Col·labora amb la meva butxaca
El cas de relloguer turístic destapat al barri de la Barceloneta per aquest diari ha acabat per reobrir totes les pràctiques il·legals que es practiquen a Barcelona i àrees turístiques. El totxo continua sent un bon negoci. Per als que saben aprofitar-se de les conjuntures, és clar. Al darrere de plataformes com Airbnb, al darrere de la presumpta màfia que lloga pisos per convertir-los il·legalment en habitatges turístics, al darrere dels fons d’inversió que compren edificis sencers per fer-ne pisos per als visitants, hi ha el mateix. L’avarícia dels que volen aconseguir diners de forma fàcil i extremadament ràpida. I la lentitud i ineficàcia amb la qual administracions, sistema judicial i policial i ciutadans en general ens intentem defensar de l’agressivitat i velocitat d’aquests agents invasors i colonitzadors que amenacen el nostre sistema de vida.
La pressió immobiliària té més a veure amb com l’economia financera ha pres el control davant la productiva
Entenguin-me. El problema no és el turisme. Hem d’estar contents de ser una ciutat o una zona atractiva, bonica i suficientment segura i amable per atreure visitants. Ens donen llocs de treball, projecció, i suficients nous ingressos com per mantenir i millorar el que tenim. Ara tenim una pressió exagerada a causa de la inseguretat manifesta d’altres indrets, com ara el nord d’Àfrica, Egipte o Turquia, per posar alguns exemples. Però tots els fenòmens entorn de l’habitatge no neixen amb el turisme en si, per més que s’aprofitin d’aquesta activitat. La pressió immobiliària, el fet que l’habitatge s’hagi convertit en un negoci, té més a veure amb com l’economia financera ha pres el control davant la productiva. Ara ja no és important fabricar alguna cosa, el negoci està a poder moure, vendre o llogar aquest producte. Tant li fa que siguin aliments o pisos. El rendiment ho és tot. Per això els fons d’inversió compren edificis i els grans financers, cases a Londres: el rendiment que donarà el lloguer dels habitatges o la revalorització constant del preu del metre quadrat en fan negocis rodons. I el diner financer no té cor ni ànima: li importen ben poc els danys col·laterals.
Airbnb és un intermediari natural que actua exactament com els que treuen profit dels seus serveis. No el matrimoni que se’n va de vacances i vol aprofitar per treure uns dinerets del pis mentre és fora, o el que té una habitació lliure i no li importa ocupar-la per ajudar la seva economia domèstica. De fet, una de les víctimes descobertes aquesta setmana és un metge que assegura utilitzar Airbnb quan surt de vacances. Em refereixo als que compren habitatges per llogar-los fora del sistema, sense permisos ni pagant impostos, o els que, com el cas d’aquesta setmana, lloguen pisos per rellogar-los després amb el mateix objectiu. A banda de ser delinqüents, no tenen ètica ni moral. Exactament igual que la plataforma. El més trist és que el sistema els ho permet. La inoperància jurídica i judicial fa que surti a compte pagar les multes, vistos els guanys, o que, per quan els ocupants puguin ser desnonats, hagin passat un mínim de dos anys.
Airbnb, com Uber, Blablacar o d’altres plataformes de serveis online, sempre parlen de posar en valor la vella economia col·laborativa. La que encara no s’ha perdut als barris i als pobles. Avui t’ajudo a fer la mudança i tu demà em dones un cop de mà per pintar la casa. A vostès els sembla que és el mateix?