Les urnes mutants
Un referèndum no és un procés participatiu i, encara que proliferin els voluntaris, l’1 d’octubre no serà com el 9 de novembre de fa tres anys. Tampoc no ho són els reptes d’organització que afronta el Govern ni ho serà la reacció de l’Executiu de Mariano Rajoy. És probable que alguns a Palau trobin a faltar Francesc Homs, els seus plans dibuixats en arbre i el discurs de l’astúcia i l’audàcia. El 2014, si algú al Consell Executiu tenia dubtes sobre l’execució de la consulta, Artur Mas responia: “pregunteu-ho al Quico”. En l’actual executiu, la majoria de consellers no saben què explicarà el president el dia 4 de juliol i, lluny de participar en la presa de decisions sobre el procés sobiranista, veuen com se centrifuguen més enllà de la Sala Tàpies.
Es podria entendre com un gest de desconfiança cap als membres del Govern, però no tots ho reben com un atac a la dignitat del càrrec. Amb la pressió política, judicial i mediàtica, hi ha qui pensa que és millor aferrar-se a les preguntes que a les respostes.
I de preguntes en sobren. Entre els socis del Govern, hi ha unanimitat a creure que s’han de dissipar els dubtes de cop però també és unànime el convenciment que les preguntes es multiplicaran al marge de les explicacions que Puigdemont, Junqueras i el bus del referèndum siguin capaços d’oferir a partir del dia 4. La discussió tècnica sobre si s’ha d’optar per una llei per convocar
Puigdemont arriba al juliol sense firmar res mentre que el Govern central marca de prop proveïdors de la Generalitat
el referèndum i una altra que prevegi la transició cap a un nou Estat i quan i com es pretén aprovar és innòcua al Consell Executiu. Una altra cosa és si s’ha d’explicitar, per exemple, una participació mínima per considerar vàlid el referèndum.
D’una forma o altra, el president haurà arribat al mes de juliol sense haver signat res i explicitar els seus propòsits per disposar d’urnes, paperetes, locals i taules de votació no garanteix que els plans dissenyats pels seus estrategs externs no siguin mutants. De moment, l’homologació de les empreses candidates a fabricar les urnes s’allarga més del compte i la querella contra la consellera de Governació i el nou cap dels serveis jurídics de la Generalitat també compromet altres alts càrrecs del departament, com la directora de serveis, que ara la Fiscalia vol interrogar com a testimoni malgrat que es va estalviar el tràngol en el judici del 9-N.
En aquell moment, des de la Moncloa van deixar fer i fins i tot Homs ho va certificar en la instrucció judicial, però ara presumeixen de disposar d’informació directa dels passos de l’independentisme, la Guàrdia Civil i la Fiscalia marquen de prop els proveïdors de serveis i material de la Generalitat. Tot i així, existeixen seriosos dubtes sobre la capacitat d’encertar en el diagnòstic i el tractament del conflicte. La guia que posi el Govern sobre la taula serà també la de la Moncloa, on ha deixat de ser tabú l’article 155 de la Constitució, encara que sigui per dir que es prefereix evitar. Hi ha altres maldats a l’abast. Si la compra de les urnes pot ser mutant, una suspensió específica de Puigdemont podria convertir Junqueras en president mutatis mutandi.