Monitors, revolució silenciosa
L’inici de l’estiu marca el començament de les vacances escolars i moltes famílies ja han optat per alguna de les opcions de lleure educatiu habituals a Catalunya. Les colònies d’estiu són un temps privilegiat per conrear entre els més petits aspectes com els hàbits i les responsabilitats, l’autonomia, el respecte, escoltar els altres, la convivència, la tolerància, la participació, la contemplació, la importància de compartir i de fer el cim tots plegats esperant i donant suport als que caminen més lent. Fins i tot, descobrint els moments per a la reflexió, l’autoconeixement i la transcendència. Tots aquests moments tan importants per als nostres fills i filles seran responsabilitat dels monitors de l’activitat de lleure que triem aquest estiu.
Aquests 60 anys de trajectòria de les activitats promogudes des de la Fundació Pere Tarrés ens han demostrat la rellevància de la figura dels monitors de lleure. Per estar molt propers als infants i adolescents, per la relació d’afecte i respecte que es genera, per la intensitat amb què es viuen les experiències a l’estiu, els monitors són agents transformadors de la nostra societat i del nostre país. I creiem que la societat no és ni de bon tros conscient del paper transcendental que tenen aquests joves monitors i monitores en l’etapa infantil i adolescent, i possiblement en la seva vida adulta. Aquesta llavor té un efecte multiplicador, una autèntica revolució cívica silenciosa que es fa palpable cada estiu.
La generositat de la gran majoria de monitors i caps es desvetlla aviat. Molts comencen a col·laborar com a ajudants abans de la majoria d’edat. Ben aviat se senten atrets per la seva funció educativa amb la infància. La colònia o campament els desvetlla una vocació que poden continuar exercint en centres d’esplai i agrupaments escolta o grups excursionistes.
Un punt d’inflexió acostuma a ser la formació com a monitors i, alguns, com a directors de lleure.
Una societat de qualitat valora aquesta opció juvenil i fa el possible per preservar i promoure aquesta riquesa educativa no formal. Uns responsables polítics d’alçada s’adonen de l’enriquiment que les entitats que ho afavoreixen suposen per a un poble.
Respectem i acompanyem els monitors i monitores pel creixement personal que aquesta funció els suposa i per l’incomparable acció educativa vers la infància que protagonitzen.