Aparegut en la dècada dels cinquanta, el sis-cents té un ampli i devot club de fans.
La ‘sis-centsmania' existeix, i l’utilitari que va revolucionar la societat a finals dels cinquanta sedueix avui, com a joia clàssica, un ampli univers de devots
Dimarts farà 60 anys que sortia de fàbrica el primer Seat 600. Ho va fer de la factoria de Seat a Barcelona amb el número de bastidor 100.106-400001, però per raons desconegudes no es va matricular fins al 5 de desembre del 1957 i el primer sis-cents que va tenir placa per circular va ser el 100.106-400071, amb matrícula B-141.141.
Aquesta és només una dels centenars d’anècdotes que envolten la història del seílla ,el seíta , el pelotilla ,el botijo ,el garbancito ,l’ ombligo oel mirabragas..., que són alguns dels apel·latius amb què s’ha conegut el Seat 600, un cotxe que va revolucionar la societat espanyola, que va trencar el seu rol d’utilitari per convertir-se en mite i colar-se als llibres d’història.
El seu èxit inicial va ser tan gran que hi havia una llista d’espera de dos anys per aconseguirne un i l’anhel d’aconseguir-lo va disparar tota mena de favoritismes i picaresques de compravenda. La seva silueta es va fer habitual a les carreteres –l’apel·latiu d’ombligo li ve perquè “tothom en té un”– i el 1971 un de cada quatre cotxes en circulació era un sis-cents. La seva producció va durar 16 anys, i a finals de juliol del 1973 els treballadors de Seat de la Zona Franca van acomiadar-ne l’última unitat amb una pancarta que deia “Vas néixer príncep, mors rei”.
Avui, convertit en sexagenari, el sis-cents continua sent un referent, objecte de culte i inspiració de molts altres models d’utilitari. No només perviu com a protagonista d’infinitat d’anècdotes i records familiars, d’una infinitat d’acudits, logos i objectes de decoració, sinó que aixeca passions entre centenars de devots i és objecte de desig de milers d’aficionats al motor, a més de continuar utilitzant-se per ensenyar mecànica a moltes escoles.
S’estima que a Espanya hi ha almenys 2.000 unitats en perfecte estat per circular, i més de mig centenar de clubs d’aficionats, la xifra dels quals no para de créixer.
“El sis-cents no ha deixat de suscitar mai interès: als 60 va ser el cotxe familiar i el portaven més els homes que les dones; als 70 va passar a ser segon cotxe de la llar i el feien servir més les dones; als 80 es va convertir en el primer cotxe del fill, que el tunejava, li posava un motor més potent...; i encara que alguns es van anar abandonant per vells, a començaments dels 90 es va crear el Club 600 a Barcelona, que el va convertir en cotxe clàssic, va començar a rescatar peces per reparar-los i restaurar-los i des d’aleshores no han parat d’aparèixer nous clubs, d’organitzarse trobades i de créixer el nombre d’aficionats”, explica Jaume Cabot, col·leccionista i estudiós del Seat 600.
“La gent els està traient de les finques on els havien deixat abandonats, o restaura el cotxe de l’avi, perquè avui està de moda el clàssic, la moda vintage ,iel siscents és el més econòmic dels automòbils clàssics i avui pots trobar-los per internet ja restaurats per 2.000 euros, quan fa quinze anys valien 6.000”, apunta Antonio Tejero, aficionat als cotxes clàssics i propietari de dos Seat 600 a més d’un Siata Gaggia, una furgoneta sobre xassís del siscents.
“És un cotxe que molta gent va tenir als anys 60 i 70 i que va marcar les seves vides, perquè va associat a les primeres excursions, sortides a la platja, visites a la família, el viatge de nuvis... I quan en treus un al carrer la gent es gira, somriu i el mira amb simpatia, perquè per molts va ser més que un cotxe, gairebé una mascota”, comenta Xavier Marcet, responsable de Seat600.info, un web que va crear el 2003 per donar sortida a la seva passió per aquest cotxe i a tota la informació sobre ell que acumulava.
El sis-cents constitueix tot un fenomen sociològic, arribant a parlar-se de l’Espanya del siscents per un període crucial que es vincula amb la millora de les condicions de vida i l’engegada de la modernització de la societat i de l’economia espanyoles i que coincideix amb la dècada d’hegemonia d’aquest utilitari a partir del 1963. El sis-cents no només va motoritzar la societat i va ser aglutinador de somnis i esforços. També se li atribueix haver reunit de nou les famílies emigrades, haver donat llibertat a les dones, que va fomentar l’estabilitat econòmica i la defensa de la propietat privada i, fins i tot, haver flexibilitzat els horaris de missa per permetre de sortir els diumenges als seatones, que és com s’anomenaven els seus amos.
“Va revolucionar la societat perquè era un cotxe modest però ‘un cotxe de debò’, de quatre pla- ces”, a l’abast de famílies que fins aleshores només podien moure’s en motocarros o motocicletes amb sidecar”, emfatitza Cabot. I l’esforç que implicava pagar les 63.000 pessetes que costava (equivalents a uns 18.645 euros actuals) va intensificar la importància que se li concedia a les cases, on sovint se li posava fins i tot nom, com un membre més de la família o com a la mascota.
I això que tenia les seves limitacions: sense direcció assistida ni servofrens, la seva conducció podia ser tota una odissea pujant un port de muntanya, perquè sempre s’escalfava i calia parar per refrescar-lo al voral.
Una experiència que han reviscut aquests dies els conductors i ocupants del centenar de
sis-cents que participen a l’AniverSeat, la segona edició de TraveSeat600, que van partir dimecres de Madrid i arriben aquest migdia a Barcelona després de passar per Conca, Terol, Peníscola i Vilafranca del Penedès. “Som un grup d’amics bojos del
sis-cents que l’any passat vam muntar TraveSeat per fer un viatge com el feien els nostres pares o avis; i aquest any, com que la segona edició coincidia amb el 60è aniversari, vam decidir portar els sis-cents a la ciutat d’on van sortir, Barcelona”, explica un dels impulsors, Alex Díaz.
Però no és aquesta l’única celebració dels 60 anys del sis-cents. L’acte central serà una concentració de pelotillas al circuit de Montmeló el 9 de setembre. Seat aspirava a reunir 600 sis-cents per marcar un rècord. Però fa setmanes que va haver de tancar admissions perquè, amb més de 700 cotxes inscrits, no queda lloc per a més participants.
LLARGA I POLIFACÈTICA VIDA
Als 60: cotxe familiar, als 70: per a la dona, als 80: l’auto del fill, i als 90: de vell a clàssic
AUGE D’AFICIONATS
Es calcula que n’hi ha més de mig centenar de clubs i més de 2.000 unitats funcionant