Contra Obama es vivia millor
Els republicans, units en l’oposició a la llei sanitària de l’anterior president, es divideixen quan busquen una alternativa
Durant la campanya es va atipar de repetir-ho. “Revocarem l’Obamacare immediatament”. Va ser una de les promeses de Donald Trump amb més ressò entre els mandataris republicans. Feia sis anys que assetjaven sistemàticament. Aquesta cantarella era com la marca registrada de l’autèntic conservador dels Estats Units.
Al cap de poques setmanes de prendre possessió, el president va confessar que això de reemplaçar la llei sanitària no era tan fàcil. “Ningú no sabia que això era tan complicat”, va confessar a finals de febrer.
Ara ha tornat a la seva vanitat natural. En una entrevista a la cadena Fox, Trump va sostenir divendres que “només fa cinc mesos que soc president”.
Obama i, en concret, l’Obamacare, es va convertir en motiu d’unitat per als republicans en la seva lluita contra el Govern demòcrata. Però una vegada que han pres el poder absolut –ho controlen tot– s’han obert esquerdes. El terme republicà inclou un ventall de sensibilitats i interessos entre els legisladors d’aquest partit. “Sense Obama, l’element emocional de l’oposició s’ha evaporat”, va afirmar Rich Lowry, editor de la conservadora National Review.
Aquesta disparitat es reflecteix a l’hora d’elaborar una regulació sanitària alternativa. Es va veure al Congrés, on, en dues vegades, el seu president Paul Ryan va sentir la vergonya d’anunciar la suspensió de sengles votacions per falta de vots. Ho va aconseguir a la tercera.
Trump va comparèixer llavors al roserar de la Casa Blanca per celebrar-ho. Fa poc, va arremetre contra aquest redactat i va reclamar que la versió del Senat –després s’ha de casar amb la de l’altra estança– “tingui cor”.
La setmana vinent és clau. Els republicans volen votar el text elaborat en secret, patrocinat pel president d’aquesta Cambra, Mitch McConnell. El document té el mateix problema que els fallits i l’aprovat al Congrés. Exposa la divisió entre els que volen eliminar qualsevol empremta d’Obama i els que no saben com vendre als seus electors de base una reforma que els perjudica.
Diversos analistes asseguren que aquest projecte, si és el que s’imposa, suposarà que molts ciutadans paguin més per les pòlisses mèdiques. Però el que encara crea més alarma és que suposa un drenatge de fons per al Medicaid, el més semblant a la Seguretat Social que hi ha en aquest país per atendre les persones pobres i de baixos ingressos. Aquesta tisorada compensaria la retallada d’impostos als més afortunats, en els quals sembla pensar més el president que es va proposar de salvar la depauperada classe mitjana.
Que Obama, el senador Bernie Sanders o Hillary Clinton –“Si passen aquesta llei, són un partit mort”– arremetin contra aquella iniciativa no sorprèn. Però això és una altra cosa: “No puc donar suport a una legislació que deixa sense assegurança milions d’americans”. Ho va dir Dean Heller, senador republicà per Nevada, un dels escons més vulnerables entre els conservadors per a la seva reelecció el novembre del 2018.
Heller és el cinquè senador republicà que, de moment, defensa el no. Com que el Senat està 52 a 50, només poden perdre dos vots. Així que Trump s’ha posat a fer trucades, a la recerca de l’efecte unificador d’Obama.
El president dels EUA posa fil a l’agulla per l’amenaça que el no de cinc senadors frustri el seu ‘Trumpcare’