“Aquesta oferta de renovació no la firmarien ni els meus chihuahues”, va dir el 2012 quan el Manchester United volia retenir Pogba. Se’l va emportar al Juventus i, quatre anys més tard, el club anglès va pagar 105 milions per recuperar el futbolista francès, traspàs pel qual Raiola va embutxacar-se’n 27, una comissió rècord. Les formes que té contrasten amb la seva selecta agenda, on hi brillen Donnarumma, Balotelli, Lukaku, Mkhitaryan o Hamsik, a més d’Zlatan i Pogba. Per defensar el suec, va aconsellar Guardiola que anés a un psiquiàtric. “Zlatan és l’únic jugador que fa 1,96, té la tècnica de Messi, el caràcter de Muhammad Ali i la força de Mike Tyson”, el va definir. Més vehement va ser quan el Liverpool va decidir prescindir de SuperMario. “Klopp és un tros de merda”, va deixar anar. Coneixent-lo, no és estrany que el Barça inclogués al contracte d’Ibra una prima d’1 milió si Raiola es comportava. “Jo no firmo contractes amb els meus jugadors. Això ho fan els agents que tenen por de perdre’ls. Per a mi són amics”, reflexiona Raiola sobre la feina.

El cert és que en Pep no té sort amb els representants. Durant la seva etapa al Camp Nou es va desfer de Dimitri Seluk, però se’l va tornar a trobar al City. Seluk és ucraïnès i va conèixer Touré Yaya al Metalurg Donetsk. Vesteix xaró i parla un anglès macarrònic però el jugador, que llavors tenia 20 anys, el considera un pare. Potser per això Seluk va sentir com un afront que Guardiola sacrifiqués el seu fill per un noi del planter, de nom Sergio Busquets. Així el va rebre a Anglaterra: “El meu avi també podria haver guanyat títols amb el Barça i el Bayern. Guardiola es creu Déu i tracta els seus jugadors com gossos”. Al tècnic no li va quedar més remei que apartar Touré fins que l’agent es disculpés. “Ha humiliat en Yaya. Si vol guerra, la tindrà. Li demanaré perdó quan ell demani perdó a Pellegrini o Joe Hart”, va ser la resposta de l’ucraïnès. Al novembre va haver de rectificar, i al final Touré ha renovat un any més. I és que, com diu Raiola, “en una negociació tots els serrells són importants i tot el que és important al final poden ser detalls”.

És a dir, que els seus excèntrics mètodes gairebé sempre funcionen, malgrat que Pita i Martins, aquells intermediaris que es van emportar Ronaldo a l’Inter, van acabar a la presó. Sempre són els clients d’aquests agents els que es declaren en rebel·lia o els que firmen cartes demanant un traspàs. Un bon aprenent és Donato di Campli, el procurador de Marco Verratti. Ell va començar com a periodista als 17 anys i la seva empresa ara es diu Supporter (aficionat en anglès). A Anglaterra és Jonathan Barnett, l’agent de Bale i propietari de Stellar, qui mou els fils amb clients com Lallana, Hart o Shaw. Ells són els que realment decideixen la cançó de l’estiu. Els nous Georgie Dann. Es balla i es parla sobre el que ells mouen.

ORÍGENS DISPARS Mendes va començar amb un videoclub, Raiola tenia una pizzeria i Di Campli era periodista als 17 anys BENEFICI MUTU L’italoholandès va cobrar 27 milions pel traspàs de Pogba al United, una comissió rècord