‘Perduts’ al segle XIX
Molt abans que existissin les sèries de televisió o els reality shows, es van donar casos de persones que anaven a parar accidentalment a una illa deserta i es veien obligats a buscar-se la vida, literalment, amb la supervivència com a únic premi. François Edouard Raynal (1830-1898) va ser un d’aquests nàufrags llegendaris i va deixar testimoni en un llibre ara reeditat, Los náufragos de las Auckland, que va inspirar a Jules Verne ni més ni menys que L’illa misteriosa.
Hi va haver un temps en què les coses eren del primer que les agafava. Els mars d’Oceania eren com el Far West i els solcaven embarcacions menades per cercadors d’or somiatruites, sabedors que, si en alguna illa remota trobaven algun mineral explotable, el lloc passaria a ser de la seva propietat. Raynal va veure infinitat de nou-rics com perdien el cap, es rentaven els peus amb xampany o encenien puros amb bitllets.
La goleta Grafton es va enfonsar el 3 de gener del 1864, a 300 milles nàutiques al sud de Nova Zelanda. Els seus cinc tripulants, cadascun d’una nacionalitat, eren el capità, dos mariners, el cuiner i el nostre Raynal, soci de l’empresa que buscava tresors a la natura. Van sobreviure-hi vint mesos, a les Auckland, a temperatures sota zero i alimentantse sobretot dels lleons marins que caçaven.
La gran gesta d’aquest quintet va ser construir entre ells una societat justa i revertir tots els conats de divisió i enfrontament que s’hi van produir. Desmentint els pessimistes com William Golding, que creuen que en tot grup humà brolla l’odi i l’ànsia de domini, i als anarquistes, que confien en la llibertat individual i la bondat, l’experiència de les Auckland reivindica una mínima estructura social, semblant a una família, en què hi ha un –diguem-ne– pare, que pot ser destituït si abusa de l’autoritat. L’important es consensua, es busca el bé comú i no només s’hi organitza la feina, sinó també les distraccions i la formació –com les matemàtiques–. Raynal, quan veu el mal perdre d’un company, estripa les cartes, i després renuncia a fermentar cervesa perquè tard o d’hora “acabaríem abusant de l’alcohol amb conseqüències funestes”.
En aquests temps en què fins i tot quan els nostres fills es perden Google Maps ens els torna a casa, resulta estranyament vigent el missatge que ens porta aquella colossal aventura del segle XIX. “Sentim una emoció desconeguda i misteriosa”, escriu Raynal al seu diari. La mateixa que nosaltres quan ens veiem interpel·lats pel seu retrat, on ens observa amb ulls escèptics, com demanant-se si hem entès el que ens va voler dir.