La Vanguardia (Català)

Aparegut en la dècada dels cinquanta, el sis-cents té un ampli i devot club de fans.

La ‘sis-centsmania' existeix, i l’utilitari que va revolucion­ar la societat a finals dels cinquanta sedueix avui, com a joia clàssica, un ampli univers de devots

- MAYTE RIUS (TEXT) ALAN JURGENS (INFOGRAFIA) Barcelona

Dimarts farà 60 anys que sortia de fàbrica el primer Seat 600. Ho va fer de la factoria de Seat a Barcelona amb el número de bastidor 100.106-400001, però per raons desconegud­es no es va matricular fins al 5 de desembre del 1957 i el primer sis-cents que va tenir placa per circular va ser el 100.106-400071, amb matrícula B-141.141.

Aquesta és només una dels centenars d’anècdotes que envolten la història del seílla ,el seíta , el pelotilla ,el botijo ,el garbancito ,l’ ombligo oel mirabragas..., que són alguns dels apel·latius amb què s’ha conegut el Seat 600, un cotxe que va revolucion­ar la societat espanyola, que va trencar el seu rol d’utilitari per convertir-se en mite i colar-se als llibres d’història.

El seu èxit inicial va ser tan gran que hi havia una llista d’espera de dos anys per aconseguir­ne un i l’anhel d’aconseguir-lo va disparar tota mena de favoritism­es i picaresque­s de compravend­a. La seva silueta es va fer habitual a les carreteres –l’apel·latiu d’ombligo li ve perquè “tothom en té un”– i el 1971 un de cada quatre cotxes en circulació era un sis-cents. La seva producció va durar 16 anys, i a finals de juliol del 1973 els treballado­rs de Seat de la Zona Franca van acomiadar-ne l’última unitat amb una pancarta que deia “Vas néixer príncep, mors rei”.

Avui, convertit en sexagenari, el sis-cents continua sent un referent, objecte de culte i inspiració de molts altres models d’utilitari. No només perviu com a protagonis­ta d’infinitat d’anècdotes i records familiars, d’una infinitat d’acudits, logos i objectes de decoració, sinó que aixeca passions entre centenars de devots i és objecte de desig de milers d’aficionats al motor, a més de continuar utilitzant-se per ensenyar mecànica a moltes escoles.

S’estima que a Espanya hi ha almenys 2.000 unitats en perfecte estat per circular, i més de mig centenar de clubs d’aficionats, la xifra dels quals no para de créixer.

“El sis-cents no ha deixat de suscitar mai interès: als 60 va ser el cotxe familiar i el portaven més els homes que les dones; als 70 va passar a ser segon cotxe de la llar i el feien servir més les dones; als 80 es va convertir en el primer cotxe del fill, que el tunejava, li posava un motor més potent...; i encara que alguns es van anar abandonant per vells, a començamen­ts dels 90 es va crear el Club 600 a Barcelona, que el va convertir en cotxe clàssic, va començar a rescatar peces per reparar-los i restaurar-los i des d’aleshores no han parat d’aparèixer nous clubs, d’organitzar­se trobades i de créixer el nombre d’aficionats”, explica Jaume Cabot, col·leccionist­a i estudiós del Seat 600.

“La gent els està traient de les finques on els havien deixat abandonats, o restaura el cotxe de l’avi, perquè avui està de moda el clàssic, la moda vintage ,iel siscents és el més econòmic dels automòbils clàssics i avui pots trobar-los per internet ja restaurats per 2.000 euros, quan fa quinze anys valien 6.000”, apunta Antonio Tejero, aficionat als cotxes clàssics i propietari de dos Seat 600 a més d’un Siata Gaggia, una furgoneta sobre xassís del siscents.

“És un cotxe que molta gent va tenir als anys 60 i 70 i que va marcar les seves vides, perquè va associat a les primeres excursions, sortides a la platja, visites a la família, el viatge de nuvis... I quan en treus un al carrer la gent es gira, somriu i el mira amb simpatia, perquè per molts va ser més que un cotxe, gairebé una mascota”, comenta Xavier Marcet, responsabl­e de Seat600.info, un web que va crear el 2003 per donar sortida a la seva passió per aquest cotxe i a tota la informació sobre ell que acumulava.

El sis-cents constituei­x tot un fenomen sociològic, arribant a parlar-se de l’Espanya del siscents per un període crucial que es vincula amb la millora de les condicions de vida i l’engegada de la modernitza­ció de la societat i de l’economia espanyoles i que coincideix amb la dècada d’hegemonia d’aquest utilitari a partir del 1963. El sis-cents no només va motoritzar la societat i va ser aglutinado­r de somnis i esforços. També se li atribueix haver reunit de nou les famílies emigrades, haver donat llibertat a les dones, que va fomentar l’estabilita­t econòmica i la defensa de la propietat privada i, fins i tot, haver flexibilit­zat els horaris de missa per permetre de sortir els diumenges als seatones, que és com s’anomenaven els seus amos.

“Va revolucion­ar la societat perquè era un cotxe modest però ‘un cotxe de debò’, de quatre pla- ces”, a l’abast de famílies que fins aleshores només podien moure’s en motocarros o motociclet­es amb sidecar”, emfatitza Cabot. I l’esforç que implicava pagar les 63.000 pessetes que costava (equivalent­s a uns 18.645 euros actuals) va intensific­ar la importànci­a que se li concedia a les cases, on sovint se li posava fins i tot nom, com un membre més de la família o com a la mascota.

I això que tenia les seves limitacion­s: sense direcció assistida ni servofrens, la seva conducció podia ser tota una odissea pujant un port de muntanya, perquè sempre s’escalfava i calia parar per refrescar-lo al voral.

Una experiènci­a que han reviscut aquests dies els conductors i ocupants del centenar de

sis-cents que participen a l’AniverSeat, la segona edició de TraveSeat6­00, que van partir dimecres de Madrid i arriben aquest migdia a Barcelona després de passar per Conca, Terol, Peníscola i Vilafranca del Penedès. “Som un grup d’amics bojos del

sis-cents que l’any passat vam muntar TraveSeat per fer un viatge com el feien els nostres pares o avis; i aquest any, com que la segona edició coincidia amb el 60è aniversari, vam decidir portar els sis-cents a la ciutat d’on van sortir, Barcelona”, explica un dels impulsors, Alex Díaz.

Però no és aquesta l’única celebració dels 60 anys del sis-cents. L’acte central serà una concentrac­ió de pelotillas al circuit de Montmeló el 9 de setembre. Seat aspirava a reunir 600 sis-cents per marcar un rècord. Però fa setmanes que va haver de tancar admissions perquè, amb més de 700 cotxes inscrits, no queda lloc per a més participan­ts.

LLARGA I POLIFACÈTI­CA VIDA

Als 60: cotxe familiar, als 70: per a la dona, als 80: l’auto del fill, i als 90: de vell a clàssic

AUGE D’AFICIONATS

Es calcula que n’hi ha més de mig centenar de clubs i més de 2.000 unitats funcionant

 ?? 600 D
600 E
600 L ?? Anys de fabricació: 1957-1963 El primer model diferia molt poc del Fiat original. Seat no va utilitzar mai la denominaci­ó N (per normal), però actualment s’utilitza per diferencia­r-lo del model D. El 1961 va incorporar diverses millores en la mecànica,...
600 D 600 E 600 L Anys de fabricació: 1957-1963 El primer model diferia molt poc del Fiat original. Seat no va utilitzar mai la denominaci­ó N (per normal), però actualment s’utilitza per diferencia­r-lo del model D. El 1961 va incorporar diverses millores en la mecànica,...
 ??  ?? PRODUCCIÓ Després d’assolir un acord amb la marca italiana per a la fabricació del cotxe a Espanya, Seat posa a la venda el model 600 N el juny del 1957. El seu preu de sortida va ser de 65.000 pessetes Entre el 1957 i el 1973, quan va finalitzar la...
PRODUCCIÓ Després d’assolir un acord amb la marca italiana per a la fabricació del cotxe a Espanya, Seat posa a la venda el model 600 N el juny del 1957. El seu preu de sortida va ser de 65.000 pessetes Entre el 1957 i el 1973, quan va finalitzar la...

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain