Una estona de bon rotllo abans de la radioteràpia
Els Pallapupas irrompen a les sales d’espera de l’Oncològic i la seva tasca serà avaluada per saber si repercuteix en la millora dels pacients
El millor va ser el dia que una dona que acompanyava el seu marit a radioteràpia va començar a cantar un tango, allà mateix. Ells tenen aquest efecte. Van saludant amb els seus nassos vermells, improvisant bromes suaus, perquè no es poden permetre ser estridents a les sales d’espera de malalts de càncer, i el públic s’anima i juga. Juga a riure, a seguir-los la broma, a incitar-los. Quan després entren a la consulta, són molts els pacients que ensenyen al metge la selfie amb els Pallapupas. “L’hi acabo d’enviar a la meva filla, miri”.
Els Pallapupas són experts en malalts infantils i ara fa un any que experimenten en un hospital d’adults especialitzat en càncer. Pallassos i adults, pallassos i càncer, són combinacions difícils sobre el paper. L’Institut Català d’Oncologia (ICO) es va llançar a provar-ho al Duran i Reynals, dins d’un programa que incorpora aquells altres serveis que no són pròpiament mèdics i que poden millorar la vida dels pacients.
El programa Conviure amb el càncer inclou des d’assistència jurídica ràpida amb el Col·legi d’Advocats fins a entrenament de maquillatge després de la químio per intentar estar i veure’s millor.
La proposta va quedar aprovada, el finançament pactat amb un benefactor anònim i les regles clares: l’experiència s’havia d’avaluar científicament. Serà probablement una tesi doctoral en la qual s’haurà de demostrar fins a quin punt aquestes intervencions, aquella incursió de rialles en una malaltia tan llarga i tan dura, tenen un efecte positiu. De moment, el servei s’ha estès a les sales d’espera de consultes externes i de radioteràpia i a la sala d’hospitalització d’hematologia. Sembla que prova molt bé.
“Una estona de bon rotllo, que ens fa bona falta. Encara que la veritat és que nosaltres som animats i sempre xerrem de gust amb la gent. Hem tingut sort, l’hi van detectar molt petit, sí, de mama, i ja hem fet 18 sessions de ràdio de les 25 que li toquen. I com que venim cada dia, et trobes amb molta gent que ja coneixes. I t’adones que no estàs tan malament. Així que, quan arriben aquests, ens divertim”, resumeix José Rovira al costat de Montse Cotela, veïns del Prat.
“I et trenca una mica el dia, digues que sí. Unes rialles i aquella espera es fa menys pesada. Cada dia aquí. Fa deu anys que entro i surto, entre l’ICO, Bellvitge i Granollers. Ara vinc a la consulta. No, la ràdio jo la faig a la tarda així que no els veig a ells. Però amb una estoneta d’humor t’oblides d’algunes cosetes”, opina Manuel Rubio, que espera al costat d’Herminia Rodríguez. Ella continua amb el riure a la cara encara que els Pallapupas ja han passat a la següent sala d’espera.
Marc Fonts i Jordi del Río, els dos actors-pallassos experts a actuar enmig de la malaltia, han promès d’arreglar l’aire condicionat. Reparteixen ventalls, alguns dels quals estan trencats, i cada ventall genera una anècdota de la qual es pot estirar. I les rialles s’encadenen. Al final tots junts impulsen l’aire cap als veïns de sala.
Els qui esperen ja estan posats en el joc. Li indiquen a un dels pallassos la porta per la qual ha desaparegut l’altre. Hi entra i apareix un nas vermell dues portes més enllà. “Per allà, per allà”, li assenyalen.
Bon rotllo, acudits. Només un pacient molest. “Sempre hi ha algú que no ho porta bé”, comenten altres pacients protegint els seus pallassos. Cada dimarts actuen de deu a dues. Els dijous van a la sala d’hematologia. Allà treballen amb les dades de cada pacient ingressat. Saben si hi ha una bona notícia, si espera la visita d’algú estimat, si es poden fer bromes sobre això o allò, si val més fer humor sense paraules.
“El següent pas serà estendreho a més serveis i als altres centres de l’ICO a Badalona i Girona”, explica la directora d’estratègia, Ana Rodríguez. Els plans del programa de millora de la qualitat de vida dels pacients s’ampliaran amb meditació i ioga. “I aviat amb música en viu a les UCI, als quiròfans. Es diuen Música en Vena, estan funcionant molt bé en altres hospitals a Madrid i al setembre començarem a l’ICO i també a l’ICS (Institut Català de la Salut)”.
L’àrea Conviure amb el Càncer de l’ICO inclou pallassos, maquillatge postquímio, advocat ràpid i, aviat, músics