Portugal, final de l’encantament
L’incendi de Pedrogão trenca l’eufòric estat de gràcia de Costa
En els últims vuit dies Portugal va passar de la màgia de les vaques voladores a l’horror del llamp piròman, el tornado de foc a la carretera de la mort i el surrealisme de la rulot confosa amb un avió. La vaca voladora és l’ensenya del primer ministre, el socialista António Costa, el símbol que per a ell res no resulta impossible, com mostra governant amb la simultània aprovació dels mercats, la UE i l’esquerra radical, en plena recuperació econòmica i sota l’eufòria dels diversos èxits internacionals. El llamp i el tornado representen els factors naturals de l’incendi de Pedrogão Grande, en el qual van morir 64 persones i que Costa atribueix a una successió de condicions excepcionals. En canvi, la rulot, l’esclat de la qual va ser confós dimarts amb un accident aeri, simbolitza per a l’oposició el caos i els errors en la gestió de la tragèdia. Si preval la primera versió, la de la fatalitat, el Govern contindrà els danys, que creixeran si s’imposa el segon relat, el del descontrol. Però ja res no serà com abans de l’incendi del 17 de juny.
El cap de setmana passat es van barrejar el Portugal de les desgracies i el dels prodigis. Mentre que al centre del país, a 50 quilòmetres al sud de Coïmbra, creixia de forma imparable el que va acabar sent l’ incendi forestal més mortífer que s’hagi registrat a la península, a Madrid el PSOE entronitzava Pedro Sánchez amb el Govern lusità com a model, un fet poc comú en els grans partits espanyols. Com ho va ser que el ministre alemany de Finances, Wolfang Schäuble, qualifiqués al maig el seu homòleg portuguès, Mário Centeno, com el Cristiano Ronaldo de l’Ecofin, en contrast amb les seves velles amenaces al Govern de Costa.
En les últimes setmanes no han deixat d’aparèixer bones notícies econòmiques, entre les quals destaca la sortida del país del procediment europeu de dèficit excessiu, en el qual continua Espanya. Fins i tot n’hi va haver durant els dies negres del foc: dimecres el Banc de Portugal va elevar a 2,5% la previsió de creixement del PIB aquest any i
va dibuixar una perspectiva de reducció de la bretxa de renda amb l’Europa més rica fins al 2019 sense augmentar l’endeutament extern, un escenari inèdit en aquest segle.
Mentre s’espera que aquest estiu l’atur baixi del 10%, cosa que no passa des del 2010, a Portugal es discuteix si el mèrit del creixement és del Govern actual, de l’anterior –el presidit pel conservador Pedro Passos Coelho–, o dels socis parlamentaris dels socialistes.
Qui capitalitza la bonança és Costa, però hi ha economistes que l’atribueixen a factors externs, com la inestabilitat de la Mediterrània, que impulsa un gran auge del turisme, i
LA LLUITA CRUCIAL PEL RELAT
El Govern s’escuda en la meteorologia i l’oposició incideix en els errors de coordinació
ABANS DE LA CATÀSTROFE
Regnava l’eufòria, amb el PIB creixent i els èxits d’Eurovisió, l’ONU i l’Eurocopa
l’augment de les exportacions a la resta de la Unió Europea.
Encara que una quarta part de la població continuï segons les estadístiques en risc de pobresa i exclusió i la presidenta del Banc d’Aliments, Isabel Jonet, afirmi que l’emergència social continua, els indicadors macroeconòmics assenyalen que Portugal podria estar entrant en la seva fase de més progressió d’ençà que existeix l’euro. És un d’aquells escenaris improbables que li agrada dibuixar a Costa, per a qui no hi ha impossibles, “fins i tot que les vaques volin”, com sol dir.
La més grossa de les vaques voladores creades per Costa va ser la de la seva elecció com a primer ministre, malgrat que va quedar segon en les eleccions del 2015, després de Passos Coelho. Per fer-ho possible va trencar el tabú que excloïa el Partit Comunista Portuguès (PCP), i també el Bloc d’Esquerra, de la formació dels governs.
Després Costa va aconseguir ferho encara millor, ja que davant tots els auguris d’una inestabilitat galopant, l’aliança d’esquerres ha mostrat cohesió, mentre anava guanyant popularitat gràcies a les mesures de marxa enrere de l’austeritat. Així, el Partit Socialista es va posar primer en les enquestes i començava a apuntar cap a la majoria absoluta.
Aquest escenari favorable per a Costa se sumava a l’acumulació d’altres vaques voladores alienes a la seva gestió, però que contribuïen a reforçar el seu relat que no hi ha impossibles, com va passar amb les victòries de Portugal a l’Eurocopa de futbol i a Eurovisió, així com amb l’elecció d’António Guterres com a secretari general de l’ONU. “Ara els portuguesos creuen que ho poden guanyar tot a la vida”, va arribar a dir amb preocupació el president de la república, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa.
Els 64 morts, quatre d’ells nens, els més de 250 ferits, les 53.000 hectàrees cremades i les desenes de cases i algunes empreses destruïdes en l’incendi de Pedrogão han alterat tot el panorama. Res no indica que la continuïtat del Govern de Costa corri perill en aquest moment, com es va veure dimecres al Parlament, quan el PCP i el Bloc no es van alinear amb l’ofensiva frontal que llançarà l’oposició conservadora, de PSD i CDS, per exigir responsabilitats i arribar fins al final en l’esclariment de la tragèdia, per a la qual cosa ja ha forçat Costa a acceptar la creació d’una comissió independent. Tot i que també demana explicacions, l’esquerra posa més el focus en les condicions estructurals que expliquen que Portugal sigui el país del sud d’Europa amb més incendis, que en els últims 17 anys han calcinat 2,2 milions d’hectàrees, l’equivalent a una quarta part de la superfície del país, tot i que en ocasions són les mateixes zones les que cremen en anys diferents.
En l’enfocament de la reforma forestal, que estava pendent al Parlament, van aparèixer aquesta setmana diversos xocs entre els plantejaments de l’esquerra i el Govern, en qüestions com el rigor en l’aplicació de la moratòria per frenar l’expansió de l’eucaliptus o en la manera de gestionar els boscos.
S’entreveuen dos fronts polítics després de la tragèdia de Pedrogão, el de la reforma forestal i el de l’explicació del que ha passat, en què el Govern ha admès que no només no es va tallar el trànsit a la fatídica carretera nacional 236-1, en la qual van morir 48 persones, sinó que alguns cotxes van ser desviats cap a aquesta. També ha reconegut errors en el sistema de comunicacions d’emergència, però es manté la controvèrsia sobre el seu abast. El Govern va avançar a divendres la màxima alerta forestal, que no estava prevista fins diumenge vinent, malgrat que el Ministeri d’Administració Interna havia assumit al maig que el 2017 era un any excepcional. A l’ull de l’huracà hi ha la ministra de l’àrea, Constança Urbano, en qui el primer ministre manté la seva plena confiança. Costa necessitarà algunes vaques voladores més per sortir incòlume d’aquesta crisi.
ESTABILITAT PARLAMENTÀRIA
L’actitud de PCP i Bloc indica que es manté l’aliança de Costa, però amb tensions
El fet de no haver tallat el trànsit, l’error de les comunicacions i la imprevisió són la clau
EL GOVERN DAVANT EL FOC